La polèmica ha esclatat en ple Mundial. El president dels Estats Units, Donald Trump, ha reconegut públicament que va trucar al president de la FIFA, Gianni Infantino, per demanar que es revisés la targeta vermella mostrada al davanter nord-americà Folarin Balogun, que finalment va poder disputar el matx de vuitens de final contra Bèlgica.
"L'únic que vaig fer va ser demanar una revisió, perquè no em va semblar que fos falta. No hi ha infracció ja que són dos nois anant a la carrera que col·lideixen. A més, les normes de les sancions amb les targetes vermelles no són justes", va declarar Trump davant els periodistes al Despatx Oval.
Les paraules del president nord-americà arriben després que la FIFA decidís deixar sense efecte la suspensió automàtica derivada de l'expulsió, una mesura que ha generat una forta controvèrsia per la possible influència política en una decisió que, en teoria, correspon exclusivament als òrgans disciplinaris de l'organisme.
Bèlgica estudia accions i denuncia un tracte desigual
La decisió no ha agradat a Bèlgica. La federació belga ha expressat el seu malestar pel canvi de criteri de la FIFA i estudia les possibles vies d'actuació en considerar que la selecció nord-americana hauria rebut un tracte de favor.
El cas també ha provocat crítiques en diferents àmbits del futbol europeu, on diversos dirigents consideren que l'actuació de la FIFA pot haver compromès la igualtat de tracte entre les seleccions participants. Per exemple, en un dur comunicat, la UEFA ha assegurat: "Quan els qui vetllen pel compliment de les regles ja no ho garanteixen, la integritat del joc es veu compromesa i la credibilitat de la competició es veu soscavada. Així mateix, aquesta decisió estableix un precedent en el torneig en curs, on situacions similars requeriran ara un tracte igualitari, en detriment de la competició".
UEFA statement on the Balogun case: ⬇️https://t.co/9LQDx8waKe
— UEFA (@UEFA) July 6, 2026
Es pot parlar d'abús de poder?
Des del punt de vista jurídic, la resposta no és senzilla. El fet que un president truqui al màxim responsable d'una organització esportiva privada no constitueix per si mateix un abús de poder. Perquè es pogués sostenir aquesta qualificació seria necessari demostrar que Donald Trump va utilitzar les facultats inherents al seu càrrec per forçar o condicionar il·lícitament una decisió esportiva.
El que sí planteja l'episodi és un debat sobre una possible ingerència política en una competició que, d'acord amb els principis de la FIFA, s'ha de desenvolupar amb absoluta independència dels governs. La qüestió clau no és tant la trucada en si, sinó si aquesta conversa va influir realment en la decisió adoptada pel comitè disciplinari que va acabar permetent jugar a Balogun.
La FIFA en el punt de mira
Si s'acredités que la decisió va ser conseqüència de la pressió exercida per un cap d'Estat i no d'una valoració estrictament jurídica o esportiva, el principal focus de responsabilitat recauria sobre la mateixa FIFA.
L'organització, amb seu a Zuric i constituïda d'acord amb el dret suís, basa bona part de la seva legitimitat en la independència dels seus òrgans disciplinaris i en la igualtat de tracte entre totes les federacions nacionals.
Una actuació condicionada per pressions externes suposaria un important cop per a la credibilitat de l'organisme i obriria la porta a recursos esportius i a possibles investigacions internes.
Què diu el Codi Ètic de la FIFA?
El Codi Ètic de la FIFA no preveu expressament el supòsit d'una trucada d'un cap d'Estat per influir en una decisió disciplinària, però sí que estableix diversos principis que podrien veure's compromesos si es demostrés una ingerència política.
Entre ells figura el deure de protegir la integritat i la reputació del futbol, així com l'obligació que els membres dels òrgans judicials actuïn amb plena independència i imparcialitat, sense acceptar pressions o instruccions externes.
Així mateix, el Codi sanciona l'abús de posició, els conflictes d'interès i qualsevol conducta que pugui comprometre la credibilitat de les competicions organitzades per la FIFA.
Les sancions previstes no recauen sobre la institució en el seu conjunt, sinó sobre les persones sotmeses al Codi Ètic —dirigents, membres de comitès, àrbitres o responsables federatius— i poden anar des d'advertiments i multes fins a suspensions temporals o inhabilitacions per exercir càrrecs relacionats amb el futbol.
Un fort dany reputacional
Més enllà de les possibles conseqüències jurídiques, el risc més gran a què la FIFA s'enfronta en aquests moments és el reputacional. L'organització ha defensat històricament la seva autonomia davant de governs i poders polítics. En aquest sentit, la credibilitat d'àrbitres, comitès disciplinaris i òrgans d'apel·lació depèn precisament que les seves resolucions siguin percebudes com a independents de qualsevol pressió, i aquest capítol ha suscitat molts dubtes.
Podrien expulsar els Estats Units del Mundial?
És, avui dia, un escenari extraordinàriament improbable. Els Estatuts de la FIFA contemplen sancions per a les federacions nacionals quan hi ha ingerències governamentals en el seu funcionament intern, però no preveuen l'expulsió automàtica d'una selecció perquè el cap d'Estat del seu país intenti influir en una decisió disciplinària.
Per adoptar una mesura de semblant gravetat caldria acreditar que la Federació de Futbol dels Estats Units (U.S. Soccer) va participar o va promoure l'actuació, cosa de la qual no hi ha constància.
En el cas que es demostrés una vulneració de la independència dels òrgans disciplinaris, l'escenari més probable passaria per la revisió de la decisió adoptada, l'obertura d'una investigació interna i, si escau, l'exigència de responsabilitats als dirigents implicats.
De moment, la controvèrsia ha obert un debat sense precedents sobre els límits de la influència política en el futbol internacional i sobre la capacitat de la FIFA per preservar la independència de la competició esportiva més gran del planeta.