Migrants que en els últims dies havien aconseguit arribar nedant a la costa de Ceuta estan optant ara per tornar voluntàriament al costat marroquí, a la localitat de Castillejos. El tancament quasi total de botigues i establiments a la ciutat autònoma i les dificultats per aconseguir menjar i aigua els estan empentant a tornar temporalment per alimentar-se, descansar i reunir forces amb la idea d'intentar de nou el pas cap a Espanya.
Així ho han explicat diversos d'ells en declaracions a Europa Press a les immediacions de la platja del Tarajal, on han insistit que no se senten bé a Marroc i que, al seu parer, compensa arriscar-se una altra vegada davant el que perceben com un dispositiu policial feble a la frontera.
"Vam arribar el dissabte i no ens han donat menjar en tres dies", es lamenta Mohamed, de 15 anys, arropat amb una manta de la Creu Roja. Conta que procedeix de Fez i que tant ell com els seus amics que han creuat tenen "somnis que intentar complir" i "molt de talent" però que Marroc no els vol allí.
Amb l'ajuda d'un altre migrant que s'ha ofert a traduir l'entusiasme del menor per dirigir-se a la premsa —després de donar-se un bany al mar entre rialles—, Mohamed afegeix que pretén tornar a la veïna Castillejos per recuperar energies, tornar a intentar el creuament cap a Ceuta i, si hi ha sort, rebre suport al Centre d'Estada Temporal d'Immigrants (CETI).
Ahmed i Youssef, dos joves de 20 i 21 anys originaris de Chauen, han explicat a aquesta agència que es van desplaçar fins a la frontera després de veure a Instagram que hi havia persones creuant a Espanya i que semblava senzill fer-ho, negant que cap màfia els hagués empès a intentar-ho.
"A Marroc no hi ha feina o els salaris són baixos, a mi em paguen 3.000 dirhams al mes (uns 280 euros)", relata Youssef barrejant algunes paraules en anglès, abans de precisar que han decidit tornar perquè van arribar divendres a les 14.00 hores i es van trobar tots els comerços tancats.
Igual que altres ciutadans marroquins, han tornat a peu a Marroc pel pas fronterer, acompanyats per militars de l'Exèrcit que els anaven indicant el camí cap a Castillejos. No obstant això, ambdós insisteixen que la seva idea és menjar, beure i, tan aviat com puguin, intentar de nou el creuament en els pròxims dies, convençuts que "la Policia no diu res" quan arriben.
Esperar a que se'n vagin altres migrants per augmentar les opcions
En un altre grup, Ashraf, de 32 anys i natural d'Ifrán, explica que el seu pla és diferent: vol romandre a Ceuta el temps suficient perquè part dels migrants se'n vagin i, quan quedin menys, tenir més opcions de trobar una feina o continuar viatge cap a la Península.
Després de subratllar que per a ell Ceuta és "un punt en el camí", critica l'"estratègia de la Policia" de demanar als negocis que baixin la persiana per forçar el retorn dels recent arribats a territori marroquí. També reprotxa a alguns compatriotes assentats a la Ciutat Autònoma que no els presten ajuda i fins i tot, en certs casos, arriben a agredir-los "amb ganivets".
Encara que sosté que moltes persones abandonen Marroc per les dures condicions de vida, considera que el flux migratori actual és "una decisió política". "Si Marroc vol, per la frontera no passa ni un mosquit", ironitza, per afegir que aquest tipus de crítiques no les formula allí perquè per protestar li pot caure "una pena de 20 anys a cadascun".