El ministre d'Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació, José Manuel Albares, va prendre distància aquest dimarts de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i va reclamar als socis comunitaris “defensar” l'ordre internacional sustentat en normes, advertint que “el contrari és desordre”.
En la compareixença posterior al Consell de Ministres, Albares va subratllar que el Govern “s’identifica” amb la posició del president del Consell Europeu, António Costa, qui ja havia marcat diferències amb la cap de l’Executiu comunitari.
🔴 Albares anuncia l'enviament d'ajuda humanitària al Líban.#psoe #líban pic.twitter.com/jT7gGUM27E
— demócrata (@democrata_info) 10 de març de 2026
Segons va recordar, Costa ha demanat “garantir que el món continuï basat en regles” i ha apostat per “solucions multilaterals”, en contrast amb les manifestacions de Von der Leyen, que va afirmar que “ja no es pot confiar” en el sistema internacional com “l’única manera” de salvaguardar els interessos propis davant les amenaces, en referència a l’atac dels Estats Units i Israel contra l’Iran.
Albares va recalcar que “Europa ha de defensar l'ordre internacional perquè l'alternativa és el desordre, no l'ordre, i no hi ha una oposició entre un antic ordre i un de nou que el substituiria”, insistint que l'entramat actual “estableix les relacions virtuoses” entre Estats.
Defensa del multilateralisme
El cap de la diplomàcia espanyola va plantejar que la disjuntiva avui és entre “el dret o la força; la pau i les relacions pacífiques entre Estats o l'ús de la guerra com a instrument de política exterior; el progrés o involució històrica”.
Així mateix, va remarcar que l'ordre internacional vigent no és únicament “una construcció jurídica”, sinó el pilar del “multilateralisme” amb el qual s'afronten els “greus desafiaments” contemporanis, entre els quals va citar el canvi climàtic i els fluxos migratoris, i que fa possible el “desenvolupament i el creixement econòmic” i el “lliure comerç”.
Per concloure, el titular d'Afers Exteriors va recordar que la Unió Europea “és una construcció basada en drets que protegeixen tots els seus membres i en tractats” i que la “missió” de la Comissió Europea és actuar com a “garant” del respecte de tots dos.