La ministra de Defensa, Margarita Robles, ha lamentat aquest dilluns que Europa no estigui "a l'alçada de les circumstàncies" en l'àmbit de la indústria de defensa i ha subratllat l'absència d'un "lideratge fort" al continent enfront de l'Administració de Donald Trump, a la vigília del Cim de l'OTAN a Ankara (Turquia).
Robles s'ha expressat així durant la seva intervenció a "La defensa espanyola en el marc geopolític actual. Política i indústria de defensa", celebrada en els cursos d'estiu del CEU-María Cristina, a Sant Llorenç de la Mota, on a més ha ratificat que Espanya no té intenció d'elevar la despesa militar al 5% com reclama el dirigent nord-americà.
"Perquè sóc pacifista, cal invertir en defensa: ens permet tenir polítiques de dissuasió", ha defensat la ministra, insistint que "el debat no ha de ser si el 5% o el 2%", sinó la "capacitat i el compromís". Al seu parer, "que un país petit arribi al 5% no aporta res", mentre que que Espanya destini 35.000 milions és "molt important", ha remarcat.
Amb aquestes paraules, ha tornat a fixar la posició del Govern i ha reiterat que van "a complir el 2%" i a ser "honests". "Perquè diem que no és un problema de quantitat, és un problema de capacitats i de compromís", ha sostingut, en referència als compromisos assumits al si de l'Aliança Atlàntica.
En aquest context, Robles ha posat en valor el teixit industrial de defensa espanyol i ha recordat que, quan va assumir la cartera de Defensa, "no hi havia res", assegurant que amb l'Executiu de Pedro Sánchez s'han destinat 35 milions d'euros a programes d'armament. "Invertir en defensa és invertir en pau amb majúscules", ha emfatitzat.
La ministra també ha al·ludit al fallit projecte de l'avió de sisena generació en què cooperaven Espanya, França i Alemanya, l'FCAS (Futur Sistema Aeri de Combat), atribuint-ne la ruptura a "interessos comercials i industrials" i a unes "necessitats des del punt de vista nuclear" que Espanya i Alemanya no compartien amb el soci francès.
"Prioritat" a Ucraïna i alerta sobre el Sahel
Durant la seva exposició, Robles ha recalcat que la guerra d'Ucraïna continua sent la "prioritat" gairebé cinc anys després del seu inici, encara que ha advertit que Europa, especialment els països del sud, no pot desentendre's de la situació al Sahel, on es viu "una gran expansió del jihadisme".
En aquest sentit, ha subratllat que Europa "ha de fer un plantejament seriós" i ha reiterat que troba "a faltar que Europa no tingui un major lideratge", si bé ha dit comprendre que els Estats del nord o més pròxims a Rússia percebin aquest escenari com a distant i centrin la seva preocupació en altres fronteres.
Forces Armades, les millor valorades
La titular de Defensa s'ha mostrat així mateix "orgullosa" per la publicació aquest dilluns de la quarta edició de l'estudi Qualitat de la Democràcia del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS), en què les Forces Armades (FFAA) apareixen com "les millor valorades". No obstant això, ha advertit que és necessària una "reflexió molt gran" de la resta d'institucions davant el malestar ciutadà.
"Com a ministra de Defensa i com a espanyola és un orgull", ha afirmat Robles, alhora que ha reivindicat la importància "essencial" de comptar amb unes Forces Armades "modernes, adaptades i que alhora facin Espanya gran".
En aquesta línia, ha recordat que les Forces Armades "són propietat dels espanyols" i ha censurat els qui ataquen l'Executiu "especialment en escenaris internacionals", utilitzant com a argument les polítiques de defensa.
"Hem d'estar tots absolutament units", ha conclòs la ministra, que ha dit creure també "fermament" que la Defensa és una política d'Estat i ha subratllat que Espanya no té "res a envejar a ningú en aquesta matèria.
En coherència amb aquest missatge, Robles ha reiterat que "la pau es prepara amb unes Forces Armades fortes" i ha precisat que té "un únic interès": "Que Espanya sigui respectada, volguda i apreciada".
Per últim, la ministra ha expressat el seu objectiu de consolidar una indústria de defensa capaç de generar ocupació, col·laborar amb la universitat i la Formació Professional i adaptar-se a un escenari bèl·lic en transformació que demanda "domini cognitiu". Al seu parer, els conflictes "ara es guanyen amb desinformació, que és una de les armes que per exemple Rússia utilitza".