L'aparició de diversos casos de hantavirus vinculats a un creuer ha reactivat les cerques sobre aquesta malaltia i ha provocat una onada de missatges alarmistes a les xarxes socials. Entre els dubtes més repetits hi figura una pregunta concreta: si existeix o no una vacuna contra aquest virus.
La resposta curta és que actualment no existeix una vacuna aprovada de forma generalitzada per organismes internacionals com l'Organització Mundial de la Salut (OMS), l'Agència Europea del Medicament (EMA) o l'Administració d'Aliments i Medicaments dels Estats Units (FDA). Els principals organismes sanitaris continuen centrant la prevenció en evitar el contacte amb rosegadors infectats i en controlar possibles exposicions ambientals.
Els Centres per al Control i la Prevenció de Malalties dels Estats Units (CDC), una de les principals referències internacionals sobre malalties infeccioses, no inclouen cap vacuna aprovada per a la població general en la seva informació oficial sobre l'hantavirus. Les seves recomanacions se centren en mesures preventives com la ventilació d'espais tancats, la neteja segura i la reducció de l'exposició a rosegadors i excrements contaminats.
El Ministeri de Sanitat espanyol manté una línia similar. En la informació difosa sobre el virus i sobre brots anteriors, l'organisme insisteix en les mesures de prevenció i vigilància, sense esmentar campanyes de vacunació ni immunitzacions disponibles per a la població.
Vacunes desenvolupades a Àsia
Malgrat això, sí que existeixen investigacions i desenvolupaments vacunals enfront de determinats hantavirus. La qüestió és que es tracta d'un escenari molt més limitat i específic del que alguns missatges difosos a les xarxes socials estan donant a entendre.
Diversos estudis científics revisats i documentació especialitzada recullen que la Xina i Corea del Sud han utilitzat vacunes inactivades enfront d'algunes soques concretes del hantavirus. Aquestes vacunes s'han emprat de forma local i en contextos determinats, especialment enfront de variants associades a la febre hemorràgica amb síndrome renal detectada a Àsia.
Tanmateix, la literatura científica també subratlla que aquestes vacunes no compten amb una aprovació internacional àmplia i que segueixen existint dubtes sobre aspectes com la durada de la protecció o la seva eficàcia davant diferents variants del virus.
A més, els experts recorden que no es tracta de vacunes desenvolupades específicament per a la cepa Andes, que és la variant sud-americana que ha centrat part de l'atenció mediàtica en els últims dies per ser una de les poques associades a contagis entre persones en circumstàncies molt concretes.
La pròpia OMS no ha anunciat cap vacuna relacionada amb el brot investigat actualment al creuer MV Hondius. Tampoc ha plantejat campanyes d'immunització ni alertes sanitàries globals vinculades al virus.
Un virus conegut i molt diferent de la covid
La comparació amb la pandèmia de coronavirus és un dels punts que més estan intentant desmuntar organismes sanitaris i especialistes. L'hantavirus no és un virus nou i porta dècades sota vigilància epidemiològica en diferents països.
La principal via de transmissió es produeix per contacte amb rosegadors infectats o amb restes contaminades per orina, saliva o femtes. El contagi sol donar-se en inhalar partícules presents en llocs tancats o mal ventilats on hi ha hagut presència d'aquests animals.
Els casos de transmissió entre persones són excepcionals. Els especialistes expliquen que s'han documentat únicament en determinades variants i en contextos de contacte estret i prolongat. No hi ha evidència de transmissió comunitària sostinguda similar a la registrada amb el SARS-CoV-2 durant la pandèmia.
També els CDC i l'OMS mantenen que la millor eina de prevenció continua sent reduir l'exposició ambiental. Entre les recomanacions habituals figuren ventilar espais tancats abans d'accedir-hi, utilitzar guants i mascareta en tasques de neteja potencialment perilloses i evitar remoure pols o excrements en sec.
En paral·lel, diferents especialistes i verificadors han desmentit notícies falses que asseguren que ja existiria una vacuna secreta o tractaments miraculosos contra l'hantavirus. Els organismes internacionals recorden que no hi ha cap evidència científica que recolzi aquests missatges i que el seguiment actual del brot no apunta a un escenari de pandèmia.