El diputat de Sumar Nahuel González reivindica la memòria cultural de la República i denuncia la censura durant el franquisme en una intervenció marcada per la polèmica.
El Ple del Congrés d'aquest dimarts ha deixat una imatge simbòlica amb motiu del 14 d'abril, aniversari de la proclamació de la II República espanyola. El diputat de Sumar Nahuel González López ha exhibit una bandera republicana des de la tribuna d'oradors, enmig de crits de "vergonya" durant el debat sobre la presa en consideració d'una proposició de llei del PSOE per documentar l'anomenat "bibliocaust espanyol" durant el franquisme.
El gest s'ha produït en el context d'un debat centrat en la incautació i destrucció de llibres, la depuració de biblioteques i la persecució de mestres, editors i llibreters durant el franquisme, un episodi que el parlamentari ha volgut connectar amb els desafiaments actuals.
"Quan es persegueix un llibre, es persegueix una consciència crítica"
Durant la seva intervenció, González López ha defensat que la repressió cultural no va ser un fet aïllat del passat, sinó un fenomen amb implicacions presents.
"Quan es persegueix un llibre es persegueix una consciència crítica, i quan es buida una biblioteca s'intenta buidar la intel·ligència democràtica d'una societat", ha afirmat des de la tribuna, subratllant que durant la dictadura hi va haver una persecució sistemàtica del pensament i del coneixement.
El diputat ha incidit que aquest debat no pertany únicament a la memòria històrica, sinó que interpel·la directament el present, advertint que "la pulsió censora no desapareix, s'adapta". Segons ha sostingut, aquesta pot "vestir-se de gestió" o "disfressar-se de neutralitat", però continua activa en diferents àmbits.
Cultura, democràcia i memòria republicana
En el seu discurs, el parlamentari de Sumar ha reivindicat el llegat cultural de la II República com un projecte de democratització del coneixement. Ha recordat que va existir "un país que va voler construir un món més bonic", posant en valor iniciatives que buscaven acostar la cultura a la ciutadania.
González López ha defensat que en el centre d'aquell projecte hi havia una idea clau: que la cultura havia de sortir dels salons i caminar per les places, en al·lusió a l'impuls educatiu i cultural del període republicà.
El diputat ha enllaçat aquest llegat amb el present polític, afirmant que aquesta aspiració continua vigent: "Som aquí perquè aquella esperança continua tenint hereus, perquè aquella utopia continua parlant en present", ha assenyalat. En la part final de la seva intervenció, ha vinculat explícitament aquesta memòria amb la data del 14 d'abril, defensant que "prendre partit per la paraula, l'escola i la dignitat continua sent prendre partit per un país millor".
Ha estat en aquell moment quan va treure la bandera republicana, reivindicant amb orgull aquell passat: "Allò va succeir una primavera, un 14 d'abril, i té el nom de República", ha dit, despertant puntuals crits de rebuig des de l'hemicicle.