Sis anys després, el món s'aboca a una nova crisi global. El 2020 va ser la pandèmia de Covid-19, després la invasió russa d'Ucraïna, i ara la guerra a l'Iran, desencadenada després de l'atac dels Estats Units i Israel.
La resposta iraniana ja arriba a diversos països de l'Orient Mitjà i fins i tot Europa. I es fa sentir en els preus del petroli i del gas. També en el transport mundial en suspendre's les operacions en una de les seves principals vies, l'estret d'Ormuz, i el trànsit de passatgers.
La crisi, en cas d'allargar-se la guerra, està servida, i les conseqüències poden aguditzar-se per a Espanya si es compleixen les represàlies anunciades pel president estatunidenc, Dondald Trump, per no col·laborar amb l'operació militar.
Davant la possibilitat d'haver d'afrontar una nova crisi, el president Pedro Sánchez va afirmar que Espanya està preparada i “compta amb els recursos necessaris” gràcies al bon rumb de la seva economia i “a la responsabilitat de la seva política fiscal”.
Com arriba l'economia espanyola?
L'economia espanyola presenta un índex de creixement envejable en comparació amb altres països del seu entorn. El mateix Trump va arribar a destacar-ho en la seva crítica per la resistència de Sánchez a elevar la despesa en Defensa. Però una crisi impactaria, a la baixa, en els seus bons números.
Espanya va tancar l'any passat amb un nou rècord de 22,46 milions de persones ocupades i una caiguda de l'atur de 118.000 persones. Segons l'Enquesta de Població Activa (EPA), en acabar el 2025 la taxa d'atur va caure per sota del 10% per primera vegada des del 2008, fins a un 9,9%.
El PIB espanyol va créixer l'any passat un 2,8%, superant totes les previsions, inclosa la del Govern. Malgrat donar-se per feta una desacceleració, abans de la guerra hi havia consens que l'economia espanyola continués avançant per sobre del 2%. Ara, totes les taules d'anàlisi treballen a reconduir les seves previsions pel nou escenari.
Funcas ja es va afanyar a apuntar divendres passat que la guerra es menjaria dues dècimes del creixement esperat en el PIB i empenyeria la inflació per sobre del 3% durant els pròxims mesos, després d'haver-la reconduït al 2,7%.
I, tot i així, les perspectives de l'economia espanyola suposen un punt de partida més favorable que la de veïns amb previsions menys puixants. Abans de la guerra, l'OCDE anticipava alces de l'1% en el PIB d'Alemanya i França, i el limitava al 0,6% en el cas d'Itàlia. Per a Espanya la previsió era del 2,2%.
Com és de gran aquest coixí fiscal?
Respecte al marge fiscal, Espanya presenta en aquests moments un deute públic del 100,8% del PIB, segons l'última dada disponible a tancament de 2025.
Com si d'un cercle es tractés i que tornés al mateix punt de partida, aquesta xifra és pràcticament la mateixa a la registrada just abans d'iniciar la pandèmia de Covid-19. El deute s'elevava aleshores al 101,3% del PIB, mig punt més que ara.
A partir d'aquí, la decisió d'afrontar la crisi amb un ‘xoc’ expansiu i extraordinari va disparar aquest indicador fins a assolir el 124% del PIB el 2021. Tot aquest augment és conseqüència de la contracció del PIB però també d'una injecció de recursos sense precedents en un període de temps tan curt.
Segons comptabilitza el Govern, la resposta econòmica a la crisi provocada per la pandèmia va mobilitzar 117.000 milions d'euros, i les mesures per afrontar la crisi inflacionària i energètica altres 45.000 milions.
De moment, a l'espera
Ara la resposta encara està per determinar-se i dependrà, subratllen en tot moment des del Govern, de quant s'allargui la guerra i com es traslladin les seves conseqüències al dia a dia de l'economia espanyola.
Moltes de les mesures ja estan preparades. La vicepresidenta de Treball, Yolanda Díaz, va afirmar la setmana passada que les mesures de protecció a les empreses, centrades a evitar acomiadaments a través de mitjans alternatius com els ERTO, ja estan a punt per ser activades quan sigui necessari.
En l'anterior crisi energètica, el Govern va impulsar ajudes per facilitar descomptes a sectors professionals i llars en la seva factura energètica, així com una potent bateria de rebaixes d'impostos. És d'esperar que, si la guerra s'aguditza, l'Executiu torni a recórrer a aquests mecanismes, ja que la crisi impactarà des del principi per aquesta via.
Clàusula d'escapament
Tanmateix, l'abast de la resposta també està condicionada a un altre element clau. Espanya va poder aplicar una política expansiva durant les passades crisis gràcies a la cobertura que li va proporcionar la suspensió de les regles fiscals a escala comunitària.
La Comissió Europea va activar la clàusula de salvaguarda i els Estats membres van poder dedicar recursos sense estar subjectes al rigor pressupostari que estableix el Pacte d'Estabilitat i Creixement (PEC).
Aquestes regles van ser precisament objecte de reforma després de la pandèmia per introduir una major flexibilitat, canvis que ja s'estan aplicant. L'any passat diversos països, entre ells Alemanya, es van acollir a la clàusula de salvaguarda per poder augmentar la seva despesa militar.
Una posició poc habitual per a un dels països defensors de l'austeritat i que més traves ha posat històricament per a sortejar l'ortodòxia pressupostària. I que està per veure si accepta de nou una resposta expansiva a la crisi.
En el cas d'Espanya, Brussel·les va permetre treure l'impacte pressupostari de les ajudes davant la catàstrofe de la DANA a València, l'octubre de 2024, del càlcul del dèficit estructural.
És d'esperar que, si la crisi acaba aterrant, la Comissió Europea torni a permetre fórmules similars o l'activació de la clàusula. D'això dependrà, en gran mesura, quin tipus de resposta es dona a la crisi i, per tant, quina sortida es busca.