El Consell de Ministres ha donat llum verda aquest dimarts en segona volta al Projecte de Llei Orgànica de mesures en matèria de violència vicària, una norma amb la qual l'Executiu pretén reforçar la protecció de les víctimes i endurir la resposta jurídica enfront d'aquest tipus de violència.
La ministra d'Igualtat, Ana Redondo, ha definit el text com una "llei pionera a nivell europeu", en incorporar per primera vegada una definició jurídica de la violència vicària i modificar fins a deu normes, entre elles el Codi Penal i el Codi Civil.
Què és la violència vicària segons la nova llei
El projecte incorpora una definició expressa de la violència vicària en la Llei Orgànica de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere.
La norma considera violència vicària aquella que s'exerceix amb l'objectiu de causar dolor o sofriment a una dona utilitzant com a instrument els seus fills, familiars o altres persones del seu entorn.
El text amplia a més el nombre de víctimes protegides, incloent-hi menors, persones amb discapacitat dependents, ascendents, germans i altres afins.
La violència vicària serà un agreujant en el Codi Penal
Un dels canvis més rellevants afecta el Codi Penal. El Govern planteja que la violència vicària passi a ser una circumstància agreujant per raó de gènere, de manera que els delictes comesos amb aquesta finalitat puguin rebre un major retret penal.
El projecte també incorpora una nova pena accessòria que permetrà prohibir al condemnat publicar o difondre missatges, imatges o continguts directament relacionats amb el delicte comès.
Durant la presentació de la norma, Ana Redondo va posar com a exemple el cas de José Bretón i la polèmica generada per la publicació d'un llibre sobre el crim.
Retirada de la pàtria potestat i canvis en la custòdia
La llei introdueix importants modificacions en el Codi Civil. Entre elles destaca la privació automàtica de la pàtria potestat quan existeixi una sentència ferma per determinats delictes greus comesos contra els fills o contra la dona.
A més, els jutges podran acordar la retirada de la pàtria potestat quan existeixin indicis fundats de violència o el progenitor estigui immers en un procediment judicial per determinats delictes.
La norma també limita la possibilitat d'establir una custòdia compartida quan pugui resultar perjudicial per al benestar físic, psicològic o emocional dels menors.
Els menors hauran de ser escoltats abans de decidir la custòdia
Un altre dels canvis rellevants és l'obligació d'escoltar sempre els fills menors abans d'adoptar decisions sobre la guarda i custòdia.
L'audiència haurà d'adaptar-se a l'edat i maduresa del menor i podrà comptar amb el suport d'especialistes. Només podrà ometre's quan no sigui possible o quan es consideri contrari a l'interès superior del menor, circumstància que haurà de justificar-se de forma motivada.
Canvis en les visites, el Registre Civil i les prestacions
El projecte també modifica el règim de visites per reforçar la protecció dels menors quan hi hagi indicis de violència domèstica o de gènere.
En paral·lel, permetrà que la mare supervivent d'un fill o filla mort com a conseqüència de violència vicària pugui sol·licitar el canvi de cognoms del menor mort i dels fills comuns menors per eliminar el vincle nominal amb l'agressor.
Així mateix, s'impediria que una persona condemnada per homicidi dolós pogués generar prestacions de mort i supervivència quan la víctima sigui alguna de les persones protegides per aquesta llei.
Més formació i noves estadístiques oficials
La futura llei també preveu mesures de sensibilització i formació per a jutges i altres operadors jurídics.
A més, ampliarà l'Estadística de Víctimes Mortals per Violència contra la Dona per Raó de Gènere, que passarà a incloure de forma diferenciada les víctimes de violència vicària.