Agustí Colomines i Companys

“L’heroïna com a coartada”, un comentari breu sobre el llibre de @natzafarre “L’última vegada que et dic adeu” (@angle_editorial). https://agusticolomines.cat/2026/04/01/lheroina-com-a-coartada/

Al Clot, al districte de Sant Martí, amb els companys de @junts_santmarti_bcn, donant explicacions als ciutadans sobre la tasca de @juntsparlament

Si dissabte al matí sou al barri del Clot - Camp de l’Arpa, al districte de Sant Martí, us espero a la plaça de l’Oca a partir de les 11. Podreu preguntar-me tot el que cregueu necessari.

Resposta a una nova proposta de resolució de Vox sobre immigració.#immigració #drets

“Llibres contra el càncer” S’ha posat en marxa la nova edició de “Girem full”, que és un projecte cultural i humanitari que uneix lectura amb el suport a la recerca contra el càncer. Feu-ne difusió, si podeu: dona.clinicbarcelona.org/giremfull Avui @antonioiturbe_ explica com va sorgir la iniciativa de la mà d’Olga Federico, llibretera de @laimpossible

Responent una moció islamòfoba de Vox

Presentació de “La Catalunya Rebel”: el procés a Francesc Macià de 1926 arran del complot de Prats de Molló, amb el president @joseprulliandreu

#poesia

El cos sap el que la paraula encara no pot dir

— Empires concentrate power. Democracies must concentrate legitimacy.— In “The Past Is Not Past” I write short essays on Europe, democracy, and the return of empire. New essay every two weeks. Subscribe below. https://agusticolomines.substack.com

“What’s past is Prologue. Shakespeare’s quote captures the transition from the past to the present with remarkable clarity”, by Agustí Colomines. https://open.substack.com/pub/agusticolomines/p/whats-past-is-prologue?r=dvphl&utm_medium=ios

Sobre el pressupost de l depatament de Justícia i Qualitat Democràtica

❌ Això no és pluralisme. 📺 A TV3, només 3 de cada 25 tertulians són crítics amb el Govern: un 12%. Al Parlament som pràcticament 50-50. Un 12% representa el 49% del país? ❗️El desequilibri als mitjans públics no és casual. I té conseqüències.”

Els arbres esperen la primavera sota un cel en flames.

#janhihaprou

Ja és a les llibreries del país, LA CATALUNYA REBEL, amb pròleg del MHP @carlespuigdemont i una introducció meva. Publicat el 1927 per Estat Català en francès a París, @simbol_editors el reedita ara en català amb motiu del Centenari dels Fets de Prats de Molló.

Amistat i companyerisme…. Riure amb @assumptacros

Sir @ianmckellen recitant Shakespeare és molt més que teatre: és una lliçó d’ètica humanística d’una actualitat inquietant. La condició d’estranger, ahir com avui. Tracta els altres com voldries ser tractat. Tan simple. Tan radical.

Acabo de llegir el petit llibre de @ibatalle, “Valenta com tu. La nostra vida sencera és un #MeToo” (@eddestino). És una denúncia colpidora de l’assetjament masculí a les dones, sobretot joves —encara que també conec dones grans acoquinades per l’amenaça de perdre-ho tot—, empresonades en una gàbia de vidre. He reconegut en aquestes pàgines situacions d’abús de poder que jo, com a home, també he patit. Però la diferència entre el que jo hagi pogut viure amb el que explica la Iolanda és abismal. Ho resumeix l’autora: “He passat por. Por, por, por. Aquella por que et paralitza…” En les guerres, a les dones les violen. Als homes no. No cal afegir res més.

Espanya ens col·lapsa: mobilitzem-nos: ➡️Perquè l’Estat incompleix ➡️Perquè la gestió de Rodalies és nefasta ➡️Perquè normalitzar el caos mai no pot ser una opció 📢El 7 de febrer manifestem-nos tot el dia per dir prou: ✊Prou excuses ✊Prou col·lapse ✊#ProuTrensCats

🗣Agustí Colomines: “Vam introduir en aquesta moció la necessitat de desplegar un pla concret. No només plantejar-lo, sinó obligar a fer-lo, introduir una governança i un control parlamentari d’aquestes accions, la internacionalització del mandat, que tampoc hi era, un sistema estàndard comparat. Això tocava el nervi de l’aprenentatge de la llengua. En el tema de la llengua, hem de ser molt seriosos i, en concret, nosaltres donem suport a això, a aquesta transacció, li donem confiança, no permanent. Ens encarregarem d’avaluar si realment, en un moment o altre, es posa en marxa tot això o és simplement un brindis al sol”.

“En la tela en blanc només hi ha incerteses, el verb d’una llengua que transita cap al negre, com el dia cap a la nit.” #agustícolomines

Un discurs esperançador del primer ministre canadenc @markjcarney. La traducció al català 👇 https://nacionalitats.com/2026/01/21/no-podem-viure-dins-la-mentida-el-primer-ministre-del-canada-a-davos-2026/

Llegeixo a @LaVanguardia la crònica de Javier @delasotilla sobre Groenlàndia, i quedo astorat en comprovar la demència de Donald Trump. Explica Sotilla que diumenge passat el president estatunidenc va enviar un missatge al primer ministre de Noruega, Jonas Gahr Støre, com també a diversos ambaixadors europeus a Washington, per advertir-los amb una amenaça : “Tenint en compte que el seu país va decidir no concedir-me el premi Nobel de la Pau per haver aturat vuit guerres i més, ja no sento l’obligació de pensar només en la pau, tot i que sempre serà predominant, sinó que ara puc pensar en el que és bo i apropiat per als Estats Units”. Sembla una criatura, però resultat que té a les seves mans el botó nuclear. #war

Avui, primera sessió de control de la CCMA (@som3cat) de l’any 2026, i hem volgut donar veu als treballadors de @comitedetv3 i @CatalunyaRadio i a les seves reivindicacions per les arbitrarietats de la direcció

Un any més, i ja és la 37a edició, a la cerimònia de lliurament del Premi Internacional Catalunya 2025. Aquí amb les guardonades Reem Alhajajra (palestina) i Yael Admi (israelina), promotores del moviment Mother’s Call per la pau. A la foto amb les membre del jurat @newm161, @theresejamaa2 Núria Basi i Carme Pigem.

🗣️ Agustí Colomines (@acolominescompanys): "A vegades, abaixar impostos és la política més d’esquerres”. ➡️ Colomines (Barcelona, 1957) és historiador i professor a la Universitat de Barcelona. Des d'aquesta legislatura, ocupa un escó al Parlament de Catalunya en representació de @juntspercat. Tot i no ser militant del partit de @carlespuigdemont , Colomines es reivindica com a membre del sector d'esquerres del espacio. ✍️ Una entrevista de Vicenç Pagès 📸 Carlos Baglietto #elnacionalcat #agusticolomines #politica #entrevista

VIDA Mazzy Star Look on down from the bridge There’s still fountains down there Look on down from the bridge It’s still raining up here Everybody seems so far away from me Everybody just wants to be free Look away from the sky It’s no different when you’re leaving home I can’t be the same thing to you now I’m just gone, just gone

Quan era petit i vaig saber que havien assassinat John F. Kennedy, vaig arrencar a plorar. Vist des d’avui, em sembla gairebé increïble que un nen pogués copsar la influència moral d’un president tan llunyà del pati del vell edifici de l’Escola Nausica, a la cantonada dels carrers Aribau i Madrazo, a la banda de muntanya i Besòs. Ara he llegit l’article “La batalla amb la meva sang” de la seva neta, Tatiana Schlossberg, que acaba de traspassar després de més d’un any de lluita contra una leucèmia devastadora. Tots els que hem hagut d’enfrontar-nos a un càncer —sobretot quan el diagnòstic arriba en una fase avançada— hem pensat moltes de les coses que escriu aquesta dona jove, de només trenta-cinc anys: ambientalista, d’idees avançades i, a més, profundament crítica amb el seu cosí Robert F. Kennedy Jr., actual secretari de Salut de l’administració Trump. El detestava perquè està desmantellant la sanitat pública dels Estats Units, retallant inversions en investigació mèdica —començant per alguns assajos que havien aconseguit mantenir-la amb vida els darrers mesos— i impulsant una absurda campanya antivacunes que també perjudica greument els pacients amb càncer immunodeprimits. Em quedo amb el darrer paràgraf d’un escrit serè que, tanmateix, m’ha commogut profundament: “De vegades m’enganyo a mi mateixa pensant que ho recordaré [tot] per sempre, que ho recordaré quan sigui morta. Òbviament, no ho faré. Però com que no sé com és la mort i no hi ha ningú que em pugui dir què ve després, continuaré fingint. Continuaré intentant recordar.” L’article sencer aquí: https://www.newyorker.com/culture/the-weekend-essay/a-battle-with-my-blood