Aquest dimarts, el Parlament Europeu ratificarà de forma definitiva, després de més d'un any de negociacions i tràmits, el seu marc estratègic per abordar la crisi de l'habitatge que travessa el continent europeu. Es tracta d'un text que, malgrat no tenir caràcter jurídicament vinculant, aspira a servir com a guia política per al disseny i l'aplicació de futures iniciatives comunitàries en matèria d'habitatge durant els pròxims mesos.
El document porta a més segell espanyol, ja que l'informe ha estat elaborat per l'eurodiputat del Partit Popular Borja Giménez, qui situa la insuficiència d'oferta residencial com la principal causa estructural de la situació actual en el mercat immobiliari europeu.
Un diagnòstic basat en escassetat, preus i desigualtat
Les investigacions internes del Parlament Europeu apunten que la crisi de l'habitatge a la Unió s'explica a través de diferents factors interrelacionats. Entre ells destaquen l'escassetat d'habitatges disponibles, l'escalada sostinguda dels preus i l'impacte social derivat de condicions habitacionals inadequades.
Segons l'anàlisi parlamentària, aquests efectes tenen un impacte desproporcionat en determinats col·lectius, com persones migrants, joves, dones solteres o famílies en situació de vulnerabilitat econòmica. Per a aquests grups, l'accés a un habitatge digne s'ha convertit progressivament en un dels principals obstacles per a la inclusió social i l'estabilitat econòmica.
Un pla europeu per impulsar l'habitatge assequible
El text aprovat procedeix de la Comissió Especial sobre la Crisi de l'Habitatge constituïda pel Parlament Europeu amb l'objectiu específic d'analitzar el fenomen i formular recomanacions polítiques. L'informe ha rebut el suport de les principals famílies polítiques de l'Eurocambra —populars, socialistes, liberals i conservadors—, cosa que reflecteix un ampli consens institucional sobre la necessitat d'actuar.
Entre les seves principals propostes figura la creació d'un Pla Europeu d'Habitatge Assequible, que combinaria una operació d'impuls a la construcció d'habitatge públic amb mecanismes destinats a fomentar la inversió privada, especialment mitjançant incentius fiscals i mesures de simplificació administrativa.
Menys burocràcia i més agilitat en els permisos
L'informe que ara el Parlament remetrà a la Comissió Europea també reclama reduir la càrrega regulatòria que pesa sobre el sector de la construcció i accelerar els procediments administratius per a la concessió de llicències urbanístiques. Segons els eurodiputats, l'excessiva burocràcia està actuant com un fre estructural per a l'augment de la producció d'habitatge.
Un dels punts que més debat ha generat durant l'elaboració del document ha estat el relatiu a els drets de propietat. Finalment, el text proposa reforçar la protecció dels propietaris davant l'ocupació il·legal, al mateix temps que reclama garantir condicions d'estabilitat i seguretat jurídica per als inquilins.
El paper dels Estats i les autoritats locals
Al desembre, l'Executiu comunitari ja va presentar el seu propi pla preliminar, que atorgava als Estats membres de la Unió Europea la responsabilitat principal de dissenyar estratègies nacionals destinades a reduir l'excés de tràmits administratius que afronten els promotors i constructors.
Aquest enfocament es veurà acompanyat, previsiblement, d'una reforma en el sistema d'ajuts europeus destinats a l'habitatge. En aquesta mateixa línia, el Parlament Europeu proposa reforçar el paper de les autoritats locals, que són les administracions amb accés més directe als instruments de finançament i a la implementació pràctica de les polítiques urbanes. L'objectiu és facilitar solucions adaptades a les particularitats de cada territori.
Amb la finalitat de incrementar la disponibilitat d'habitatges al mercat, l'informe planteja revisar totes aquelles normatives que puguin estar frenant la construcció de nous immobles. Així mateix, proposa impulsar la renovació i rehabilitació del parc immobiliari existent, especialment en aquells edificis que no compleixen amb estàndards adequats d'habitabilitat o eficiència energètica.
Aquesta estratègia passaria també per harmonitzar diverses normatives comunitàries que actualment generen solapaments regulatoris, cosa que, segons el Parlament, provoca retards administratius i costos addicionals per als promotors.
El silenci administratiu positiu
Entre les mesures concretes que planteja el document es troba la possibilitat que els Estats membres estableixin un termini màxim de seixanta dies per a la concessió de permisos de construcció d'habitatges.
Així mateix, es proposa introduir el principi de silenci administratiu positiu, de manera que, si l'administració no respon dins del termini establert, l'autorització per iniciar les obres es consideri automàticament concedida.
L'informe també obre la porta a la reconversió d'edificis públics infrautilitzats, àtics o espais urbans en desús en habitatges públics o socials, amb l'objectiu d'aprofitar el patrimoni immobiliari existent per ampliar l'oferta habitacional.
El Parlament Europeu considera igualment que les administracions han de ser capaces de mobilitzar sòl públic disponible, revisar les normes de zonificació urbanística i cartografiar totes aquelles àrees industrials actualment abandonades o infrautilitzades.
Aquestes zones podrien transformar-se en nous espais residencials mitjançant projectes de regeneració urbana, recolzats en instruments com els denominats “passaports per a zones industrials”, que facilitarien la seva reconversió administrativa i urbanística.
Reformes fiscals per facilitar l'accés a l'habitatge
En l'àmbit fiscal, l'informe aprovat per l'Eurocambra proposa reformar la Directiva europea de l'IVA per permetre que els Estats membres puguin aplicar tipus impositius superreduïts a la construcció, renovació i lloguer d'habitatges residencials quan aquests s'integrin dins de polítiques socials d'habitatge.
La mesura aniria acompanyada d'incentius fiscals destinats als propietaris que incorporin habitatges buits al mercat de lloguer de llarga durada.
Per als compradors primerencs, un dels col·lectius més afectats per la crisi habitacional, l'informe planteja exempcions fiscals en determinades transaccions immobiliàries, especialment dirigides a els joves que accedeixen per primera vegada a la propietat.
En el capítol dedicat al finançament, el Parlament Europeu aposta per atreure inversió privada a llarg termini com a complement als recursos públics. Aquesta estratègia s'emmarca dins del projecte de consolidar la Unió de l'Estalvi i la Inversió, que pretén facilitar la mobilització de capital transfronterer dins del mercat europeu.
Els eurodiputats també sol·liciten reforçar el finançament de programes europeus existents, com els fons de cohesió, InvestEU o el Mecanisme de Recuperació i Resiliència, per donar suport a projectes relacionats amb l'habitatge.
Entre les recomanacions destaca la creació d'un pressupost mínim de vint mil milions d'euros destinat a garantir l'accés a un habitatge adequat per a nens i nenes a la Unió Europea.
Ocupació il·legal i regulació de lloguers turístics
La resolució que s'aprovarà aquest dimarts inclou també una condemna explícita a l'ocupació il·legal d'habitatges. En aquest sentit, el Parlament sol·licita als Estats membres que estableixin mecanismes jurídics ràpids per recuperar la propietat i garantir el compliment efectiu de les ordres de desnonament.
En paral·lel, l'informe aborda el fenomen dels lloguers de curta durada, que en nombroses ciutats europees ha reduït l'oferta d'habitatge residencial. Per això, es demana a la Comissió Europea que presenti una iniciativa legislativa que permeti equilibrar l'impacte del turisme amb l'habitabilitat de les ciutats.
Aquest marc permetria als ajuntaments establir sistemes de llicències proporcionals per a aquest tipus d'allotjaments, adaptats a les característiques de cada mercat local.
Més legislació per a l'habitatge
La Comissió Europea va activar la setmana passada una consulta pública amb l'objectiu de recaptar propostes per a la futura llei europea d'habitatge assequible.
Tot i que de moment no es coneix la data exacta de presentació d'aquesta normativa, l'objectiu és que complementi el pla anunciat al desembre i estableixi un marc regulador que permeti a les ciutats identificar zones amb especial tensió en el mercat residencial.
Entre les mesures que Brussel·les estudia es troba precisament la proposta legislativa sobre lloguers de curta durada que reclama el Parlament Europeu. L'objectiu és salvaguardar l'assequibilitat de l'habitatge en aquelles àrees on l'expansió d'aquests allotjaments dificulta l'accés a residències permanents.
Com a element innovador, l'informe també posa sobre la taula l'impuls de la prefabricació industrial en el sector de la construcció. Segons les estimacions recollides en el document, la industrialització dels processos constructius podria reduir els temps d'edificació entre un 20 % i un 50 %, a més de contribuir a abaratir costos i millorar l'eficiència energètica dels nous habitatges.
Si es compleix l'estratègia plantejada per Giménez, els joves europeus podrien beneficiar-se de noves eines per accedir a l'habitatge. Entre elles figuren préstecs a baix interès, programes específics d'emancipació i la creació d'un model europeu d'allotjament per a estudiants.
En una entrevista amb Demócrata, l'autor de l'informe, Borja Giménez, va subratllar que el principal problema estructural del mercat immobiliari europeu és l'augment sostingut dels preus, provocat en gran mesura per la insuficiència d'habitatges disponibles. “El problema és que, amb els ritmes de construcció actuals, s'està generant un dèficit d'aproximadament cent mil habitatges cada any”, va afirmar l'eurodiputat.
Des de l'inici de les negociacions, Giménez ha defensat que l'augment de l'oferta s'ha de basar tant en el sector públic com en el privat. En aquest context, atribueix un paper rellevant al Banc Europeu d'Inversions, que podria facilitar finançament per a projectes d'habitatge.
L'eurodiputat popular sosté que la magnitud de la crisi exigeix mobilitzar tots els recursos disponibles. “Per fer front a la crisi no n'hi ha prou amb l'acció de les administracions públiques. Hem d'implicar el sector privat, que per diferents raons no està invertint prou”, resumia a l'inici de les discussions parlamentàries sobre els primers paquets d'esmenes al text.
La visió del sector immobiliari
Per la seva banda, representants del sector immobiliari fa temps que reclamen a les institucions europees un marc regulador clar i basat en bones pràctiques.
La portaveu del portal immobiliari Fotocasa va defensar en declaracions a Demòcrata la necessitat d'un informe capaç de marcar un full de ruta per a les polítiques públiques d'habitatge.
“S'està legislant sense consens entre totes les parts implicades i això només alenteix l'accés a l'habitatge”, va argumentar, insistint que la cooperació entre administracions, promotors i sector financer serà clau per resoldre la crisi habitacional a Europa.