Els eurodiputats gallecs del PPdeG, PSdeG i BNG, Francisco Millán Mon, Nicolás González Casares i Ana Miranda, han defensat aquest dijous al Parlament europeu la necessitat d'abordar una reforma en profunditat de la Política Pesquera Comuna (PPC) adaptada a la realitat de Galícia. La representant del Bloque ha aprofitat a més la seva intervenció per reclamar mesures davant els bidons amb residus radioactius enfonsats a la Fossa Atlàntica, juntament amb la revisió de la PPC.
En el debat sobre l'avaluació de la Política Pesquera Comuna, i segons va traslladar en un comunicat, l'eurodiputat del Partit Popular Francisco Millán Mon va qualificar d'"encertat" el diagnòstic de l'informe, que descriu "una flota extractiva en declivi, una aqüicultura estancada, i una indústria transformadora més pròspera". Davant aquest escenari, va demanar a la Comissió Europea una resposta ferma en dos àmbits prioritaris.
Per una banda, va reclamar la presentació "com més aviat millor" d'un paquet "òmnibus" de simplificació normativa per al sector pesquer. Va aplaudir la voluntat de la Comissió de revisar el pla plurianual del Mediterrani i el FEMPA, però va advertir que aquestes propostes, encara que positives, "no són suficients".
En aquesta línia, va defensar que el futur "òmnibus" incorpori l'exclusió del palangre del Reglament d'Aigües Profundes i la revisió de diversos punts del Reglament de Control "que han demostrat ser de molt difícil o fins i tot impossible compliment".
Com a exemple, va al·ludir a l'article 14 del Reglament de Control, relatiu a l'obligació d'anotar les captures des del primer quilogram al diari de pesca. Millán Mon va urgir la Comissió a registrar sense demora el paquet "òmnibus" perquè, segons va subratllar, "els pescadors no poden esperar més".
L'eurodiputat popular va plantejar també que la PPC relaxi l'obligació de desembarcament i l'aplicació estricta del Rendiment Màxim Sostenible. A més, va reclamar redefinir el concepte de capacitat pesquera per facilitar la descarbonització i la modernització dels vaixells, i que la fixació dels Totals Admissibles de Captures (TACs) i les quotes tingui en compte factors socioeconòmics.
Millán Mon va tancar la seva intervenció recordant que la Comissió Europea ostenta el monopoli de la iniciativa legislativa i va reclamar decisions immediates: "Comissari, és l'hora ja d'actuar, de prendre decisions polítiques, com vostè mateix va reconèixer al començament de la seva intervenció".
"Garantir el futur de la pesca i de les comunitats pesqueres"
En paral·lel, i segons va indicar en una altra nota de premsa, l'eurodiputat del PSdeG Nicolás González Casares va instar la Comissió Europea a presentar amb caràcter urgent una proposta de reforma de la Política Pesquera Comuna per "garantir el futur de la pesca i de les comunitats pesqueres".
Durant el debat al ple sobre la recent avaluació de la PPC, González Casares va destacar que, encara que la reforma de 2013 va contribuir a millorar la sostenibilitat biològica de les captures, ara resulta prioritari "garantir la sostenibilitat de les comunitats pesqueres".
"Com vostè sap, comissari, sóc gallec i no es pot entendre Galícia sense el mar i la pesca", va afirmar Casares, insistint que la PPC ha de reforçar de forma clara la dimensió social i econòmica de l'activitat pesquera.
El socialista va recordar que l'avaluació publicada per la Comissió Europea constata que, després de 12 anys en vigor, l'última reforma no va assolir els objectius marcats. Va enumerar "destrucció d'un 30% de l'ocupació del sector, pèrdua de poder adquisitiu, fracàs en el relleu generacional, obsolescència en la flota. No parlem de problemes d'implementació, parlem de problemes de disseny i de noves realitats a les quals cal fer front".
Va advertir a més que aquestes dificultats s'agreujaran amb la retallada "inadmissible" dels fons destinats a la pesca que planteja la Comissió en el pròxim marc financer plurianual.
Davant aquest context, va reclamar al comissari que "proposi una reforma específica de la PPC" per corregir els errors detectats: reequilibrar els tres vessants de la sostenibilitat —social, econòmica i ambiental—; afavorir el relleu generacional; abordar l'envelliment de la flota; revisar el "enfocament obsolet" sobre la capacitat pesquera; impulsar TACs plurianuals i fixar límits a les oscil·lacions internacionals dels TAC i de les quotes, entre altres actuacions.
"Al sector se li acaba la paciència. No més promeses, comissari. Facin la seva feina per garantir el futur de la pesca i de les comunitats pesqueres", va concloure.
En un altre comunicat, l'eurodiputada del BNG, Ana Miranda, va explicar que va considerar "molt tímida i un desastre" l'avaluació realitzada pel comissari de Pesca, Costa Kadis, sobre la PPC. Va reivindicar que la Unió Europea blindi les competències de pesca per a Galícia, "el reconeixement de les confraries a nivell europeu" com a beneficiàries de fons comunitaris, i va denunciar la "manca d'ajudes per al sector marisquer" que, segons va alertar, travessa una greu crisi "degut a la contaminació de les ries, el canviament de les aigües derivat del canvi climàtic i la manca de polítiques de preservació mediambiental de la Xunta".
Retirada dels bidons de la Fossa Atlàntica
Ana Miranda va aprofitar igualment la seva intervenció per traslladar la inquietud pel possible "avançat estat de deteriorament" dels bidons amb residus radioactius dipositats a la Fossa Atlàntica i va avisar al comissari europeu de Pesca i Oceans, Costas Kadis, del risc que comporten per al medi ambient marí i l'activitat pesquera.
En aquest marc, va exigir a la Comissió Europea actuacions immediates amb la finalitat de prevenir danys sobre els ecosistemes marins i sobre la pesca gallega.
L'eurodiputada del BNG va sostenir que la UE ha d'analitzar la compatibilitat entre la presència de residus radioactius i la protecció de la salut, la sostenibilitat i la seguretat dels oceans, de les zones de pesca i de les comunitats costaneres.
Miranda ha remès a més diverses cartes a la Comissió Europea en les quals demana "accions concretes" per verificar l'estat real dels bidons, i que Brussel·les "compleixi amb la seva obligació legal segons l'article 35 del Tractat Euratom en impulsar i supervisar les missions científiques dels Estats membres, com Espanya, i investigar l'impacte i la compatibilitat d'aquests bidons amb les normes europees".
Les missives es van dirigir a la vicepresidenta executiva de la Comissió Europea, Teresa Ribera; a la comissària de Medi Ambient, Jessika Roswall; al Comissari de Pesca i Oceans, Costas Kadis; i al Comissari d'Energia, Dan Jorgensen.
Ana Miranda qüestiona que aquest abocament s'ajusti a l'Estratègia per a la biodiversitat 2030 de la Unió Europea, a la Directiva sobre l'Estratègia Marina, al Pla d'Acció de Zero Contaminació i, en definitiva, al Pacte Verd Europeu.