El gran apagada: què se sap del fos a negre un any després

Un any després del zero energètic a la península ibèrica del 28 d’abril de 2025, les investigacions oficials segueixen sense una causa única tancada. Els informes del Govern, la CNMC i els operadors apunten a un error multifactorial amb responsabilitats encara en anàlisi

2 minuts

La ministra per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, Sara Aagesen, durant la seva compareixença davant la Comissió d'Investigació sobre l'apagada, al Senat, a 23 de març de 2026, a Madrid (Espanya). Marta Fernández - Europa Press

La ministra per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, Sara Aagesen, durant la seva compareixença davant la Comissió d'Investigació sobre l'apagada, al Senat, a 23 de març de 2026, a Madrid (Espanya). Marta Fernández - Europa Press

Comenta

Publicat

Última actualització

2 minuts

Més llegides

Sembla que va ser ahir quan el zero energètic va deixar sense subministrament elèctric Espanya i Portugal durant diverses hores. La reposició del sistema després del tall va ser progressiva, assolint aproximadament la meitat del subministrament eixa mateixa nit i la pràctica totalitat al matí següent, segons la informació recopilada en els informes oficials.

Les investigacions posteriors coincideixen en què l'apagada no va tenir una única causa identificable, sinó que va respondre a una combinació de factors tècnics que es van desencadenar en cadena.

Sobretensions, oscil·lacions i desconnexions en estudi

L'informe del comitè governamental assenyala que l'origen de l'apagada està vinculat a sobretensions i oscil·lacions a la xarxa elèctrica, que van derivar en desconnexions successives de generació. Aquesta seqüència hauria provocat el col·lapse del sistema.

El Govern ha apuntat tant a aspectes del funcionament del sistema com a la interacció entre operadors i empreses generadores, sense atribuir una responsabilitat única tancada en aquesta fase de la investigació.

La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) ha obert expedients sancionadors en el marc de la seva investigació sobre l'apagada i ha ampliat posteriorment el nombre d'actuacions sobre diferents empreses del sector elèctric i l'operador del sistema.

L'organisme regulador manté que l'anàlisi segueix obert i que els expedients no impliquen encara una determinació final de responsabilitats, mentre es revisa el funcionament del sistema en el moment del col·lapse.

Versions enfrentades entre operador i elèctriques

Red Eléctrica de España ha defensat en els seus informes que va actuar conforme als procediments establerts i que va activar els mecanismes de reposició del sistema durant l'incident. L'operador sosté que la seva actuació es va ajustar als protocols de seguretat.

Per la seva banda, les principals companyies elèctriques han assenyalat en seu parlamentària que van existir senyals prèvies d'inestabilitat a la xarxa i han qüestionat la gestió del sistema en les hores prèvies a l'apagada. Red Eléctrica manté la seva posició de compliment operatiu.

12 mesos després de l'apagada, les investigacions oficials no han establert una causa única definitiva ni han tancat l'atribució de responsabilitats. Els informes disponibles coincideixen en un diagnòstic de fallada sistèmica amb múltiples factors tècnics i operatius.

La CNMC manté expedients oberts, el Govern ha identificat causes combinades en la xarxa i els operadors i empreses implicades sostenen interpretacions diferents sobre l'origen del col·lapse.

El resultat, un any després, és un escenari encara en revisió, on l'apagada segueix sense una explicació única tancada ni una resolució definitiva del conjunt d'investigacions obertes.