La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha instat a obrir un debat profund sobre possibles reformes en la manera com la Unió Europea respon als conflictes internacionals. Ho ha fet durant la reunió anual del cos diplomàtic comunitari, una trobada clau per definir les prioritats estratègiques de la política exterior europea.
En la seva intervenció, la presidenta ha afirmat que és necessari reflexionar sobre “si la nostra doctrina, les nostres institucions i el nostre procés de presa de decisions continuen estant a l'altura dels desafiaments actuals”. Amb aquestes paraules, Von der Leyen ha plantejat la necessitat de revisar el funcionament de l'acció exterior europea en un context internacional cada vegada més inestable i competitiu.
Un món diferent al que va donar forma a l'ordre internacional actual
Per a Von der Leyen, Europa no pot continuar actuant únicament com el guardià d'un sistema internacional que ja no existeix en els mateixos termes. En la seva opinió, l'ordre global basat en regles travessa una transformació profunda que obliga la Unió Europea a adaptar-se.
“El continent no pot romandre com el guardià d'un món que ha desaparegut i que no tornarà”, ha assenyalat. Tot i que ha reiterat que la Unió seguirà defensant el sistema internacional basat en normes, també ha advertit que ja no és suficient confiar exclusivament en aquest marc per protegir els interessos europeus.
“Sempre defensarem i mantindrem el sistema basat en normes, però ja no podem comptar amb aquest sistema com l'únic mitjà per defensar els nostres interessos”, ha sentenciat.
El debat sobre la unanimitat en política exterior
A Brussel·les són conscients que aquest missatge pot resultar incòmode per a alguns estats membres. Fonts comunitàries reconeixen que es tracta d'“una conversa difícil d'escoltar i una conversa complicada de mantenir”, però consideren que el debat és inevitable. Des de les institucions comunitàries defensen que, si la Unió Europea vol desenvolupar una política exterior més realista i basada en la defensa d'interessos estratègics, també ha de comptar amb mecanismes institucionals que permetin aplicar-la amb eficàcia.
En aquest sentit, Von der Leyen ha plantejat una qüestió central per al futur de la diplomàcia europea: si l'exigència d'unanimitat en les decisions de política exterior és realment una eina útil o, per contra, un obstacle per a la credibilitat geopolítica de la Unió. Segons la presidenta de l'Executiu comunitari, el debat s'ha de centrar a analitzar si aquest sistema facilita l'acció exterior o si limita la capacitat de reacció d'Europa en un context internacional marcat per crisis cada vegada més ràpides i complexes.
Evitar debats estèrils sobre el conflicte a l'Iran
Durant la mateixa intervenció, Von der Leyen també ha demanat no desviar l'atenció cap a debats que, al seu parer, no ajuden a comprendre la gravetat de la situació internacional. En particular, ha advertit contra la temptació de centrar la discussió en si el conflicte a l'Iran s'ha d'interpretar com una guerra triada o com una guerra necessària. Per a la presidenta de la Comissió, aquest tipus de plantejaments pot desviar la mirada dels elements veritablement rellevants.
Al seu parer, centrar-se en aquesta discussió significaria “perdre de vista l'essencial”. Per això, ha insistit que Europa ha d'analitzar la realitat geopolítica actual amb una mirada pragmàtica i estratègica. “Europa ha de centrar-se en la realitat de la situació i veure el món tal com és avui”, ha apuntat.
Les repercussions econòmiques i estratègiques del conflicte
La Comissió Europea manté encara incertesa sobre l'abast total de les conseqüències que pot provocar el conflicte, tot i que reconeix que algunes repercussions ja comencen a percebre's. Des de l'Executiu comunitari temen que la crisi pugui afectar sectors clau per a l'economia europea, com l'energia, les finances i el comerç internacional. A més, adverteixen que també podria tenir efectes sobre la mobilitat de persones i les dinàmiques migratòries, especialment si la situació regional es deteriora.
Tanmateix, més enllà de l'impacte immediat, a Brussel·les consideren que les conseqüències a llarg termini podrien plantejar qüestions de caràcter existencial per al projecte europeu, especialment en àmbits relacionats amb la seguretat, l'autonomia estratègica i l'estabilitat econòmica.
Europa no pot aïllar-se del món
En el seu discurs, Von der Leyen també ha rebutjat la idea que Europa pugui protegir-se simplement retirant-se de les tensions internacionals. “La idea que podem simplement aïllar-nos i retirar-nos d'aquest món caòtic és simplement un error”, ha afirmat la dirigent alemanya davant l'auditori diplomàtic, que es prepara per definir les prioritats de la política exterior europea per a l'any vinent.
Segons la presidenta de la Comissió, la credibilitat europea depèn de la seva capacitat per defensar activament els seus interessos utilitzant totes les eines disponibles. Entre aquestes ha esmentat el pes del mercat europeu, la política comercial i els instruments de seguretat econòmica. En aquest sentit, ha destacat que la Unió Europea ja ha demostrat fermesa en alguns moments recents quan els Estats membres han estat posats a prova. Com a exemple, ha citat el cas de Dinamarca en relació amb Grenlàndia, una situació en la qual, segons ha assenyalat, el bloc comunitari va mostrar unitat i suport polític.
Més resiliència, sobirania i capacitat d'acció
De cara a l'any vinent, l'objectiu estratègic de Brussel·les serà reforçar la resiliència, la sobirania i la fortalesa del bloc europeu. Aquestes prioritats abasten àmbits molt diversos, que van des de la defensa i l'energia fins a l'accés a matèries primeres crítiques i el desenvolupament de tecnologies estratègiques. Per a Von der Leyen, la independència en el món actual no significa aïllament, sinó evitar dependències excessives d'un únic proveïdor en sectors clau.
Entre els àmbits en què la Unió Europea ha de reduir vulnerabilitats ha citat l'energia, la defensa, els semiconductors, les vacunes, les tecnologies netes i el subministrament de matèries primeres crítiques.
En aquest context, la presidenta de la Comissió ha defensat que la Unió Europea ha de enfortir la seva capacitat per projectar poder econòmic, tecnològic i estratègic quan sigui necessari. “Hem d'estar preparats per projectar el nostre poder de manera més ferma per contrarestar agressions i ingerències estrangeres”, ha conclòs la líder de l'Executiu comunitari.