Hi ha partits que mai no són només futbol. Argentina i Anglaterra tornen a veure's les cares aquesta nit sobre la gespa a les semifinals del Mundial 2026, però la història que acompanya aquest enfrontament transcendeix l'esport des de fa més de quatre dècades. Cada duel entre les dues seleccions reviu inevitablement el record de la Guerra de les Malvines, el conflicte armat que va enfrontar tots dos països el 1982 i que va deixar una profunda empremta política, militar i emocional a banda i banda de l'Atlàntic.
Encara que la rivalitat futbolística entre anglesos i argentins ja existia, va ser la guerra la que va acabar convertint cada enfrontament en un episodi carregat de simbolisme nacional.
Una guerra de 74 dies
El conflicte va començar el 2 d'abril de 1982, quan la dictadura militar argentina va ordenar l'ocupació de les illes Malvines —Falkland Islands per al Regne Unit—, un arxipèlag situat a l'Atlàntic Sud la sobirania del qual tots dos països reclamen des del segle XIX.
La junta militar encapçalada per Leopoldo Galtieri buscava reforçar la seva debilitada posició interna apel·lant al sentiment nacionalista. La resposta britànica va ser immediata. El Govern de Margaret Thatcher va enviar una força naval per recuperar el control del territori.
Després de 74 dies de combats, Argentina es va rendir el 14 de juny de 1982. La guerra va deixar al voltant de 649 militars argentins, 255 britànics i tres civils illencs morts.
La derrota va accelerar el final de la dictadura argentina i va obrir el camí a la recuperació democràtica el 1983. Al Regne Unit, per contra, la victòria va reforçar enormement el lideratge polític de Thatcher.
Un conflicte que continua obert
Més de quaranta anys després, la disputa sobre la sobirania continua sense resoldre's. Argentina manté que les illes formen part del seu territori i reclama negociacions bilaterals sota el paraigua de les Nacions Unides. El Regne Unit sosté que les Malvines són un territori britànic d'ultramar i defensa el principi d'autodeterminació dels seus habitants, que en un referèndum celebrat el 2013 van votar gairebé per unanimitat romandre sota sobirania britànica.
Argentina manté que les illes formen part del seu territori i reclama negociacions bilaterals sota el paraigua de les Nacions Unides
Malgrat l'absència de conflicte militar, la qüestió continua ocupant un lloc destacat en la política exterior argentina i apareix periòdicament en el discurs institucional de tots dos països.
Mèxic 86: el partit que va canviar la rivalitat
Si la guerra va marcar la política, el Mundial de Mèxic de 1986 va fer el propi amb el futbol. Quatre anys després del conflicte, Argentina i Anglaterra es van enfrontar als quarts de final. Aquella trobada va quedar gravada per sempre per dues accions protagonitzades per Diego Armando Maradona.
Primer va arribar el cèlebre gol anotat amb la mà, batejat posteriorment pel propi futbolista com "la mà de Déu". Tot just uns minuts després va signar el que molts consideren el millor gol de la història dels Mundials, recorrent més de mig camp després de deixar enrere diversos rivals anglesos.
Argentina acabaria conquerint aquell Mundial i el partit va adquirir una dimensió que anava molt més enllà de l'esport. Per bona part de la societat argentina va ser interpretat com una mena de revenja simbòlica després de la derrota militar de 1982.
Molt més que noranta minuts
Des de llavors, cada enfrontament entre les dues seleccions ha estat acompanyat per referències històriques inevitables. Tot i que les noves generacions de futbolistes amb prou feines havien nascut quan va esclatar la guerra, el context continua formant part del relat que envolta aquests partits.
En els últims anys, tant dirigents polítics com protagonistes de l'esport han insistit a separar el futbol del conflicte bèl·lic. No obstant això, la memòria col·lectiva fa difícil deslligar completament ambdós plans.
Perquè quan Argentina i Anglaterra s'enfronten, la pilota torna a rodar sobre un terreny de joc, però també sobre una història compartida en què política, memòria i esport porten més de quaranta anys entrellaçats.