Gairebé nou dies després de l'inici dels bombardejos a l'Iran, els titulars de Finances de l'Eurogrup es donen cita a Brussel·les per debatre la resposta davant les conseqüències econòmiques d'un conflicte que amenaça amb prolongar-se en el temps. Els europeus comparteixen un diagnòstic d'incertesa i volatilitat que han experimentat els mercats com a conseqüència de la guerra. Es tracta, en paraules del ministre espanyol d'Economia, Carlos Cuerpo, d'“una guerra que ja està suposant efectes tangibles en la nostra economia”.
L'energia dispara les alarmes a Europa
En aquest temps, el preu del petroli ha pujat més d'un 40%, situant-se avui per sobre de la barrera dels cent dòlars per barril. Per la seva banda, el preu del gas ha augmentat al voltant del 90%, fixant-se prop dels seixanta euros per megawatt hora.
Al Ministeri d'Economia reconeixen que, tot i que actualment s'estigui lluny dels nivells registrats durant el moment més agut de la guerra a Ucraïna, “l'efecte dependrà de la durada del conflicte”. L'evolució del mercat energètic s'ha convertit en el principal indicador que segueixen els governs europeus per avaluar la magnitud de l'impacte econòmic.
Efectes directes en els consumidors
“Estem veient conseqüències en el dia a dia dels espanyols”, ha expressat Cuerpo a la seva arribada a la reunió a la capital comunitària, apuntant com a exemple el que està succeint a les gasolineres amb l'increment dels preus als sortidors.
Una pujada que, segons el titular d'Economia, s'hauria situat prop dels 15 cèntims per litre en la gasolina i gairebé el doble —uns 28 cèntims— en el cas del gasoil. Efectes que també s'estarien notant en els mercats de matèries primeres energètiques i en el transport, on els costos operatius comencen a incrementar-se de forma significativa.
La Moncloa estudia possibles mesures
La Moncloa ja estudia els diferents escenaris que s'obren per “protegir els ciutadans, les empreses i els treballadors”, utilitzant com a guia les mesures desplegades durant l'inici de la guerra a Ucraïna. Entre aquelles actuacions van figurar ajudes directes, rebaixes fiscals temporals i mecanismes de suport a sectors especialment afectats.
Tanmateix, de moment l'Executiu evita confirmar quines mesures concretes s'utilitzaran en aquesta ocasió, a l'espera d'observar com evoluciona la situació en els pròxims dies. “En funció del desenvolupament en els pròxims dies —tenint en compte l'enorme volatilitat de la situació avui— veurem quan i com hem d'intervenir”, ha explicat el responsable econòmic del Govern.
Paciència estratègica i coordinació europea
Així, l'estratègia passaria per “tenir paciència quant a veure l'evolució”, sense perdre de vista la translació de l'efecte als ciutadans per intervenir quan sigui precís “amb la intensitat que sigui necessària”. Cuerpo ha apel·lat a més als seus homòlegs europeus a mantenir una estreta coordinació en les mesures que es posin sobre la taula, tal com —recorda— es va fer després de la invasió russa d'Ucraïna.
“Una lliçó clau va ser que hem de treballar colze a colze. Necessitem coordinar tots els possibles subsidis, accions i eines que implementem per protegir les nostres empreses”, ha sentenciat.
Aquesta contenció no impedeix que en el gabinet del ministre es mantingui una atenció constant sobre l'evolució dels preus del combustible, ja que —segons apunten— és el factor que acaba impactant de forma més directa en la vida quotidiana dels ciutadans i, especialment en aquests moments, en els professionals del transport. Per al Govern espanyol, els vint-i-set han d'avançar “com més aviat millor” cap a una major integració dels mercats energètics europeus mitjançant l'impuls de les interconnexions i una major coordinació en les infraestructures energètiques del continent.
Brussel·les adverteix d'un possible xoc econòmic
Brussel·les comparteix la idea que l'impacte econòmic de la crisi generada a l'Orient Mitjà dependrà en gran mesura de la durada del conflicte i de la seva possible ampliació regional. En el millor dels escenaris —si el conflicte s'aturés en les pròximes setmanes— les institucions europees no preveuen un impacte significatiu en el creixement econòmic. Tanmateix, el risc d'una escalada continua sobre la taula.
Segons ha expressat el comissari europeu de Competitivitat, Valdis Dombrovskis, una interrupció en el transport marítim a l'estret d'Ormuz podria arribar a provocar “un xoc estanflacionari substancial en l'economia mundial i europea”, caracteritzat per preus energètics més alts que es traslladarien a la inflació general.
El comissari letó ha sostingut que el principal canal d'impacte econòmic es concentra en les possibles interrupcions del subministrament energètic i en l'augment dels preus derivats d'aquestes tensions geopolítiques.
Per aquesta raó, ha obert la porta a futurs debats en el si de la Unió Europea sobre els efectes concrets en els mercats energètics. Entre les opcions que es plantegen activar per part de la Comissió es troba l'alliberament de reserves estratègiques de petroli per augmentar el subministrament en cas d'interrupcions en el transport internacional.
El debat sobre el mercat de carboni
Els vint-i-set començaran a més a discutir aquesta setmana la modificació del disseny del mercat energètic de la Unió Europea, amb l'objectiu d'analitzar fins a quin punt pot reformar-se per reduir els efectes de crisis energètiques com l'actual.
En el marc d'aquestes discussions, el ministre italià va proposar suspendre temporalment el mercat europeu de carboni fins que la Comissió presenti aquest trimestre la seva nova proposta de reforma. Per al Govern de Giorgia Meloni, el sistema actual explicaria part de la pèrdua de competitivitat industrial a Europa. “Tots som conscients que el mecanisme ETS és només una tarifa per a les empreses d'alt consum energètic que lluiten per mantenir-se competitives”, va expressar el ministre italià Adolfo Urso.
A la posició italiana s'hi sumen països com Hongria i Polònia, que estan pressionant perquè no s'esperi massa temps abans de trobar una solució a l'actual disseny del mercat.
El G7 vigila l'evolució dels mercats
De manera prèvia a la reunió a la capital comunitària, els membres del G7 van mantenir una trobada telemàtica amb els directors executius del Fons Monetari Internacional, el Grup Banc Mundial, l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) i l'Agència Internacional de l'Energia.
En acabar la trobada van confirmar la seva voluntat de seguir de prop l'evolució dels mercats energètics i financers, amb el compromís de reunir-se novament “quan sigui necessari per intercanviar informació”.
“Estem disposats a prendre les mesures necessàries, incloent-hi el suport al subministrament mundial d'energia, com l'alliberament de reserves”, assenyala el comunicat difós després de la reunió.
El sector de les gasolineres demana rebaixes fiscals
Arran d'aquestes pujades en els preus de la gasolina, el sector ha començat a moure fitxa. La Confederació Espanyola d'Empresaris d'Estacions de Servei ha sol·licitat a l'Executiu que redueixi un 11% l'IVA en els combustibles i que aposti per aplicar una rebaixa temporal en l'impost especial d'hidrocarburs.
D'acord amb les seves estimacions, aquestes mesures podrien reduir el preu del combustible al voltant de 15 cèntims per litre, cosa que alleujaria l'impacte directe en els consumidors.
Juntament amb aquesta proposta, la patronal també ha posat sobre la taula la revisió de l'impost especial aplicat als carburants. D'aquesta manera, les estacions de servei reclamen una reducció del 50% en l'impost al dièsel i una rebaixa del 40% en el cas de la gasolina. Segons el seu criteri, aquestes mesures haurien de mantenir-se vigents fins que els preus internacionals del petroli i dels carburants tornin a nivells previs al conflicte.