La Comissió Europea ha instat aquest divendres a Espanya a adoptar noves mesures per apuntalar la lluita contra la corrupció d'alt nivell i a endureix la regulació sobre els conflictes d'interès dels alts càrrecs, a la vista dels avenços "limitats" de les reformes emprenudes fins a la data. Aquestes recomanacions s'inclouen en el seu informe anual sobre l'Estat de dret en els Vint-i-set i no tenen caràcter vinculant per als governs.
En l'apartat dedicat a Espanya, els serveis comunitaris assenyalen "alguns avenços" en la reducció dels terminis de les extenses investigacions i procediments relacionats amb casos de corrupció d'alt nivell, entre ells el reforç de plantilles i certs canvis legislatius. No obstant això, Brussel·les considera que són precisos passos addicionals perquè "persistixen els desafiaments" i la tramitació d'aquestes reformes continua sent lenta.
En aquest context, l'Executiu comunitari "recomana a Espanya que impulsi el procés legislatiu per revisar el Codi Processal Penal amb l'objectiu de reforçar el marc per a les investigacions i els judicis per casos de corrupció d'alt nivell, amb vista a reduir les demores".
La Comissió tampoc aprecia progressos suficients en el reforç de les normes sobre conflictes d'interès i sobre les declaracions patrimonials dels alts càrrecs executius. En aquest àmbit, l'equip d'Ursula von der Leyen detecta passos "limitats" i lamenta que, malgrat iniciatives com el Pla Estatal d'Anticorrupció, l'"aplicació pràctica de la normativa vigent no ha millorat".
Per aquest motiu, Brussel·les aconsella a Espanya accelerar el procés legislatiu per reforçar la normativa relativa als conflictes d'interessos i a les declaracions patrimonials de qui ocupen altes funcions executives i "garantir la independència i l'eficàcia de les facultats de detecció i sanció de l'organisme supervisor competent".
Crítiques polítiques i confiança en el poder judicial
L'informe d'aquest any, igual que en les dues edicions precedents, recull la "preocupació" de jutges i professionals del dret per les "declaracions públiques de polítics", inclòs el propi Govern, que qüestionen decisions dels tribunals.
"Membres del poder judicial, incloent el Tribunal Suprem, el CGPJ, les associacions de jutges, així com el Tribunal Constitucional, continuen assenyalant que les declaracions contra jutges individuals contribueixen a l'erosió de la confiança pública en el poder judicial", subratlla el document difós aquest divendres per Brussel·les.
Els serveis comunitaris també recullen les comunicacions remeses pel Tribunal Suprem sobre acusacions de "lawfare" (guerra judicial, en anglès) i sobre crítiques personals dirigides als seus magistrats, "especialment després de recents sentències de gran repercussió".
En aquest marc, Brussel·les recorda que, conforme als estàndards europeus, la "crítica" forma part del debat democràtic normal, però adverteix que "els poders executiu i legislatiu han d'evitar les crítiques que socavin la independència o la confiança pública en el poder judicial".
L'informe conclou que "Així mateix, tots els òrgans de l'Estat, tant l'executiu com el legislatiu i el judicial, han d'aplicar el respecte mutu per garantir el correcte funcionament de les institucions constitucionals i protegir la confiança que el públic en general diposita en elles".
Reformes pendents del CGPJ, Fiscalia i transparència
En la seva avaluació sobre la situació democràtica a Espanya, la Comissió Europea crida l'atenció sobre la reforma encara pendent del sistema d'elecció dels jutges del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i reclama a l'Executiu de Pedro Sánchez que "impulsi el procés d'adaptació del procediment de nomenament dels magistrats" del CGPJ als estàndards europeus, incloent les recomanacions de la Comissió de Venècia, que aposten perquè siguin els propis jutges qui escullin els vocals.
Brussel·les constata "alguns avenços" en haver rebut l'òrgan de govern dels jutges orientacions específiques de la Comissió de Venècia, però subratlla que "no s'ha assolit un consens" que permeti culminar la reforma i insisteix que "queda per adoptar una reforma", en referència a l'acord pactat entre PSOE i PP amb mediació comunitària fa dos anys per desbloquejar la situació.
L'anàlisi comunitària també recull "avenços significatius" en el reforç de l'estatut de la Fiscalia General a través del projecte de Llei d'Enjudiciament Criminal, que atribueix les investigacions penals als fiscals i amplia a cinc anys el mandat del fiscal general per desvincular-lo del Govern.
Tanmateix, la Comissió recorda que la reforma continua la seva tramitació a les Corts i encara no ha estat aprovada, per la qual cosa "recomana a Espanya que continuï els seus esforços per enfortir l'Estatut de la Fiscalia General, en particular pel que fa a la separació dels seus mandats".
Entre les millores addicionals reclamades a Espanya, Brussel·les destaca la necessitat d'avançar en la llei de transparència i integritat de les activitats dels grups d'interès, encara pendent d'aprovació parlamentària, ja que detecta "avenços limitats" en el control dels 'lobby' i exigeix un "registre públic obligatori de lobistes".
En canvi, la Comissió aprecia progressos "significatius" en el reforç del dret d'accés a la informació, especialment mitjançant la revisió de la Llei de Secrets Oficials, i anima a culminar aquests esforços amb l'aprovació d'aquesta norma i de la llei d'Administració Oberta, "tenint en compte les normes europees sobre accés als documents oficials".