Després de la petició d'Espanya per posar en marxa un mecanisme de capacitat per al subministrament d'electricitat, la Comissió Europea ha acabat donant llum verda al sistema de 9.000 milions d'euros dissenyat pel Ministeri per a la Transició Ecològica. L'objectiu d'aquesta eina és oferir senyals d'inversió estables perquè l'emmagatzematge energètic i altres solucions capaces d'aportar fermesa al sistema, com la gestió de la demanda, s'incorporin de forma estructural al mercat elèctric espanyol.
El mecanisme, que funcionarà durant els pròxims deu anys, remunerarà la capacitat necessària per fer front a l'anomenat estàndard de fiabilitat. Aquest indicador fa referència al nombre màxim acceptable d'hores de càrrega perduda a l'any que el sistema elèctric pot assumir per garantir una seguretat adequada del subministrament. A la pràctica, aquesta “càrrega perduda” representa la quantitat de demanda elèctrica que no pot satisfer-se a causa d'interrupcions o insuficiències del subministrament.
Fins ara, les centrals elèctriques rebien ingressos fonamentalment per l'energia efectivament produïda i injectada a la xarxa. Amb el nou sistema, les instal·lacions també seran remunerades per estar disponibles per entrar en funcionament quan el sistema ho necessiti. El plantejament respon a una lògica similar a la d'un servei de suport: es pagarà no només per generar electricitat, sinó també per garantir que hi ha capacitat preparada per actuar en moments de tensió o escassetat, encara que finalment no arribi a utilitzar-se.
L'objectiu últim del mecanisme és reforçar la seguretat del subministrament en un context de creixent penetració d'energies renovables. El Govern sosté que el desplegament massiu de tecnologies com la solar i l'eòlica, la producció de les quals depèn de factors meteorològics variables, requereix instruments complementaris que assegurin la estabilitat de la xarxa i evitin riscos de desabastament quan les renovables no siguin suficients per cobrir la demanda.
En aquest context, el mecanisme aprovat per Brussel·les pretén garantir que sempre hi hagi capacitat suficient per produir electricitat, emmagatzemar-la o fins i tot reduir el consum en situacions crítiques. La Comissió Europea considera que el disseny espanyol compleix amb les normes comunitàries sobre ajudes d'Estat en tractar-se d'una mesura “necessària, proporcionada i tecnològicament neutral”.
Subhastes competitives i suport tecnològic
Les partides econòmiques no aniran dirigides exclusivament a les elèctriques tradicionals. El sistema distribuirà la remuneració entre tres grans grups d'actors capaços de garantir disponibilitat en moments d'escassetat.
Per una banda, podran participar els generadors elèctrics convencionals capaços d'aportar energia ferma, sempre que compleixin amb els límits d'emissions de carboni fixats per la normativa europea. Per una altra, s'obrirà la porta a instal·lacions d'emmagatzematge energètic, com grans bateries o centrals hidroelèctriques reversibles, que permetin guardar electricitat per alliberar-la posteriorment quan sigui necessari. Finalment, també podran concórrer grans consumidors industrials o agregadors de demanda que acceptin reduir temporalment el seu consum elèctric a canvi d'una compensació econòmica.
L'accés al mecanisme es realitzarà mitjançant subhastes competitives. Les empreses competiran oferint el menor preu possible per cada megawatt de capacitat posat a disposició del sistema. Aquells operadors que sol·licitin una menor remuneració per garantir aquesta disponibilitat seran els adjudicataris dels contractes.
El volum de capacitat que se subhastarà no es fixarà de manera arbitrària. Estarà vinculat precisament a l'estàndard de fiabilitat definit pel sistema elèctric, basat en el càlcul de les denominades “hores de càrrega perduda”. Amb això, l'Executiu busca ajustar les necessitats reals de suport a les previsions de demanda i penetració renovable.
El mecanisme no es configura com una ajuda puntual, sinó com una arquitectura estable basada en tres tipus de subhastes amb diferents horitzons temporals. El disseny pretén atraure tant a instal·lacions ja existents com a nous projectes d'inversió que requereixin visibilitat financera a llarg termini.
La subhasta principal se celebrarà amb cinc anys d'antelació respecte a l'inici de la prestació del servei. Les instal·lacions existents podran comprometre's durant un any, mentre que les noves inversions —com grans sistemes d'emmagatzematge mitjançant bateries— podran accedir a contractes de fins a quinze anys de durada. L'Executiu considera que aquest horitzó temporal és essencial per garantir la viabilitat econòmica de tecnologies intensives en capital i facilitar el seu finançament.
Mercat secundari i flexibilitat operativa
Juntament amb la subhasta principal, l'esquema inclourà una subhasta d'ajust anual destinada a corregir possibles desviacions de curt termini. En aquest cas, el compromís de disponibilitat serà de dotze mesos. A més, s'habilitarà una subhasta transitòria l'objectiu de la qual serà cobrir el buit de seguretat existent fins que entrin en operació els projectes adjudicats en la primera gran convocatòria.
El disseny incorpora igualment un mercat secundari de capacitat. A través d'aquest sistema, les empreses que hagin obtingut contractes podran intercanviar entre si drets i obligacions de disponibilitat. L'objectiu és dotar el mecanisme d'una major flexibilitat operativa i reduir riscos d'incompliment.
Així, si una instal·lació pateix una avaria o no pot prestar el servei compromès, podrà transferir temporalment la seva obligació a un altre operador disponible, evitant penalitzacions i garantint que el sistema elèctric continuï comptant amb el suport compromès. El Ministeri defensa que aquest component dota l'esquema d'una major eficiència i resiliència.
Fonts del Ministeri per a la Transició Ecològica expliquen que el cost del mecanisme recaurà sobre les comercialitzadores elèctriques i els consumidors directes en mercat, és a dir, aquelles empreses que adquireixen electricitat directament del mix de generació. La finançació dels 9.000 milions d'euros no procedirà dels Pressupostos Generals de l'Estat, sinó que es traslladarà a la factura elèctrica mitjançant un preu unitari específic.
El Govern sosté que aquest disseny pretén introduir senyals econòmics que incentiïn un consum més eficient. En la pràctica, els consumidors amb major demanda en les hores de màxima tensió per al sistema assumiran un major cost associat al mecanisme.
Una de les peces clau de l'esquema és que no només rebran remuneració les instal·lacions capaces d'injectar energia a la xarxa. També podran participar els denominats agregadors de demanda, empreses que agrupen múltiples consumidors i que es comprometen a reduir el consum elèctric en moments crítics per alleujar la pressió sobre el sistema.
Amb això, l'Executiu busca avançar cap a un model elèctric més flexible, on no només importi quant es genera, sinó també la capacitat del conjunt del sistema per adaptar-se en temps real a les necessitats de subministrament i estabilitat de la xarxa.