El primer ministre britànic, Keir Starmer, afronta la crisi política més gran des de la seva arribada al poder el 2024. La debacle del Partit Laborista a les eleccions locals i autonòmiques ha desencadenat una rebel·lió interna que amenaça amb obrir un procés formal per apartar-lo del lideratge si augmenta el nombre de diputats crítics dins del Partit Laborista.
La crisi arriba a més en un moment especialment delicat per al Regne Unit, amb nerviosisme en els mercats, caiguda de la lliura i l'ascens meteòric de Nigel Farage i de Reform UK com a principal força antiestablishment i contra el bipartidisme del país.
Diversos mitjans britànics asseguren que desenes de diputats laboristes qüestionen obertament el lideratge de Starmer després dels mals resultats electorals, especialment en antics bastions obrers del nord d'Anglaterra i a Gal·les.
La dimissió aquest mateix matí de la ministra Miatta Fahnbulleh, primer membre de l'executiu de Starmer a abandonar el govern, entre crítiques a la política que s'ha vingut desenvolupant i al mateix primer ministre -de qui ha dit que ha perdut la confiança de l'opinió pública i d'ella mateixa-, és més llenya per al foc d'aquesta crisi.
Starmer, per la seva banda, ha comunicat al seu gabinet aquest dimarts que pensa continuar en el seu càrrec de primer ministre britànic i líder laborista.
El llindar clau: 81 diputats laboristes
El mecanisme intern del Partit Laborista estableix que un líder pot veure's obligat a afrontar un desafiament formal si almenys el 20% dels diputats laboristes a Westminster sol·liciten una elecció interna.
Amb l'actual composició parlamentària dels laboristes, això suposaria al voltant de 81 diputats. Si s'assolís aquesta xifra s'activaria formalment un procés de contestació interna, Starmer hauria de competir en una nova elecció de lideratge i podrien presentar-se altres candidats del partit.
A diferència del sistema conservador, on n'hi ha prou amb una carta privada a l'anomenat Comitè 1922, el laborisme exigeix un procediment més estructurat i reglat.
En cas d'obrir-se el procés votarien els diputats, els afiliats i els sindicats vinculats històricament al partit.
L'auge de Reform UK agreuja la por interna
La gran preocupació dins del Partit Laborista no és únicament el desgast de Starmer, sinó el creixement de la formació populista Reform UK. El partit de Farage ha aconseguit capitalitzar el descontentament econòmic, el rebuig a la immigració, la frustració amb el cost de vida i la sensació d'esgotament del bipartidisme britànic.
Algunes enquestes situen fins i tot Reform UK com a primera força en intenció de vot nacional, cosa impensable fa tot just dos anys.
Això ha provocat pànic entre nombrosos diputats laboristes que temen perdre els seus escons si Starmer continua debilitant-se.
Nerviosisme econòmic i temor a una altra crisi política
La pressió política sobre Downing Street coincideix a més amb un nou episodi de tensió financera.
La rendibilitat del deute britànic a llarg termini s'ha disparat en els últims dies i alguns analistes ja comparen parcialment l'ambient polític amb el viscut durant la crisi del Govern de Liz Truss el 2022.
Els mercats temen una guerra interna prolongada al Labour, canvis bruscos en política econòmica i una pèrdua d'estabilitat institucional.
Qui podria substituir Starmer?
Encara que oficialment no hi ha una operació successòria oberta, a Westminster ja circulen diversos noms com a possibles alternatives si la crisi escala.
Entre els dirigents més mencionats apareixen Angela Rayner, Wes Streeting i Andy Burnham. Burnham, situat més a l'esquerra que Starmer, és vist per part de les bases com un perfil capaç de recuperar vot obrer perdut enfront de Farage.
Rumors sobre dates i possible relleu
Per ara no existeix cap data oficial per a una eventual substitució de Starmer, però la premsa britànica sí parla ja de diversos escenaris interns.
Un d'ells passa per esperar a l'estiu i analitzar noves enquestes, eleccions parcials i l'evolució econòmica. Un altre escenari contempla moviments interns abans de la conferència anual del Partit Laborista prevista per a la tardor, moment tradicionalment sensible per a canvis de lideratge. Alguns diputats temen, a més, que retardar massa una decisió permeti a Farage consolidar-se com a principal alternativa política nacional abans de les pròximes generals.