Aquest dimarts es posarà en marxa una de les prioritats del Govern: el Projecte de llei de Protecció de menors en entorns digitals. Després de la celebració de la Comissió de Justícia a les 11:30 hores, es constituirà la ponència que elaborarà l'informe. La iniciativa inclou la prohibició d'usar xarxes socials a menors de 16 anys anunciada per Pedro Sánchez, així com diversos aspectes que mantenen agitat el sector. Què s'espera de la norma, quins són els punts calents, com sacsejarà el sector i quines possibilitats reals té?
Què planteja la llei
El projecte de llei recull que els menors d'edat tenen dret a ser eficaçment protegits en els entorns digitals, per a la qual cosa, s'implementarà un paquet de mesures, a destacar, el control parental, que és a més un dels punts més calents.
El consens polític és que hi hagi una mena de control parental en els dispositius perquè els menors no puguin accedir a segons quins continguts. La qüestió clau és sobre qui recau la responsabilitat i com aterrar-ho tècnicament. La disputa és entre fabricants i operadors; i entre els que es decanten perquè els productes el tinguin activat per defecte i els qui opten per aplicar-ho durant la configuració inicial.
D'altra banda, la nova norma estableix l'obligatorietat que els fabricants de telèfons intel·ligents, tauletes, ordinadors, televisions digitals i altres dispositius informin en les seves etiquetes dels riscos derivats de l'accés a continguts perjudicials per a la salut i el desenvolupament físic, mental i moral dels menors. Hauria de ser visible en l'embalatge i en el manual d'instruccions.
El PSOE pretén -via esmenes- endurir el Codi Penal en dos flancs: la difusió d'imatges íntimes sense consentiment i la suplantació d'identitat en xarxa. També es pretén blindar la protecció de dades de nens, nenes i adolescents i reforçar la de les persones amb discapacitat. En concret, plantegen una pena de presó de tres mesos a un any o multa de sis a dotze mesos per a qui "sense autorització de la persona o persones afectades, reveli o cedeixi a tercers material íntim que tingui a la seva disposició amb el consentiment d'aquestes persones, tant en suport perdurable com limitat o en emissions en directe, quan la divulgació menyscabi greument la intimitat".
El matís respecte a la normativa vigent és la referència a "material íntim que tingui a la seva disposició". Actualment, el CP parla de materials que "hagués obtingut amb la seva anuència". El propòsit, segons justifica el PSOE, és evitar problemes interpretatius amb el vocable "obtenir". La víctima pot enviar voluntàriament les imatges i el destinatari les "obté", igual que si són gravades. L'obtenció sempre parteix del consentiment de la víctima, però el realment rellevant és la conducta típica del delicte, que és la difusió no consentida d'aquestes imatges, no la seva "obtenció". Amb aquesta esmena, se subsana la possible llacuna.
Una altra de les arestes que haurà de discutir la ponència serà la regulació de l'ús de la tecnologia en els àmbits educatius. El text que va sortir del Consell de Ministres pretén conjugar les competències digitals amb l'obligació que els centres educatius regulin expressament l'ús dels dispositius mòbils i similars (tauletes, ordinadors, rellotges intel·ligents, etc.), tant a les aules com a les activitats extraescolars, d'acord amb les normatives autonòmiques que ja existeixen o que hauran d'aprovar-se. Els grups parlamentaris coincideixen en el nuclear, que és la necessitat de regulació, però plantegen canvis de calat com ara límits de temps d'ús o, fins i tot, la prohibició absoluta.
El debat sobre les xarxes socials
El president del Govern va anunciar que s'impulsaria una esmena transaccional perquè el text recollís explícitament la prohibició; una mesura que des de Sumar accepten amb matisos.
A judici dels magenta, el redactat ja ho contemplava de manera prou garantista. A més, consideren que el debat no ha de pivotar entorn de la prohibició, sinó que ha de centrar-se a fer de la xarxa un entorn segur perquè els menors puguin navegar sense risc. De fet, plantegen la possibilitat d'impulsar una xarxa social pública, no controlada per "cabdills tecnològics" amb "algorismes nocius per als nostres fills".
Etiquetatge, un pols de continent i contingut
Els fabricants de dispositius tecnològics són reticents a l'actual redactat pel que fa a les obligacions d'etiquetatge per dos motius. En primer lloc, perquè consideren que genera inseguretat jurídica, ja que cada fabricant indicaria informació diferent, entre altres coses, perquè elements com els temps de recomanació estan fora del seu control i no hi ha consens científic, ja que depenen de factors individuals. D'altra banda, esgrimeixen que incrementaria l'ús de paper (manuals i etiquetes) i tinta.
Com a alternativa, el sector planteja als grups parlamentaris que es pugui integrar la informació a la pàgina web o en un format digital fàcilment accessible, a més que siguin les autoritats i organismes públics els que dissenyin una etiqueta amb informació estandarditzada perquè sigui uniforme, independentment del fabricant.
En una entrevista amb Demòcrata, la ministra de Joventut i Infància, Sira Rego, explica que el Govern està digerint totes les esmenes i que la decisió podria executar-se a través d'un desenvolupament reglamentari posterior.
El soci minoritari de l'Executiu, Sumar, a través del seu grup parlamentari, proposa com a alternativa que els fabricants puguin disposar d'un format digital fàcilment accessible, com a la pàgina web, però mantenint la informació a l'embalatge i en els llibres d'instruccions, manuals o guies d'ús. I en sintonia amb el sector, consideren que han de ser les autoritats i organismes públics els que determinin reglamentàriament el conjunt d'informació estandarditzat.
Altres grups, com PNB, ERC o Junts, a través de les seves respectives esmenes, aposten per flexibilitzar l'exigència i que la informació es pugui disposar en qualsevol suport per evitar que l'excés d'aquesta pugui confondre uns consumidors que, en ocasions, no presten la deguda atenció a l'embalatge d'un nou producte.
Possibilitats reals?
La pregunta del milió és si, tot l'esmentat anteriorment, trobarà cabuda finalment al BOE o es truncarà en algun punt de la tramitació parlamentària.
La ruptura anunciada per Carles Puigdemont afecta en concret aquesta proposta, ja que no integra la llista de cinc a les quals van garantir que en facilitarien la tramitació. Per a més inri, es tracta d'una llei Orgànica, per la qual cosa requerirà majoria absoluta per a la seva aprovació i, amb el despenjament de Junts del bloc d'investidura, els comptes no surten. La suma de PSOE (121), Sumar (26), ERC (7), EH Bildu (6), PNB (5) i els adscrits al Mixt, Águeda Micó (Compromís), BNG, Coalició Canària i els quatre de Podemos, resulta en un montant de 172.