La creixent incertesa política i econòmica a Cuba està provocant una retirada progressiva d'algunes de les principals empreses espanyoles presents a l'illa. Aerolínies, cadenes hoteleres i operadors turístics han començat a reduir de forma dràstica la seva activitat o, directament, a abandonar el país davant el deteriorament de la situació interna i l'enduriment de la pressió exercida pels Estats Units.
La decisió més visible ha estat la d'Iberia, que va suspendre aquest dilluns les seves operacions amb l'Havana, després d'haver anunciat mesos enrere el tancament de la ruta.
A això s'hi suma la sortida de World2Fly i la reducció massiva de la presència hotelera espanyola, un moviment que amenaça amb alterar un dels pilars econòmics més importants per al règim cubà: el turisme internacional.
La nova pressió de Washington
La situació s'ha agreujat notablement després de l'aprovació als Estats Units de l'ordre executiva 14404, una mesura que amplia el marge d'actuació de Washington contra empreses que mantinguin relacions econòmiques amb sectors considerats estratègics per al Govern cubà.
La normativa preveu la possibilitat de congelar actius en territori nord-americà d'aquelles companyies que operin o col·laborin amb activitats vinculades a àrees com l'energia, la mineria, la defensa o la seguretat de l'illa.
Encara que moltes empreses espanyoles desenvolupen la seva activitat principalment en l'àmbit turístic, la incertesa jurídica generada per la mesura ha encès les alarmes entre els grans grups empresarials europeus amb presència a Cuba.
El replegament de les hoteleres espanyoles
Les primeres conseqüències ja són visibles.
La cadena Minor Hotels va abandonar a principis d'any la gestió dels dos establiments que explotava a l'Havana sota la marca NH. Posteriorment, Meliá va anunciar el cessament de l'explotació de quinze hotels, mentre que Iberostar deixarà de gestionar dotze establiments més.
La pròpia Meliá ja havia advertit al maig del deteriorament de la situació, anunciant el tancament d'aproximadament la meitat de la seva capacitat operativa a l'illa.
La companyia va tancar el primer trimestre amb una ocupació del 34,1 %, molt per sota de la mitjana del grup i significativament inferior a la registrada un any abans.
El turisme es desploma
La crisi empresarial coincideix amb un fort deteriorament dels indicadors turístics.
Segons les dades de l'Oficina Nacional d'Estadística i Informació de Cuba, l'arribada de visitants estrangers es va enfonsar un 55,8 % durant els quatre primers mesos de l'any, amb a penes 328.608 turistes registrats.
La caiguda afecta directament una economia que depèn de manera crítica de l'entrada de divises procedents del turisme.
Durant els últims anys, l'Havana havia dipositat gran part de les seves expectatives de recuperació econòmica en l'arribada de visitants internacionals. No obstant això, les dificultats energètiques, els problemes de subministrament, la inflació i el deteriorament d'infraestructures han debilitat notablement l'atractiu del destí.
Des del sector turístic espanyol reconeixen que la comercialització de viatges cap a l'illa s'ha tornat especialment complicada.
La Unió Nacional d'Agències de Viatges (UNAV) admet que el descens de reserves està sent molt significatiu i que nombrosos clients opten per destinacions alternatives com Riviera Maya, Punta Cana o Cap Verd.
Air Europa resisteix, per ara
Enmig de la retirada generalitzada, Air Europa manté de moment les seves connexions amb l'Havana.
L'evolució de la situació ha portat tant el Govern espanyol com les institucions europees a realitzar un seguiment constant dels esdeveniments.
L'Executiu de Pedro Sánchez assegura que manté contactes permanents amb les empreses afectades per avaluar possibles impactes econòmics i operatius.
Per la seva banda, la Comissió Europea ha reconegut que diverses companyies comunitàries estan valorant reduir o cessar la seva activitat a Cuba i ha confirmat que segueix de prop l'evolució de la crisi.