L'Associació Espanyola de Persones amb Al·lèrgia a Aliments i Làtex (AEPNAA) ha presentat avui al Congrés dels Diputats el manifest "Cada minut compta", un document que reclama una normativa comuna en tot el territori nacional per a la prevenció i actuació davant l'anafilaxi en els centres educatius.
El manifest planteja, entre altres mesures, la implantació de protocols clars i homogènis per abordar l'anafilaxi, la formació del professorat i de la resta de la comunitat educativa, la disponibilitat de medicació d'emergència —autoinjectors d'adrenalina— en tots els centres, l'elaboració de plans individualitzats per a menors en risc i una coordinació efectiva entre els sistemes sanitari i educatiu.
En l'acte, celebrat a la Sala Ernest Lluch, representants de la Mesa del Congrés van subratllar la rellevància de situar aquesta qüestió en l'agenda pública i van recordar la declaració institucional aprovada per unanimitat el passat mes de desembre, en la qual ja s'instava a avançar en protecció, protocols i accés a medicació d'emergència. "Necessitem oferir tranquil·litat a les famílies", van assenyalar.
Un dels moments més destacats ha estat l'anunci realitzat per la directora general de Salut Pública de les Illes Balears, Elena Esteban, que ha avançat que el seu Govern treballa en una normativa autonòmica que reguli la prevenció, detecció i atenció de l'anafilaxià en els centres educatius, amb l'objectiu de garantir una resposta ràpida i segura en tots els casos i dotar de seguretat jurídica al professorat.
Una realitat quotidiana per a milers de famílies
L'acte ha comptat també amb emotius testimonis de mares de menors amb al·lèrgies alimentàries, que han relatat el seu dia a dia marcat per la incertesa, les pors i les barreres en l'entorn escolar, així com situacions d'exclusió en activitats com excursions o celebracions.
"En una anafilaxi, esperar no és una opció", ha advertit la doctora Cristina Ortega Casanueva, pediatra i al·lergòloga membre de la Societat Espanyola d'Immunologia Clínica, Al·lergologia i Asma Pediàtrica (SEICAP), que ha insistit en la necessitat de formar el professorat i dotar-lo d'eines per actuar amb rapidesa. En la mateixa línia, el doctor Ignacio Dávila, de la Societat Espanyola d'Al·lergologia i Immunologia Clínica (SEAIC) ha alertat que menys del 15% dels docents reconeix un autoinjector d'adrenalina, la qual cosa evidencia la necessitat urgent de formació i d'un marc normatiu clar.
Ambdues societats, juntament amb la doctora Mª José Torres, presidenta de l'Acadèmia Europea d'Al·lergologia i Immunologia Clínica (EAACI), han donat suport al manifest i han coincidit en la urgència d'un consens nacional que garanteixi igualtat de protecció per a tots els menors, independentment de la comunitat autònoma en la qual estudïin.
Des de l'àmbit europeu, s'ha assenyalat a més que països com el Regne Unit ja han implantat mesures obligatòries als centres educatius, incloent formació i disponibilitat d'autoinjectors. "No podem permetre que la burocràcia sigui més lenta que una anafilaxi", ha advertit.
Un punt d'inflexió
El president d'AEPNAA, Ángel Sánchez, ha destacat que aquest manifest suposa un nou pas després d'anys de treball amb administracions i comunitats autònomes, i ha subratllat la necessitat d'avançar cap a una legislació que garanteixi la igualtat de drets amb independència de en quina comunitat autònoma estigui escolaritzat l'alumne o alumna amb al·lèrgia alimentària.
Sánchez també ha posat el focus en la inclusió i l'impacte social de les al·lèrgies alimentàries, recordant que prop del 40% dels menors afirma haver patit assetjament per aquesta condició.
"L'objectiu és construir una nova cultura als centres educatius, on l'al·lèrgia alimentària deixi de ser un problema invisible o molest i s'abordi amb responsabilitat i coneixement", ha conclòs.
L'AEPNAA ha valorat especialment el compromís anunciat pel Govern Balear durant l'acte, que considera "la millor notícia possible" i un pas decisiu per convertir les demandes del manifest en mesures concretes que garanteixin la seguretat de milers de nens i nenes a Espanya.
"Des d'AEPNAA no volem que aquesta Legislació porti el nom d'un nen o nena amb al·lèrgies als aliments, perquè això significaria que és el resultat d'una anafilaxi fatal", ha conclòs Ángel Sánchez.