La proposició de llei que pretén atorgar la nacionalitat espanyola als qui van néixer al Sàhara Occidental quan era territori sota administració espanyola torna a quedar ajornada al Congrés. La votació al Ple, que es considerava per a la sessió extraordinària del 23 de juliol, no es produirà finalment fins que passi l'aturada estival.
La norma va estar més d'un any paralitzada a la 'nevera' del Congrés i Sumar, impulsor de la iniciativa, feia des d'abril que intentava reactivar-la. Per a això, va oferir a les formacions progressistes, inclòs el PSOE, una bateria d'esmenes transaccionals que integressin les propostes dels diferents grups.
El mes passat, els dos socis del Govern de coalició van aconseguir acostar posicions i van tancar un acord sobre diverses retocs al text inicial. Aquests canvis van ser ratificats el 30 de juny per la ponència amb el suport dels aliats d'esquerra, mentre que Junts va optar per abstenir-se. El PP i Vox es van posicionar en contra, encara que van quedar en minoria.
Com que juliol i agost són mesos inhàbils en termes parlamentaris, el Ministeri de Justícia va demanar a la Mesa del Congrés habilitar juliol per continuar amb la tramitació. El següent tràmit és la reunió de la Comissió de Justícia per aprovar el seu dictamen i, a continuació, elevar la llei al Ple per al seu vistiplau definitiu abans de remetre-la al Senat.
La idea de Sumar era que la Comissió de Justícia es reunís el 14 de juliol per debatre i votar el dictamen, i que el Ple el ratifiqués la setmana següent en la sessió extraordinària prevista per al dia 23.
No obstant això, segons han assenyalat a Europa Press fonts parlamentàries, la Comissió de Justícia no celebrarà la seva reunió fins al dia 23. D'aquesta manera, llevat que es convoqui un nou Ple extraordinari a finals d'agost, l'aprovació a l'hemicicle es retardarà fins a la primera sessió ordinària de setembre. Després, encara quedarà l'examen del Senat.
La llei pretén reconèixer la nacionalitat espanyola als sahrauiïts i als seus descendents que residien a l'antiga província espanyola abans de l'11 d'agost de 1976, quan seguia sota domini espanyol. Sumar calcula que aquesta mesura podria arribar a unes 50.000 persones que viuen als campaments de Tinduf.
PODRIA BENEFICIAR QUASI 100.000 PERSONES
La condició de sahrauí nascut en aquestes circumstàncies es podrà provar mitjançant DNI espanyol (encara que estigui caducat), rebuts d'inscripció al cens per al Referèndum del Sàhara Occidental emesos per l'ONU, certificats de naixement, llibre de família, certificats d'escolarització, pensions de jubilació o documents d'hospitalització i assistència mèdica, entre d'altres. El PSOE s'ha negat a donar validesa a la documentació expedida pel Front Polisario, en no estar reconegut oficialment com a autoritat.
A més, la norma arribaria als immigrants sahrauís que resideixen actualment a Espanya, que Sumar xifra en uns 30.000. Per a ells, el projecte preveu que només hagin d'acreditar dos anys de residència legal i continuada, i no tres, per sol·licitar la nacionalitat, equiparant així els seus drets als de ciutadans procedents d'Hispanoamèrica, sefardites o altres antics territoris sota sobirania espanyola.
La petició per adquirir la nacionalitat no comportarà cap tipus de taxa i haurà de presentar-se en un termini de tres anys des de l'entrada en vigor de la llei, que es produirà sis mesos després de la seva publicació al Butlletí Oficial de l'Estat.