Swatch ho ha tornat a fer: convertir un rellotge relativament assequible en un objecte de desig global. Aquesta vegada no ha estat amb Omega ni amb Blancpain, sinó amb Audemars Piguet, una de les firmes més prestigioses de l'alta rellotgeria suïssa. El resultat es diu Royal Pop i ha provocat exactament el que tota marca somia i tem alhora: cues, debat, frustració, mems, revenda i una atenció mundial difícil de comprar.
Segons ha publicat The Wall Street Journal, la col·laboració entre Swatch i Audemars Piguet ha generat una expectació inesperada i un intens debat entre aficionats i col·leccionistes. Molts esperaven una reinterpretació barata del mític Royal Oak, el rellotge més reconeixible d'Audemars Piguet. El que va arribar va ser una altra cosa: un rellotge de butxaca multicolor amb codis del Royal Oak i esperit pop.
El preu arrenca en 400 dòlars, o 420 dòlars en algunes versions amb petit segonador, segons el diari nord-americà. Però l'interès dels compradors i dels revenedors ha disparat la conversa: el mateix rellotge que surt a preu Swatch ja es mira com una peça d'especulació, amb expectatives de revenda que poden multiplicar diverses vegades el seu valor inicial.
Què és Royal Pop, el rellotge de Swatch i Audemars Piguet
Royal Pop és la nova col·lecció conjunta d'Audemars Piguet x Swatch. No és un rellotge de polsera tradicional, sinó una col·lecció de vuit rellotges de butxaca fabricats en Bioceramic, el material desenvolupat per Swatch a partir de ceràmica i components d'origen biològic.
La col·lecció barreja dos universos molt diferents: per una banda, els codis del Royal Oak d'Audemars Piguet, amb el seu bisell octogonal, cargols hexagonals i esfera tipus “tapisserie”; per l'altra, la línia POP de Swatch dels anys 80, més colorista, modular i juganera.
El moviment també és part de l'atractiu. Swatch explica que els rellotges incorporen una nova versió de corda manual del seu SISTEM51, un calibre mecànic fabricat a Suïssa. Audemars Piguet afegeix que el moviment compta amb més de 90 hores de reserva de marxa, espiral antimagnètica Nivachron i ajust de precisió per làser a fàbrica.
Per què ha provocat tanta polèmica
La polèmica neix de l'expectativa. Quan Swatch i Audemars Piguet van anunciar la col·laboració, part del món rellotger va imaginar una mena de “MoonSwatch del Royal Oak”: un rellotge de polsera barat, amb forma reconeixible i estètica d'alta rellotgeria. En altres paraules, un Audemars Piguet d'accés massiu.
Però Royal Pop no és això. És un rellotge de butxaca. Colorit, pop, modular i pensat per portar al coll, a la butxaca, com a accessori o fins i tot subjecte a una bossa. Audemars Piguet el presenta com una forma de treure el rellotge del canell i portar-lo d'una altra manera.
I aquí esclata el debat. Per a uns, és una genialitat: luxe suís jugant amb la cultura pop sense prendre's massa seriosament. Per a altres, una decepció: esperaven un Royal Oak de polsera accessible i es van trobar amb una peça més propera a l'accessori de moda que al rellotge aspiracional clàssic.
Cues, campaments i compradors esperant durant dies
La col·lecció s'ha venut en botigues seleccionades de Swatch i amb una limitació clara: un rellotge per persona, per botiga i per dia, segons la informació oficial de la marca.
Business Insider va relatar cues d'aficionats davant de botigues Swatch als Estats Units abans del llançament del 16 de maig. A Times Square, alguns compradors van acampar durant dies per intentar aconseguir una peça. Diversos entrevistats reconeixien que havien començat a esperar fins i tot abans de saber exactament com seria la col·lecció.
A Houston, la situació va ser encara més tensa. El Houston Chronicle va informar que la botiga Swatch de The Galleria va acabar tancant el dia del llançament per motius de seguretat, després que més d'un centenar de persones esperessin durant dies i la multitud s'intensifiqués durant el matí.
La revenda: l'altre motor de la febre Swatch
La revenda és el combustible ocult d'aquest fenomen. No tothom fa cua perquè vulgui portar el rellotge. Una part del públic compra pensant en el mercat secundari, igual que passa amb sabatilles, bosses, cromos, consoles o edicions limitades de moda urbana.
Business Insider cita estimacions del sector que situaven el possible pic de revenda al voltant dels 2.500 dòlars el dia del llançament. The Wall Street Journal apunta fins i tot a revenedors intentant col·locar peces per diversos milers de dòlars.
El patró és conegut: preu d'entrada relativament baix, col·laboració amb una marca de luxe, distribució limitada, venda física, una unitat per persona i una narrativa d'escassetat. Swatch ja havia provat aquesta fórmula amb el MoonSwatch al costat d'Omega. Ara la porta a un terreny més arriscat: el d'una marca independent d'ultra luxe com Audemars Piguet.
Per què Audemars Piguet es fica en una col·laboració així
La pregunta de fons és per què una firma com Audemars Piguet, associada a rellotges d'altíssim preu, decideix col·laborar amb Swatch. La resposta és en la visibilitat i en l'accés emocional a noves generacions.
Audemars Piguet defensa que la col·laboració busca acostar la rellotgeria mecànica a un públic més ampli i jove. La companyia també afirma que destinarà el 100% dels seus beneficis procedents d'aquesta col·laboració a una iniciativa per preservar i transmetre coneixements rellotgers, amb focus en oficis rars i noves generacions de talent.
L'acció de Swatch: convertir el luxe en cua
Swatch ha entès alguna cosa essencial del consum actual: el valor d'un producte ja no depèn només del material, del moviment o del preu. Depèn del relat, de l'escassetat, de la foto, de l'accés i de la sensació d'estar participant en alguna cosa que altres no podran tenir.