El Ministeri de l'Interior de Romania ha fet públic un pla d'adquisicions de material militar valorat en més de 6.600 milions d'euros, que se sufragarà amb càrrec al programa de finançament de defensa de la Unió Europea SAFE (Acció de Seguretat per a Europa, per les seves sigles en anglès).
Segons ha detallat l'Executiu romanès en un comunicat, el propòsit és "reforçar la capacitat operativa i civil a través del programa SAFE d'110 vehicles especials per a transport personal i de baixes, cinc unitats de cures intensives mòbils per al transport de pacients contagiosos, un tren d'intervenció, dos embarcacions de salvament i rescat i dues unitats mòbils de gestió de gran nombre de víctimes".
Aquests mitjans estaran destinats a operacions coordinades amb el Departament per a Situacions d'Emergències i seran operats per unitats dependents de la Inspecció General de Situacions d'Emergències. Els cinc contractes, sufragats íntegrament pel programa SAFE, van quedar formalitzats divendres passat.
El Govern de Bucarest ha subratllat que aquest equipament "serveix per a missions que salven vides i per protegir els actius de la comunitat (...) que reforça la capacitat nacional d'intervenció en situacions d'emergència, la protecció civil i el suport humanitari".
A més, el material tindrà un ús també fora de les fronteres romaneses, en el marc dels mecanismes europeus de cooperació en emergències, protecció civil i assistència a la població afectada per catàfres "i altres situacions crítiques".
Repartiment de fins a 150.000 milions per als països SAFE
En els últims mesos, la Comissió Europea ha autoritzat els préstecs per a la compra conjunta de capacitats de defensa de 18 dels 19 Estats que s'han sumat al programa SAFE, quedant Hongria com a únic país pendent de l'aprovació definitiva del seu pla de finançament.
Els imports de referència per a cada soci es van fixar de manera provisional al setembre de 2025, seguint criteris de solidaritat i transparència entre els participants.
En el cas d'Espanya, Brussel·les ha concedit els 1.000 milions d'euros sol·licitats, situant-la a la part baixa del repartiment, com el tercer Estat amb menor volum assignat. Comparteix aquesta posició amb Finlàndia, que també percebrà 1.000 milions, i només queda per davant de Dinamarca, amb 46,7 milions, i de Grècia, amb 787 milions.
A l'extrem oposat, Polònia s'erigeix com el principal beneficiari, amb 43.700 milions d'euros, seguida per Romania, amb 16.600 milions. A continuació figuren França (16.200 milions), Hongria (16.200), Itàlia (14.900), Bèlgica (8.300), Lituània (6.300), Portugal (5.800), Letònia (5.600), Estònia (2.600), Eslovàquia (2.300), República Txeca (2.060), Bulgària (3.200), Croàcia (1.700) i Xipre (1.200).