El primer ministre d'Hongria, Péter Magyar, va anunciar dilluns la seva intenció de promoure una reforma de la Constitució amb l'objectiu de poder cessar el president del país, Tamás Sulyok, que ha rebutjat abandonar el càrrec després de la trobada mantinguda entre tots dos al Palau Sándor, seu de la Prefectura de l'Estat.
"La República d'Hongria no pertany a Tamás Sulyok, ni a Viktor Orbán, ni a cap partit, ni a cap sistema polític", va afirmar el cap del Govern hongarès a l'inici de la seva compareixença davant la premsa a les portes de la residència presidencial, segons informa el diari "Magyar Hirlap".
Magyar havia donat de termini a Sulyok, proper políticament a Orbán, fins a la mitjanit d'aquest dilluns perquè presentés la seva renúncia, juntament amb la d'altres alts càrrecs, entre ells el fiscal general, Gábor Báliny Nagy, i els magistrats del Tribunal Constitucional, en considerar que el president no ha actuat com un cap d'Estat independent.
En aquesta línia, va reiterar que Sulyok no ha complert amb la seva funció d'encarnar "la unitat de la nació" i que s'ha comportat com un "titella" d'Orbán. "Si el president de la República no renuncia voluntàriament (...) s'iniciaran de seguida els tràmits necessaris", va advertir Magyar.
El primer ministre va detallar que una de les vies possibles seria activar un procediment de destitució. No obstant això, va assenyalar que, "en aras de protegir el càrrec, no optaran per aquest procediment, sinó que modificaran la Constitució".
Després de la seva folgada victòria electoral, Magyar sosté que existeix una majoria clara en la societat hongaresa que reclama un gir en el model polític, la qual cosa podria obrir la porta al fet que el proper cap d'Estat sigui designat mitjançant sufragi directe i no mitjançant una votació parlamentària.
El partit Tisza, liderat per Magyar, va obtenir en les eleccions de mitjans d'abril una majoria de dos terços al Parlament, la qual cosa li atorga la capacitat necessària per posar en marxa el procés de reforma constitucional.
Per la seva banda, Sulyok va comunicar divendres passat que havia demanat a la Comissió de Venècia, principal òrgan consultiu en matèria constitucional del Consell d'Europa, que analitzés la situació a la llum del marc jurídic vigent per mirar d'encarrilar la crisi institucional.
Resposta de Brussel·les
En paral·lel, la Comissió Europea ha evitat pronunciar-se de forma directa sobre l'anunci de Magyar i s'ha limitat a assenyalar que observa amb atenció els esdeveniments a Budapest. "Estem al corrent. Hem vist les informacions: Estem al corrent i ho seguim activament", va indicar el portaveu comunitari de Justícia i Democràcia, Markus Lammert.
Fa tot just uns dies, Brussel·les va comunicar que iniciarà els tràmits necessaris per alliberar 16.400 milions d'euros en fons de cohesió i recuperació que romanien bloquejats per a Hongria, condicionats a l'aplicació de reformes destinades a reforçar les garanties democràtiques.