Eleccions Castella i Lleó: així usen les xarxes els candidats per guanyar el teu vot

Totes les claus sobre el comportament a les xarxes durant la campanya dels candidats i els partits: qui ha publicat més?, qui ha tingut més mencions?, sobre què han publicat els líders de PP, PSOE i Vox?

3 minuts

ELECCIONES CASTILLA LEON PODER DIGITAL

Publicat

3 minuts

Tres setmanes abans de les eleccions de Castella i Lleó, el candidat del PSOE, Carlos Martínez, no apareixia entre els 20 polítics castellanolleonesos amb més Poder Digital (l'eina desenvolupada per Vinces i disponible en aquest mitjà). A tres dies que es posin les urnes, ocupa el setè lloc, després d'una activitat frenètica en xarxes socials que, tanmateix, no té efecte en les enquestes.

El rànquing a Castella i Lleó (elaborat amb una fórmula original basada en tres variables clau: Regularitat, Interaccions i Originalitat (RIO)), el segueix encapçalant el ministre de Transports, Óscar Puente, per davant de la portaveu del PP al Congrés, Ester Muñoz.

Entre els candidats, el primer és Carlos Pollán (Vox), que puja del sisè al cinquè lloc. El setè és el ja esmentat Carlos Martínez; vuitè és l'actual president de la Junta de Castella i Lleó, Alfonso Fernández Mañueco, que perd un lloc, i vintè és el cap de llista per Podem-Aliança Verda, Miguel Ángel Llamas, que també estava fora del Top 20 fa tres setmanes.

Els candidats més actius durant la campanya

Analitzant el moviment a les xarxes socials dels candidats entre el 27 de febrer i el 10 de març de 2026, el que més publicacions ha realitzat és Martínez (567). Crida l'atenció que, fins al 4 de març, el nombre de posts a X del líder socialista era molt baix, de fet, aquell dia no en va realitzar cap. Només un després (el 5), va publicar 138 vegades. Només es va superar el dia 10, amb 146.

És l'únic que presenta aquesta notable irregularitat, la resta s'ha mantingut en xifres molt similars durant tota la campanya.

El rànquing queda així

  1. Carlos Martínez: 567.
  2. Juan Antonio Gascón (IU, Sumar, Verdes Equo): 511 –tot i que tanta activitat no li ha servit per arribar als 20 primers –.
  3. Carlos Pollán: 284.
  4. Miguel Ángel Llamas: 188.
  5. Ángel Ceña (Soria Ya): 127.
  6. Alicia Gallego (Unión del Pueblo Leonés -UPL-: 107
  7. Alfonso Fernández Mañueco: 79.

Per partits, el community manager del PP ha compensat la poca activitat del líder, amb 349 publicacions. Segon apareix Vox (331) i tercer Soria Ya (231).

La classificació completa:

  1. PP: 349.
  2. Vox: 331.
  3. Soria Ja: 231.
  4. PSOE: 229.
  5. Esquerra Unida: 221.
  6. Podem: 218.
  7. Unió del Poble Lleonès (UPL): 125.
  8. Per Àvila: 110.
  9. Verds Equo: 35.

Mencions

Si es mesuren les mencions a les xarxes durant la campanya de les eleccions de Castella i Lleó hi ha un vencedor clar, el candidat de Podem, Miguel Ángel Llamas, amb 113.285. El segon és Carlos Martínez (55.926) i el tercer Carlos Pollán (35.920).

Així queda el rànquing:

  1. Miguel Ángel Llamas: 1113.285.
  2. Carlos Martínez: 55.926.
  3. Carlos Pollán: 35.920.
  4. Alfonso Fernández Mañueco: 18.372.
  5. Juan Antonio Gascón: 3.871.
  6. Alicia Gallego: 940.
  7. Ángel Ceña: 112.

Poder digital

I la classificació que ho uneix tot és la del poder digital, tenint en compte únicament el que s'ha fet en xarxes socials en les dates assenyalades, i amb una puntuació de 0 a 100, aquest és el poder digital dels candidats castellanolleonesos durant la campanya:

  1. Miguel Ángel Llamas: 92,57.
  2. Alfonso Fernández Mañueco: 57,83.
  3. Carlos Pollán: 55,16.
  4. Carlos Martínez: 36,04.
  5. Alicia Gallego: 34,74.
  6. Juan Antonio Gascón: 32,82.
  7. Ángel Ceña: 19,89.

Anàlisi de les publicacions

I sobre què han publicat a la xarxa social X els tres principals candidats a les eleccions de Castella i Lleó?

Alfonso Fernández Mañueco ha centrat part de la seva comunicació en criticar i distanciar-se de Vox, mentre intenta consolidar la imatge del PP com l'opció principal enfront de l'esquerra, representada pel PSOE. En diversos tuits, esmenta atacs sistemàtics de Vox cap al PP i els descriu com un obstacle per enfrontar un "rival comú" a l'esquerra.

A més, ha utilitzat retweets de comptes afiliats al PP i d'altres polítics del partit per reforçar els seus missatges i ampliar l'abast de les seves propostes i èxits. Això no només reforça la cohesió dins del partit, sinó que també ajuda a consolidar una narrativa unificada al voltant de la seva campanya i objectius polítics.

Per la seva banda, Carlos Martínez ha utilitzat les xarxes per criticar la gestió del PP després de gairebé 40 anys governant a Castella i Lleó i cridar al canvi. Ha destacat els problemes de despoblació i la gestió sanitària deficient. Ha presentat propostes clares en habitatge i ha mostrat el seu suport a l'agricultura.

Aquestes estratègies reflecteixen un intent per part de Martínez de presentar-se com una opció renovadora i pràctica enfront de la gestió del PP, centrant-se en problemes reals i proposant solucions específiques, a més de connectar amb preocupacions més generals dels votants sobre la pau i la seguretat global.

I Carlos Pollán ha llançat crítiques constants tant al PP com al PSOE, acusant-los d'estar desconnectats de les necessitats reals de la gent i de participar en polítiques que considera perjudicials per a Espanya, com l'acord de Mercosur.

Ha estat una campanya activa i centrada en temes d'identitat nacional, canvi polític i crítica als partits tradicionals, buscant capitalitzar el descontentament de certs sectors de la població cap a les polítiques actuals i la gestió governamental.