La Confederació Espanyola d'Alzheimer i altres Demències (CEAFA) va celebrar ahir al matí a la Sala Manuel Giménez del Senat la jornada "Redefinint la mirada cap a l'Alzheimer. Cerca de respostes per a pacients en etapes primerenques"
La trobada va reunir professionals sanitaris, representants de l'àmbit social, persones afectades i responsables polítics per abordar els principals reptes en el diagnòstic precoç i l'atenció en fases inicials de la malaltia.
La jornada ha servit com a espai de consens per subratllar la urgència d'avançar cap a un model d'atenció centrat en les persones, que garanteixi la detecció primerenca i una resposta coordinada des del sistema sanitari i social.
Durant la inauguració de l'acte, Jesús Rodrigo, director executiu de CEAFA, va afirmar que vivim un moment clau amb el canvi de paradigma de l'Alzheimer ja que "després de més de 20 anys sense avenços, els nous tractaments obren una porta d'esperança, però també exigeixen canviar la mirada cap a una malaltia que avui afecta persones actives i en fases primerenques". I va afegir que "el diagnòstic precoç és fonamental, però per aconseguir-ho és imprescindible impulsar un canvi en el sistema amb el compromís dels decisors. Només així podrem respondre al nou perfil de l'Alzheimer i avançar cap a una atenció més equitativa".
Nou perfil de pacient i noves necessitats
Durant la primera taula, centrats a redefinir el perfil de les persones amb Alzheimer en fases primerenques, la membre del panell d'experts de persones amb Alzheimer (PEPA) de CEAFA, María Soledad García, i el neuròleg de l'Hospital Ramón y Cajal, Guillermo García Ribas, han posat de relleu que el diagnòstic precoç planteja nous reptes assistencials, socials i emocionals, que requereixen respostes adaptades.
Els ponents han coincidit que l'aparició del nou paradigma necessita un canvi a tots els nivells. "L'Alzheimer és una malaltia que pot durar més de 30 anys, per la qual cosa es necessiten consultes especialitzades, adaptades a les necessitats actuals dels pacients", va assenyalar el doctor. Per a Soledad, la primera necessitat com a pacient és aconseguir "que el medicament que modifica el curs de la malaltia, que la ralentitza, arribi als pacients a Espanya".
Equitat en l'accés
En la seva ponència 'L'accés igualitari al tractament per a la malaltia d'Alzheimer, un dret de tots' el director executiu de CEAFA va insistir que l'accés al diagnòstic i als tractaments continua sent desigual en funció del territori, la qual cosa genera inequïtats en l'atenció.
"Actualment, el temps mitjà fins al diagnòstic de la malaltia arriba als 572 dies, amb esperes de fins a deu mesos només per a la primera consulta en neurologia, la qual cosa provoca que la malaltia avanci mentre s'espera. És urgent situar l'Alzheimer en l'agenda política per garantir una resposta més àgil i adaptada a les necessitats de les persones", va subratllar el director de CEAFA.
Propostes per millorar l'abordatge precoç
La segona taula, dedicada a les recomanacions per a la millora de l'abordatge de la malaltia d'Alzheimer en fases primerenques, va reunir especialistes de diferents àmbits: el director científic de la Fundació CIEN, Dr. Pascual Sánchez Juan; el neuropsicòleg del Centre de Referència Estatal d'atenció a persones amb malaltia d'Alzheimer i altres demències (CREA), Enrique Pérez; la presidenta de la Comissió de Neurologia de Semedlab, Mireia Tondo Colomer; la secretària del Consell General de Col·legis Oficials de Treball Social, Raquel Millán; i el científic de la Fundació CIEN, Pascual Sánchez Juan; i Jesús Rodrigo.
Els experts van coincidir en la necessitat d'adaptar el sistema al nou paradigma de l'Alzheimer, reforçant el paper de l'atenció primària com a porta d'entrada amb més formació i sensibilització, així com impulsant circuits assistencials més àgils per reduir les llistes d'espera.
Un dels principals reptes que van tractar va ser la demora en el diagnòstic, de caràcter multifactorial, malgrat l'augment de recursos tecnològics. En aquest context, els biomarcadors, especialment en sang, es consoliden com una autèntica revolució en permetre un diagnòstic precoç més accessible i avançar cap a una medicina de precisió.
En les seves intervencions, els especialistes van posar el focus en la importància d'integrar la dimensió social i comunitària en l'abordatge, reconeixent el valor de les cures i l'autonomia del pacient. En paral·lel, es va reclamar garantir l'accés equitatiu a tractaments innovadors, entenent-los no com un cost, sinó com una inversió que pot retardar la dependència i millorar la qualitat de vida.
Consens polític
La jornada va concloure amb una taula en la qual van participar Enrique Ruiz Escudero (PP) i Raquel Marrero (VOX), que van coincidir en la necessitat d'avançar cap a un marc comú que permeti millorar l'atenció a l'Alzheimer a Espanya.
Durant el debat, es va posar de manifest la importància d'impulsar polítiques sanitàries que prioritzin el diagnòstic precoç, l'equitat territorial i la sostenibilitat del sistema.
CEAFA va tancar la jornada reiterant el seu compromís amb la defensa dels drets de les persones amb Alzheimer i les seves famílies, i fent una crida a les administracions per traduir les conclusions en mesures concretes.