La gala dels Oscar 2026 ha tornat a demostrar que el cinema i la política mantenen una relació estreta. Tot i que la cerimònia va ser menys combativa que en altres edicions recents, l'actualitat internacional, els símbols del conflicte a l'Orient Pròxim i els discursos sobre el rumb de la indústria cinematogràfica es van colar en diversos moments de la nit.
Entre els gestos més visibles va destacar el de l'actor espanyol Javier Bardem, que va aparèixer amb un pin amb el lema “No a la guerra”, recuperant el símbol que ja va utilitzar a Espanya durant la invasió de l'Iraq el 2003. Ja des de l'escenari, va defensar la necessitat d'un alto el foc i va criticar el que va qualificar com una “guerra il·legal”, en referència a l'escalada de tensions a l'Orient Pròxim.
El gest es va sumar a altres posicionaments simbòlics a la catifa vermella, on diversos professionals del cinema van lluir pins del moviment Artists4Ceasefire, que reclama un alto el foc a Gaza.
Oliver Laxe llueix una síndria, símbol del suport a Palestina
Un dels gestos més comentats de la nit va ser el del també espanyol Oliver Laxe. El director de Sirat va acudir a la cerimònia amb un pin d'una síndria a la solapa del seu vestit, un símbol que s'ha popularitzat com a senyal de suport a Palestina.
L'elecció del cineasta va ser interpretada com un gest polític subtil en una gala que, malgrat la presència de símbols i referències, va evitar en gran manera els discursos obertament confrontatius.
Trump i el moviment MAGA, objectiu de l'humor de la gala
La política nord-americana també va ser present a través de l'humor. El presentador de la cerimònia, Conan O’Brien, va incloure en el seu monòleg inicial diverses referències satíriques al moviment MAGA, vinculat a l'expresident dels Estats Units Donald Trump.
A aquestes bromes s'hi van sumar intervencions del presentador Jimmy Kimmel, que va llançar ironies dirigides a Trump i al seu entorn durant el lliurament d'alguns guardons, especialment en la categoria de documental.
Discursos amb contingut polític entorn de les pel·lícules nominades
La dimensió política de la gala també va aparèixer en els discursos vinculats a diverses pel·lícules nominades.
Un dels moments més comentats va ser el de l'actor protagonista de “Els pecadors”, que va aprofitar la seva intervenció per recordar que el cinema pot servir per denunciar injustícies i donar veu als qui no en tenen, subratllant el paper cultural i social de la indústria cinematogràfica.
Per la seva banda, el director Paul Thomas Anderson, la pel·lícula del qual va ser la gran triomfadora de la nit, va reivindicar durant la gala el paper de les noves generacions de cineastes. Anderson va afirmar que el cinema està entrant en una etapa marcada per “una generació millor, més conscient i més valenta”, capaç d'abordar els grans debats polítics i socials del seu temps.
Documentals i conflictes internacionals en el palmarès
La política també es va reflectir en els continguts premiats. L'Oscar al millor documental va ser per a Mr. Nobody Against Putin, una producció centrada en l'autoritarisme rus i les conseqüències de la guerra a Ucraïna.
En la categoria de documental curt, els premiats van recordar en el seu discurs que la violència armada s'ha convertit en una de les principals causes de mort entre menors als Estats Units, convertint la seva intervenció en una crida política sobre el control d'armes.
Una gala menys militant que en anys anteriors
Malgrat aquests moments, l'edició de 2026 ha estat considerada per molts analistes com una cerimònia menys polititzada que altres de recents, en què els discursos reivindicatius havien tingut més protagonisme.
En aquesta ocasió, Hollywood va optar per un to més simbòlic que combatiu, amb gestos i referències puntuals en els discursos.
Tot i així, la gala va tornar a confirmar que els Oscar continuen sent un aparador global on el cinema, la política i els debats internacionals s'entrellacen inevitablement.