La Comissió de Drets Socials i Consum del Congrés dels Diputats ha donat aquest dijous el seu vistiplau a la reforma de les lleis de discapacitat i dependència, en una votació en què PP i Vox han rebutjat el text. La iniciativa passarà ara al Ple de la Cambra Baixa. Segons van indicar aquest dimecres fonts del Ministeri de Drets Socials, la votació a l'hemicicle se celebrarà previsiblement dimarts que ve 14 de juliol.
El dictamen definitiu del Projecte de Llei que modifica el Text Refós de la Llei general de drets de les persones amb discapacitat i la Llei de promoció de l'autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència ha tirat endavant amb el suport de tots els grups parlamentaris llevat PP i Vox.
Durant el debat previ, el diputat del PP Enrique Belda ha justificat el rebuig del seu grup per la falta de memòria econòmica i d'una previsió pressupostària clara, encara que ha deixat la porta oberta a variar la seva posició al Ple si el Govern corregeix aquest punt. "Si ens diuen com paguen a partir del 2027 les noves prestacions, podem arribar a un acord, podem arribar fins i tot abans que el Ple", ha assenyalat.
El text, que després de superar el Ple serà remès al Senat, incorpora mitjançant una esmena transaccional la figura de la persona experta facilitadora processal.
L'esmena, a la qual ha tingut accés Europa Press, afegeix una nova disposició addicional en què es detalla que aquesta persona experta "treballarà amb el personal de l'Administració de Justícia i les persones amb discapacitat per assegurar que aquestes comprenguin i prenguin decisions informades en els processos judicials", garantint que tot el procediment s'expliqui amb un "llenguatge comprensible i fàcil" i que s'ofereixin els suports i ajustos necessaris.
A més, els grups que sostenen el Govern han introduït una altra esmena per fixar que el finançament estatal del sistema de dependència assoleixi el 50%, després que l'Executiu central hagi aprovat una injecció addicional de 6.200 milions d'euros per a les comunitats autònomes, segons han subratllat fonts del Ministeri de Drets Socials.
Aquestes mateixes fonts han criticat que el PP hagi rebutjat aquesta esmena "malgrat que aquest partit governa en nombroses CCAA i els seus governs regionals porten anys reclamant que l'aportació estatal arribés al 50%". Han recordat que, en l'actualitat, la llei no estableix de forma expressa que la contribució estatal a la dependència hagi de situar-se en el 50% i que "ara es convertirà en norma".
També han retret que en la dècada passada, quan el PP ocupava la Moncloa, "van retallar en més de 5.000 milions d'euros el sistema de la dependència durant els mandats de Rajoy".
El Ple del Congrés ja havia aprovat el passat 11 de desembre la presa en consideració d'aquest Projecte de Llei, promogut pel Ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030, en rebutjar una esmena a la totalitat de Junts que pretenia retornar el text al Govern. Tots els grups van votar contra aquesta esmena, llevat del PP i Vox, que van optar per l'abstenció.
Des de llavors, el ministre de Drets Socials, Pablo Bustinduy, ha insistit en la necessitat d'un ampli acord polític i ha reiterat que la reforma comptarà amb el finançament suficient. En aquesta línia, el Consell de Ministres va aprovar la setmana passada un Reial Decret Llei amb "la major inversió en dependència de la història de la democràcia": 6.200 milions d'euros addicionals entre 2026 i 2027.
Entre les principals novetats de la reforma de les lleis de discapacitat i dependència figuren l'ampliació de serveis i prestacions del Sistema per a l'Autonomia i Atenció a la Dependència (SAAD) i l'eliminació del règim d'incompatibilitats en els ajuts a la dependència introduït el 2012.
Així mateix, es reconeix la teleassistència com un dret, es reforça l'atenció al domicili i s'incorporen mesures per agilitzar la tramitació administrativa, com la supressió de càrregues burocràtiques en equiparar automàticament la situació de dependència amb la discapacitat. La norma també preveu que amistats i veïns puguin ser considerats cuidadors formals, de manera que puguin percebre la prestació per cures en l'entorn familiar.