La rotonda Schuman, epicentre de les institucions europees, aplega diàriament funcionaris, responsables polítics, diplomàtics, empresaris i lobbyistes. Si París és la ciutat de l'amor, Brussel·les és la dels afers públics. A Madrid cada cop en són més conscients. Per això, les principals firmes espanyoles envien diàriament els seus submarinistes a la capital comunitària per mirar d'influir en aquells expedients legislatius que acabaran afectant el dia a dia de les seves companyies.
Brussel·les, el veritable camp de joc
En un còmput general, la inversió total de les vint empreses espanyoles més grans a Brussel·les supera els 12,4 milions d'euros anuals. Un grup empresarial que dóna feina a més de 85 professionals dedicats exclusivament a la representació dels seus interessos davant les institucions comunitàries.
El sector energètic, amb Iberdrola, Repsol i Naturgy, així com el tecnològic, amb Telefónica, Amadeus i Indra, concentren el 65% de la despesa total. Fonts consultades per Demòcrata atribueixen aquest fet a l'alta càrrega regulatòria a Brussel·les relacionada amb el Pacte Verd Europeu i l'Agenda Digital. Durant els últims anys, el BBVA i el Santander també han incrementat la seva presència per influir en la taxonomia europea —què es considera inversió verda— o en altres regulacions com la relacionada amb l'euro digital.
Notícia destacada
Les empreses europees impulsen una xarxa troncal d'hidrogen per a connectar oferta i demanda industrial
7 minuts
Telefónica té una despesa estimada d'aproximadament tres milions d'euros anuals, seguida pels dos milions d'Iberdrola i amb Amadeus IT completant el podi amb un milió. Per darrere, el BBVA, Indra i Repsol empaten prop dels 900.000 euros, segons les estimacions del registre de transparència de la Comissió Europea.
Els deu primers llocs de la classificació es tanquen amb el Banc Santander, Naturgy, CaixaBank i Endesa, que dediquen al voltant del mig milió d'euros del seu pressupost als assumptes públics. La resta de la classificació la componen:
11.Acciona — 350.000
12.Navantia — 300.000
13.Ferrovial — 250.000
14.Enagás — 250.000
15.Gestamp — 200.000
16.Redeia (REE) — 200.000
17.Grifols — 150.000
18.IAG (Iberia) — 150.000
19.Cellnex — 150.000
20.Tecnove — 100.000
A l'hora d'analitzar la llista de les “Top 20” empreses que més pressupost dediquen als afers públics a la capital europea es detecta una altra característica: l'alta concentració del lobby espanyol. Les cinc primeres empreses de la llista representen gairebé la meitat de la despesa total.
En un moment crític per a la legislatura europea, amb “megaexpedients” en tràmit, en fase de trilogs o d'implementació, que afecten directament aquestes empreses, això cobra especial rellevància. La capacitat d'influència no es reparteix de forma homogènia: es concentra en uns pocs actors amb múscul financer i presència estable a Brussel·les.
Telecomunicacions: fusions i regles del joc digital
En el sector de les telecomunicacions, on regnen Telefónica i Cellnex, la vista està posada en dos principals dossiers. Per una banda, la Comissió Europea va presentar al gener la seva proposta per a la nova Llei de Xarxes Digitals, que es troba en fase de debat tant al Parlament Europeu com al Consell.
El que es discuteix ve a ser la simplificació de les regles per a fusions transfrontereres. Això permetria a Telefónica comprar altres operadores més fàcilment, així com establir un mecanisme perquè les grans companyies tecnològiques contribueixin al cost de les xarxes.
A la vegada, es manté obert el tríleg sobre el reglament Òmnibus Digital sobre Intel·ligència Artificial, de cara a harmonitzar i simplificar l'aplicació de la regulació que entrarà en vigor durant el proper estiu. El que les empreses volen és que els requisits de transparència no comprometin els seus secrets comercials.
Fonts de la presidència xipriota del Consell de la Unió expliquen que la seva actitud durant aquestes negociacions està sent “constructiva, presentant idees concretes amb l'objectiu d'assolir un acord mútuament satisfactori”. “Mantenim el nostre compromís de concloure les negociacions sobre aquest tema com una prioritat durant la nostra legislatura, així com d'assolir l'objectiu general de simplificació”, afirma un membre de l'equip negociador.
Defensa: el nou daurat europeu
Una altra de les famílies empresarials que concentra bona part de l'activitat d'incidència pública és la del sector de la defensa, amb protagonistes com Indra o Navantia.
Al març, la Comissió va adoptar el programa de la Indústria de la Defensa Europea, que està dotat d'un pressupost de més de mil milions d'euros. Actualment, es troba en fase d'execució dels primers plans de treball per als propers dos anys.
Aquí, les companyies competeixen pels coneguts com a “Projectes d'Interès Comú” per assegurar que la tecnologia espanyola sigui l'estàndard en els nous sistemes de defensa europeus, especialment en àmbits com els drons i la ciberdefensa. No es tracta només de contractes: es tracta de fixar estàndards tecnològics que condicionaran el mercat durant dècades.
Banca: la batalla per les dades i l'euro digital
BBVA, Santander i CaixaBank tenen els seus ulls posats en les negociacions sobre el marc d'Accés a Dades Financeres. La banca lluita pel principi de “mateix risc, mateixa regulació”, la qual cosa es tradueix en què si ells han de compartir les seves dades amb les fintech, aquestes també hagin de complir amb els mateixos nivells de seguretat i transparència.
D'altra banda, l'euro digital està a l'espera de la preparació tècnica després d'aconseguir el suport polític. Els bancs pressionen, això sí, per limitar la quantitat d'euros digitals que un ciutadà pot tenir, evitant així una fuga de dipòsits des dels bancs comercials cap al Banc Central Europeu.
La discussió no és menor: hi ha en joc l'equilibri entre innovació financera, estabilitat del sistema bancari i sobirania monetària europea.
Energia: fiscalitat, hidrogen i el pols verd
El sector energètic, amb Repsol, Iberdrola i Naturgy al capdavant, està pendent de l'aprovació final de la revisió de la Directiva de Fiscalitat de l'Energia.
Algunes empreses busquen que els combustibles sintètics tinguin exempcions fiscals similars a l'electricitat renovable, evitant que es penalitzi la tecnologia de combustió neutra en carboni. És una batalla tècnica, però amb implicacions industrials enormes.
A més, al Banc Europeu de l'Hidrogen, Iberdrola i Cepsa estan molt actives a Brussel·les perquè els criteris de les subhastes afavoreixin la producció a gran escala al sud d'Europa. La idea és clara i repetida als passadissos comunitaris: Espanya com a “hub energètic” del continent.
L'art d'influir: papers, esmenes i estratègia
El trànsit constant de papers, expedients i esmenes revela una màxima a la capital europea: qui no és a Brussel·les, no juga. Les empreses espanyoles semblen comprendre que les grans partides en el joc de la legislació ocorren en els estadis de les institucions europees. Negociar a Brussel·les no significa únicament treballar pel negoci d'avui, sinó, pràcticament, pels paquets legislatius que arribaran a tramitar-se a Espanya en la pròxima dècada. Perquè cada directiva, cada reglament i cada acte delegat que es negocia a la rotonda Schuman acaba tenint una traducció concreta al BOE. I per aleshores, les regles ja estan escrites.
La creixent presència espanyola a Brussel·les reflecteix un canvi de mentalitat. Durant anys, moltes companyies van observar la capital comunitària com un escenari llunyà, gairebé burocràtic. Avui, en canvi, la consideren un centre de poder real, on es decideix bona part del seu futur. El resultat és una professionalització del lobby espanyol, amb equips cada cop més tècnics, especialitzats i connectats amb les dinàmiques institucionals europees. Ja no es tracta només de relacions públiques: es tracta d'enginyeria regulatòria.
Brussel·les s'ha consolidat com el lloc on s'escriu el guió econòmic d'Europa. I les empreses espanyoles, conscients d'això, han decidit no limitar-se a llegir-lo. Volen, i cada vegada més, participar en la seva redacció.