Ampliación | El Líban i Israel pacten aplicar un alt el foc condicionat

El Líban i Israel acorden un alt el foc condicionat al fi dels atacs de Hezbol·là i a la seva retirada del sud del Litani, sota mediació dels Estats Units.

4 minuts

fotonoticia 20260604035318 1920

fotonoticia 20260604035318 1920

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Publicat

4 minuts

Més llegides

Les delegacions del Líban i Israel han acordat posar en marxa un alt el foc, condicionat al fi absolut dels atacs del partit milícia xiïta libanès Hezbol·là i a la retirada de tots els seus integrants del sector sud del riu Litani. L'entesa s'ha tancat aquest dimecres a Washington, al terme d'una nova ronda de converses iniciada el dia anterior i auspiciada pels Estats Units.

"Com a resultat de les negociacions liderades pels Estats Units, Israel i el Líban han acordat la implementació d'un alt el foc", han anunciat els tres països en un comunicat conjunt difós pel Departament d'Estat nord-americà després d'aquesta trobada trilateral d'alt nivell, en què s'al·ludeix a la represa de les negociacions "polítiques i de seguretat" amb l'objectiu d'assolir un acord "integral" per a la setmana del 22 de juny.

El document precisa que aquest cessament d'hostilitats "està supeditat al cessament total dels trets de (el partit milícia-xiïta libanès) Hezbol·là i a l'evacuació de tots els membres d'Hezbol·là del sector sud del (riu) Litani".

Durant la reunió, les parts han decidit avançar "ràpidament" en la creació de "zones pilot" on les Forces Armades libaneses "assumiran el control exclusiu del territori, excloent tots els actors no estatals".

"Tots els països han reafirmat que el futur de la relació entre Israel i el Líban ha de ser decidit pels dos governs sobirans", recull el comunicat, que també expressa el rebuig a "qualsevol intent, per part de qualsevol actor estatal o no estatal, de prendre com a ostat el futur del Líban".

En la mateixa línia, els participants han denunciat "activitats en curs" de l'Iran que, han subratllat, "socaven la estabilitat a tot Orient Pròxim, ja sigui mitjançant el suport a grups 'proxy' (aliats de la República Islàmica) o qualsevol altre acte d'agressió", acompanyant aquesta acusació d'una condemna explícita als atacs iranians contra països de la regió.

Els representants diplomàtics també han abordat un marc de seguretat basat en les converses celebrades al Pentàgon el 29 de maig, amb l'objectiu de "garantir de forma sostenible" la "sobirania", "seguretat" i "integritat territorial" del Líban i Israel. Aquest esquema, afegeix el text, preveu el "desmantellament dels grups armats no estatals i la prevenció del seu ressorgiment".

En aquest context, ambdues delegacions han reiterat que no tenen "intencions hostils" entre elles i s'han compromès a "continuar les negociacions directes" per generar confiança, resoldre els assumptes pendents i avançar cap al citat acord "integral" entre els dos països.

Israel exigeix el desarmament de Hezbol·là i el Líban reclama respecte a les fronteres

Els enviats israelians han remarcat que la seva "seguretat" i la protecció de la seva "integritat territorial" només seran possibles mitjançant "el desarmament de Hezbol·là" i "el desmantellament de la seva infraestructura a tot el Líban".

En aquesta línia, l'ambaixador d'Israel als Estats Units, Yechiel Leiter, ha advertit que "si Hezbol·là creu que aquest resultat li atorga impunitat, s'equivoca", recalcant a més que l'alto el foc "depèn totalment" del "cessament total dels atacs contra Israel i del desmantellament complet de Hezbol·là i la seva infraestructura terrorista".

La representació libanesa, per la seva banda, ha posat l'accent en la necessitat del "respecte mutu de les fronteres reconegudes internacionalment" i en la "urgència" d'"aplicar plenament el cessament d'hostilitats" d'acord amb els principis d'integritat territorial i plena sobirania de l'Estat.

Beirut també s'ha compromès a "reforçar" les capacitats de les Forces Armades libaneses, amb el "suport" dels Estats Units, per "exercir un control efectiu a tot el país".

Com a mediador del procés, Washington ha reiterat el seu "suport constant a ambdós governs" perquè "exerceixin la seva sobirania" i ha subratllat que "qualsevol acord" per al final de les hostilitats "ha d'assolir-se directament entre els dos governs, amb la mediació dels Estats Units, i no a través de cap via paral·lela".

L'ambaixador nord-americà a Israel, Mike Huckabee, ha descrit com a "molt intenses" les dues jornades de contactes entre les tres delegacions i ha destacat "dues conclusions importants": "Hezbol·là ha de deixar de matar israelians i retirar-se del sud del Líban, i l'Iran no té res a veure en la decisió del futur de ningú", ha assenyalat en un missatge publicat a les xarxes socials.

Les últimes hostilitats a gran escala es van desencadenar el passat 2 de març, quan Hezbol·là va disparar projectils contra territori israelià en resposta a l'assassinat del llavors líder suprem de l'Iran, l'aiatol·là Alí Jamenei, durant l'ofensiva llançada el 28 de febrer per Israel i els Estats Units contra la República Islàmica.

Des d'aquell moment, les operacions de l'Exèrcit israelià al Líban han causat més de 3.500 morts i 10.600 ferits, malgrat que ambdues parts van acordar un alto el foc a mitjans d'abril —prorrogat un mes després per 45 dies— que no va aconseguir frenar per complet els bombardejos.

Amb anterioritat, les parts ja havien segellat un alto el foc al novembre de 2024, després de tretze mesos d'enfrontaments derivats dels atacs del 7 d'octubre de 2023. No obstant això, Israel va continuar duent a terme atacs freqüents en territori libanès i va mantenir tropes desplegades en diversos punts, al·legant que actuava contra Hezbol·là, mentre Beirut i el grup xiïta denunciaven aquestes operacions.