El Ministeri de Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts no afluixa. Malgrat que té bona part de la seva agenda legislativa encallada a la Comissió de Justícia per falta de majories, Félix Bolaños pretén aprovar el 2026 vuit lleis, tal com recull el Pla Anual Normatiu aprovat recentment pel Govern. Quines són i quines possibilitats tenen?
Les quatre Orgàniques
Entre el llistat d'iniciatives, quatre el tenen més complicat: els projectes de llei orgànica. Per prosperar en la tramitació parlamentària no n'hi ha prou amb majoria simple, sinó que en requereixen d'absoluta, i els comptes no surten. Sense Junts en l'equació després d'anunciar la ruptura amb Moncloa, la suma de PSOE (121), Sumar (26), ERC (7), EH Bildu (6), PNV (5) i els adscrits al Grup Mixt, Águeda Micó (Compromís), BNG, Coalició Canària i els quatre de Podem, resulta en un muntant de 172.
Una hipotètica abstenció dels de Carles Puigdemont facilitaria el camí als projectes de llei, però no als projectes de llei orgànica, ja que en aquest cas és necessari el seu ‘sí’.
Les lleis orgàniques que preveu aprovar el departament de Bolaños són:
- Reforma de la LOPIVI
Tal com va avançar en exclusiva Demòcrata, el Consell de Ministres ja va aprovar en primera volta l'Avantprojecte de llei orgànica de protecció integral a la infància i l'adolescència contra la violència, comunament coneguda com a LOPIVI.
La iniciativa s'articula a través del Ministeri de Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, però de la mà del Ministeri de Joventut i Infància, amb Sira Rego al capdavant.
La proposta elimina el límit de 12 anys perquè les persones menors d'edat siguin escoltades de manera obligatòria en els processos que els afectin. A més, l'ampliació reforça l'interès superior del menor, de manera que haurà de justificar-se expressament en tots els actes i resolucions administratives i judicials com s'ha valorat aquest interès i per què la decisió adoptada protegeix millor el benestar físic, emocional i psicològic de nens i nenes. En aquest sentit, s'inclou entre els criteris relatius a l'interès superior del menor l'allunyament del nen o nena d'aquella persona que el violenti, de manera que l'interès superior del menor mai no és estar amb un agressor o presumpte agressor.
També, inclou una modificació del règim de visites i bastaran el consentiment d'un sol progenitor perquè una persona menor d'edat víctima de violència pugui accedir a atenció psicològica, social o jurídica.
De la mateixa manera, es prohibeix la Síndrome d'Alienació Parental i es regula una formació obligatòria i especialitzada per a tots els professionals que treballen amb la infància (educació, sanitat, serveis socials, justícia o Forces i Cossos de seguretat de l'Estat).
- Llei de protecció del dret a l'honor, a la intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge.
El projecte de llei té com a objectiu adaptar la normativa actual a la realitat digital i als nous mitjans de comunicació d'una societat globalitzada. Pretén reforçar la protecció dels drets fonamentals enfront dels efectes immediats i permanents que poden produir internet, les xarxes socials i les noves tecnologies, garantint al mateix temps la llibertat d'informació i d'expressió.
També regula noves situacions derivades de l'entorn digital, com la difusió de la identitat o perfil digital d'una persona quan pugui afectar el seu honor o intimitat, així com l'ús d'imatges, veu o altres trets personals mitjançant tecnologies com els deepfakes o les ultrasuplantacions. Així mateix, la reforma estableix obligacions per a les xarxes socials en relació amb la moderació i retirada de continguts que vulnerin drets fonamentals.
Des del punt de vista judicial, busca agilitzar els procediments i les mesures cautelars per oferir una resposta més ràpida i eficaç davant aquest tipus de danys. Finalment, planteja revisar les indemnitzacions i els criteris per determinar-les, amb l'objectiu de garantir una reparació adequada del perjudici causat.
- Llei de reforma del Codi Penal per a transportar la directiva relativa a la protecció del medi ambient mitjançant el dret penal.
Juntament amb el Ministeri de Transició Ecològica i Repte Demogràfic, es pretén incorporar a l'ordenament jurídic espanyol la Directiva UE 2024/1203 sobre delictes mediambientals. El seu objectiu principal és reforçar la protecció del medi ambient mitjançant el Dret penal, establint normes mínimes comunes sobre la definició de delictes i sancions per prevenir i combatre de forma més eficaç la delinqüència mediambiental i garantir el compliment de la normativa ambiental de la Unió Europea.
La reforma preveu un enduriment de les sancions penals i un important augment de les multes imposades a les empreses responsables de delictes mediambientals, calculades en funció d'un percentatge del seu volum de negoci mundial anual. A més, amplia considerablement el nombre de conductes considerades delicte, passant de nou a 20 infraccions penals respecte a la normativa anterior.
La llei també estableix que aquests delictes podran cometre's tant de forma intencionada com per imprudència greu; i preveu l'elaboració d'una Estratègia nacional per a la protecció del medi ambient, en la qual participaran diferents actors d'àmbit nacional i regional amb la finalitat de coordinar les mesures de prevenció i protecció ambiental.
- Llei de mesures complementàries per reforçar la protecció davant la violència de gènere.
Aquest projecte de llei modificaria diverses normes amb la finalitat principal d'introduir diversos ajusts per complir amb mesures pendents del Pacte d'Estat contra la Violència de Gènere o recomanacions del Defensor del Poble.
Amb més possibilitats
Les altres quatre lleis que no són orgàniques i que el ministeri de Bolaños pretén aprovar al llarg de l'any són:
- Reforma de Demandes estratègiques contra la participació pública.
La llei de modificació de la Llei d'Ejudiciació Civil i de la Llei de Cooperació Jurídica Internacional en matèria civil té com a objectiu incorporar a l'ordenament jurídic espanyol la Directiva (UE) 2024/1069, destinada a protegir les persones que participen en assumptes d'interès públic enfront de demandes abusives o manifestament infundades, conegudes com a “demandes estratègiques contra la participació pública”.
La finalitat d'aquesta normativa és evitar que s'utilitzin procediments judicials com a mecanisme d'intimidació o pressió per dissuadir la participació pública de determinades persones i organitzacions. La protecció es dirigeix especialment a periodistes, mitjans de comunicació, denunciants d'irregularitats, defensors de drets humans, ONG, sindicats, artistes, investigadors, acadèmics i altres entitats de la societat civil que intervinguin en debats o actuacions d'interès públic.
La Directiva estableix diverses garanties processals per frenar aquest tipus d'accions judicials abusives i facilitar el correcte funcionament dels processos civils. A més, permet que els Estats membres adoptin mesures més àmplies i favorables, com ara estendre aquesta protecció no només als litigis transfronterers, sinó també a casos de caràcter nacional.
- Llei per la qual s'incorpora a l'ordenament intern la normativa europea en matèria de proves electròniques en processos penals.
La normativa sobre proves electròniques en processos penals té com a objectiu adaptar la legislació espanyola a la regulació europea en matèria d'obtenció i conservació de proves electròniques amb caràcter transfronterer, conforme al Reglament (UE) 2023/1543 i la Directiva (UE) 2023/1544. La seva finalitat és facilitar i agilitzar l'accés a dades electròniques necessàries en investigacions penals dins de la Unió Europea, així com evitar que aquestes dades puguin ser eliminades abans de ser utilitzades com a prova.
La reforma permetrà que les autoritats judicials nacionals enviïn directament ordres als prestadors de serveis que operin a la Unió Europea perquè lliurin o conservin proves electròniques relacionades amb processos penals. Al mateix temps, la normativa garanteix salvaguardes jurídiques per protegir els drets de les persones les dades de les quals siguin objecte de cerca o investigació.
Aquest sistema introdueix un model de cooperació transfronterera distint al tradicional, ja que la comunicació no es realitza entre autoritats de diferents Estats membres, sinó directament entre l'autoritat judicial i els prestadors de serveis digitals. Per això, les empreses hauran de designar establiments o representants legals a la Unió Europea encarregats de rebre i complir aquestes ordres. La mesura forma part del denominat “Paquet de digitalització” orientat a modernitzar la cooperació judicial civil i penal en l'àmbit europeu.
- Llei de l'Estatut de la tercera persona neutral en els mitjans de solució de controvèrsies.
Té com a finalitat desenvolupar el previst a la Llei Orgànica 1/2025 sobre eficiència del Servei Públic de Justícia. El seu objectiu principal és regular l'estatut bàsic i la figura de la tercera persona neutral que intervé en els diferents mitjans adequats de solució de conflictes, respectant tant les competències autonòmiques com la normativa sectorial existent.
La norma pretén definir les funcions, obligacions i límits d'actuació d'aquestes persones neutrals, establint un règim d'incompatibilitats per garantir-ne la imparcialitat. Així mateix, regula un sistema d'infraccions i sancions aplicable en cas d'incompliment de les obligacions previstes a la llei.
A més, la regulació preveu l'obligació que els tercers neutrals remetin determinada informació sobre la seva activitat als òrgans competents. Aquestes dades tindran com a única finalitat l'elaboració d'estadístiques oficials sobre els mitjans de solució de controvèrsies per part del Ministeri de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts.
- Llei de Servei Públic d'Assistència Jurídica.
El seu propòsit és substituir i actualitzar la Llei 1/1996 d'assistència jurídica gratuïta, que ha regulat aquest servei durant els últims trenta anys. El seu principal objectiu és reunir en un únic text legal totes les modificacions introduïdes al llarg d'aquest temps i modernitzar el sistema per adaptar-lo a les necessitats actuals i garantir plenament el dret constitucional a la tutela judicial efectiva.
La nova llei incorpora mesures destinades a millorar l'organització i gestió del servei públic d'assistència jurídica, així com el procediment de tramitació de les sol·licituds. També adapta la normativa a les disposicions més recents sobre el dret de defensa i l'eficiència del Servei Públic de Justícia, especialment les contingudes a les Lleis Orgàniques 5/2024 i 1/2025, que introdueixen canvis rellevants en aquesta matèria.
A més, la norma amplia i consolida la protecció de les persones beneficiàries del dret a l'assistència jurídica, incloent-hi no solament aquelles que acreditin insuficiència de recursos econòmics, sinó també persones en situació d'especial vulnerabilitat i altres supòsits reconeguts legalment. Amb això es pretén garantir un accés universal a l'assistència jurídica i assegurar l'exercici del dret de defensa en condicions d'igualtat.
Per altra banda, la llei regula de forma més detallada el paper dels professionals de l'advocacia i la procura que participen en el servei públic d'assistència jurídica gratuïta, definint les seves funcions, drets i obligacions dins del sistema.
Moncloa projecta hiperactivitat legislativa mentre el Congrés amenaça de convertir-se en un tap permanent.
Reials Decrets que el ministeri de Bolaños preveu aprovar el 2026:
- Reial Decret d'Estadística Concursal.
- Reial Decret de reforma del Reglament Hipotecari i de la Llei Hipotecària.
- Reial Decret per a modificar diversos articles dels reglaments notarial i hipotecari.
- Reial Decret pel qual es desenvolupa el Reglament de l'Administració concursal.
- Reial Decret pel qual es regula el registre públic concursal.
- Reial Decret sobre el Reglament d'accés a les professions de l'advocacia i la procura.
- Reial Decret pel qual es regula l'Oficina de recuperació i gestió d'arxius.
- Reial Decret de modernització dels arxius judicials.
- Reial Decret pel qual es reformen els llocs tipus adscrits al cos de secretaris judicials a efectes del complement general del lloc, l'assignació inicial del complement específic i les retribucions per substitucions que impliquin exercici conjunt d'una altra funció.
- Reial Decret pel qual s'aprova el Reglament de l'organització i règim del notariat.
- Reial Decret pel qual es modifica el reglament d'assistència jurídica gratuïta.
- Reial Decret pel qual es regula la plataforma electrònica de liquidació de béns i actius concursals, s'estableixen les condicions que regiran els seus procediments de subhasta i venda directa i es crea la unitat administrativa encarregada de la seva gestió.
Convertir les nous en soroll
Més enllà del volum d'iniciatives, el veritable repte de Félix Bolaños no és redactar lleis, sinó trobar una majoria parlamentària capaç de convertir-les en realitat. El seu ministeri manté una de les agendes normatives més ambicioses del Govern en un moment en què el bloc d'investidura travessa la seva etapa més fràgil, ja que no hi ha majoria després de despenjar-se Junts. El resultat és una paradoxa política: Moncloa projecta hiperactivitat legislativa mentre el Congrés amenaça de convertir-se en un tap permanent. I en aquest context, diverses de les reformes estrella de l'àrea judicial corren el risc de quedar-se en mers titulars que mai aterran al BOE.