La Selectivitat de 2026 arriba amb canvis rellevants i amb una promesa de fons que fa temps que és sobre la taula: acostar la prova d'accés a la universitat entre comunitats autònomes per reduir algunes de les diferències històriques que han alimentat el debat educatiu a Espanya. No obstant això, encara que el nou marc introdueix regles comunes i una major harmonització, l'examen seguirà sense ser completament idèntic a tot el país.
La convocatòria immediata incorpora modificacions derivades de la nova regulació estatal de la PAU, però el disseny i organització concreta de les proves continua depenent en part de les comunitats autònomes i de les universitats, cosa que manté diferències pràctiques entre territoris.
Què canvia a la Selectivitat de 2026
Un dels principals canvis afecta el propi enfocament dels exàmens. La nova PAU aposta per un model més competencial, en línia amb l'evolució del sistema educatiu, amb proves orientades no només a la memorització de continguts, sinó també a la capacitat de l'alumnat per aplicar coneixements, analitzar informació i desenvolupar respostes més elaborades.
També s'introdueixen criteris comuns per fer més homogènia l'avaluació, incloses pautes compartides sobre correcció i determinats elements lingüístics.
Un altre dels objectius del nou model és reduir diferències excessives entre estructures d'examen segons el territori, una de les qüestions que més polèmica havia generat en anys anteriors.
Per què no serà exactament igual a tot Espanya
Encara que el marc normatiu és estatal, l'aplicació pràctica continua deixant marge a les comunitats autònomes i al sistema universitari en diferents aspectes organitzatius i de desenvolupament de la prova.
Això significa que l'alumnat afrontarà una PAU amb major aproximació entre territoris, però no amb un examen idèntic a cada racó del país. Les diferències no desapareixeran per complet perquè el model educatiu espanyol manté competències descentralitzades en matèria educativa i universitària. Aquesta realitat explica per què l'homogeneïtzació serà parcial i no absoluta.
La comparació entre els exàmens autonòmics fa anys que forma part del debat educatiu. Les crítiques s'han centrat en si estudiants de diferents territoris competeixen en condicions realment equivalents quan aspiren a places universitàries que, en molts casos, s'adjudiquen dins d'un mateix sistema d'accés.
El nou model intenta respondre parcialment a aquest debat introduint una base comuna més clara. Però no suposa una recentralització completa de l'examen ni elimina tota capacitat autonòmica d'adaptació.
Per això, la Selectivitat de 2026 marcarà un canvi important respecte a convocatòries anteriors, però seguirà deixant marge a diferències pràctiques entre comunitats.