Només una vegada, en les primeres eleccions de Castella i Lleó, les del 1983, el PSOE va aconseguir la Presidència. Des d'aleshores s'han celebrat 10 comicis més, i, en tots, les urnes han donat un Govern del Partit Popular (PP). Únicament el 2019, els socialistes van aconseguir més vots que els populars, però l'acord d'aquests amb Ciutadans va evitar que poguessin dirigir l'Executiu.
És a dir, 39 anys consecutius (des de les eleccions de 1987) amb governs del Partit Popular. Gairebé una tradició que, segons els sociòlegs i politòlegs consultats per Demócrata, beu de motius sociològics, demogràfics i, òbviament, també ideològics.
El pròxim 15 de març, els castellanolleonesos tornaran a les urnes i compliran amb l'esperat. El PP serà el partit més votat (encara que amb Vox acostant-se) i el PSOE continuarà sent la segona força (però amb la formació d'extrema dreta cada vegada més pròxima). La incògnita és si els socialistes aconseguiran sostenir la caiguda o aquesta serà abrupta com la que han patit a Aragó.
Envelliment i medi rural
Dos dels experts consultats per aquest mitjà coincideixen en la importància que té (a l'hora de ser procliu a votar la dreta) el fet que Castella i Lleó sigui una Comunitat molt envellida, i amb gran representació del medi rural.
Per a Álvaro Sánchez, investigador del Centre d'Estudis Polítics i Constitucionals (CEPC), es dona “una sinergia entre les demandes i l'oferta política, és a dir, hi ha consonància en el que demanen els ciutadans i el que el PP ofereix”. La immensa majoria de la població de Castella i Lleó, afegeix, “és envellida i viu en zones rurals, i el PP sempre captura més vots de les zones rurals que de les urbanes, perquè és capaç de canalitzar molt bé les demandes del món rural, i de fer política en defensa dels valors tradicionals”.
En aquesta Comunitat, “el PP ha estat un partit més moderat, que s'ha sabut adaptar a l'entorn. Més enllà de les lògiques nacionals, a Castella i Lleó mai ha destacat per al·lusions polítiques abruptes, rupturistes o profundament transformadores”.
Notícia destacada
Tellado lliga l'estabilitat a concentrar el vot i titlla Martínez de dòcil amb Sánchez
3 minuts
Tot i que és un fenomen multifactorial, comenta el sociòleg i politòleg Ángel Nieto, “l'aspecte demogràfic afecta de manera directa i crucial”. Nieto fa un parangó amb dues Comunitats molt envellides, com Galícia i Astúries (on PP i PSOE, respectivament, han governat de manera molt habitual), per argumentar que les persones grans tenen alta “aversió al risc” i, per tant, no és habitual que canviïn el seu vot.
A la població envellida també hi ha molt poc percentatge d'abstenció i hi ha una clara “identitat partidista: quan la major part dels electors van anar a les primeres eleccions, els partits que existien eren el PSOE i Aliança Popular (formació antecessora del PP)”, ressalta.
Històricament conservadora
El sociòleg i politòleg dona les raons de per què es mou tan poc el vot en les comunitats més envellides, però la pregunta és: quin és el motiu que a Castella i Lleó afavoreixi el PP i, per exemple, a Astúries el PSOE? La resposta de Nieto és que, “en les primeres eleccions, les del 1983, el PSOE estava en la seva lluna de mel, i venia dels famosos 202 escons en les generals del 82, però, històricament, l'electorat castellanolleonès ha estat conservador”.
Redunda en aquesta opinió el sociòleg José Antonio Gómez Yáñez: “Castella i Lleó forma part de l'Espanya conservadora. És una regió que tradicionalment tenia una alta taxa de pràctica religiosa (encara que ara està baixant). I té sectors socials molt conservadors, amb una elevada presència de la propietat agrària, que sempre s'ha inclinat al centre-dreta”.
El PSOE
Inquirint en allò exposat pels experts, sembla molt difícil albirar (a mitjà o llarg termini) un govern socialista a Castella i Lleó. Ho té clar Álvaro Sánchez: “El PSOE no pot pretendre guanyar aquesta Comunitat per l'esquerra, això és impossible. Es guanya pel centre. I, per molt que posis candidats moderats com Luis Tudanca (candidat el 2015, 2019 i 2022) o Carlos Martínez (2026), si a escala nacional hi ha una narrativa que el PSOE és comunista o bolivarià, ho tenen impossible”.
També Gómez Yáñez li dona molt poques opcions a l'esquerra, i l'incardina amb aquesta lleu propensió al canvi d'alguns territoris: “Passa el mateix a Castella-la Manxa, però al revés, allà qui ha encunyat l'Administració i ha generat un discurs regional és el PSOE”.
Vox
Castella i Lleó és una població envellida i conservadora, però moderada, aleshores, d'on ve el fulgurant ascens de Vox, que tot apunta que continuarà a les eleccions de Castella i Lleó de 2026? L'investigador del CEPC explica que “el votant tradicional del PP no només és conservador en els valors, sinó també en la seva manera d'exercir la vida, per la qual cosa és poc probable que n'hi hagi molts que es passin a Vox”.
El seu calador de vots, sosté, “cal buscar-lo entre els joves, normalment amb estudis universitaris, descontents amb la situació política, i és un vot que ve més de zones urbanes que de les rurals, per una pura qüestió demogràfica”.
Sánchez introdueix un fenomen molt lligat a tot l'anterior: la despoblació. “Les investigacions en Ciència Política mostren que, com més gran és la despoblació als municipis, més vot se'n va a la dreta, i el PP és el que millor recull aquests discursos tradicionalistes, en defensa de la ramaderia, etcètera”.
Tanmateix, puntualitza, “en els pobles on el risc de despoblació és extrem, és Vox qui capitalitza aquest descontentament”.