L'abast dels canvis en la passarel·la al RETA: fins on arriba el 'trencament' de les esmenes de l'oposició?

El Congrés va acabar amb les restriccions d'accés però aquestes quedarien pendents d'un futur reglament. El Govern ja va advertir que una obertura total de la passarel·la suposaria un cost inassumible per a la Seguretat Social

4 minuts

EuropaPress 7508051 globo manifestacion mayo 2026 madrid espana plataforma pasarela reta

EuropaPress 7508051 globo manifestacion mayo 2026 madrid espana plataforma pasarela reta

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Publicat

4 minuts

Fren arriba a Demòcrata: l'assistent d'IA especialitzat de Vinces per entendre la política, les lleis i l'actualitat pública

Fren2
La IA especialitzada de Vinces s'integra a Demócrata per simplificar la complexitat política i legislativa, oferint context i formats interactius

Més llegides

La debilitat parlamentària va tornar a jugar una mala passada al Govern al Congrés. La passarel·la a la Seguretat Social per als mutualistes alternatius no queda, ni de bon tros, tal com tenia previst l'Executiu.

La proposta encara no ha acabat de definir-se. Li queda encara completar la seva tramitació al Senat. Però, en tot cas, el Govern ja poc pot fer per modificar-la. Ara està en mans del PP, que pot modificar-la al seu antull gràcies a la majoria absoluta que ostenta a la Cambra. I si pacta els canvis amb Vox i Junts, tindrà via lliure per referendar-los al Congrés.

En què queden aquestes modificacions? Quin és l'impacte econòmic que podrien tenir? L'Executiu va mirar de frenar canvis a la seva proposta per la via dels vetos, una potestat que li reconeix la Constitució per impedir qualsevol iniciativa que impliqui una despesa més gran o ingressos menors.

I va aconseguir vetar esmenes. Quin és el problema? Que el Govern no va vetar altres esmenes que, en la pràctica, tenien implicacions similars a les esmenes vetades, i que finalment van ser aprovades en contra del seu criteri.

Quin és l'abast d'aquests canvis i quin cost estima el Govern d'aquests canvis?

L'accés a la passarel·la

El Govern pretenia que fos una passarel·la restringida a casos de vulnerabilitat, i per això impedia la conversió de fons a aquells professionals que ja tinguessin reconegut l'accés a una pensió. També deixava fora mutualistes ja jubilats.

L'esmena aprovada acaba amb aquestes restriccions i obre la porta que qualsevol mutualista, actiu o passiu, i amb dret a pensió pública o no, pugui accedir a la passarel·la.

L'entrada de mutualistes amb dret reconegut a pensió suposaria, segons estimacions del propi Govern, un cost per al sistema de 5.204 milions d'euros. Estaria per veure l'impacte que tindria l'entrada de mutualistes ja jubilats, una estimació no detallada per l'Executiu.

En tot cas, l'entrada d'aquests col·lectius encara no està definida. L'esmena aprovada elimina les restriccions però preveu que els termes i condicions per al seu accés hagin de fixar-se en un posterior desenvolupament reglamentari, per als quals el Govern no necessitaria cap aval parlamentari.

Podrà l'Executiu decidir quins col·lectius entren i quins es queden fora? El PP té intenció d'introduir matisacions. Segons informen a DEMOCRÀTA fonts del Grup Popular, buscaran a la Cambra Alta una redacció més acord amb l'esmena vetada pel Govern.

Aquesta deixava fora els passius però sí permetia la conversió d'aportacions a tots els mutualistes en actiu, tinguessin o no accés reconegut a una pensió.

El PP té majoria al Senat per aprovar l'esmena i, després d'haver-la pactat ja amb Junts, podria referendar-la de tornada al Congrés. Una altra qüestió és si el Govern tracta de frenar-la de nou; primer amb vetos al Senat i després a la Mesa del Congrés, que aquesta legislatura ha impedit votar canvis de la Cambra Alta.

L'eliminació total de restriccions, va avisar el Govern en els seus escrits, "suposaria una càrrega financera inassumible per al sistema de Seguretat Social", ja que permetria el reconeixement de drets sense exigir una compensació per cobrir el cost futur de les pensions.

Conversió d'aportacions

Les últimes votacions també van tombar les condicions plantejades pel Govern. L'Executiu pretenia aplicar un coeficient redactor igual per a tots els mutualistes (elevant en gairebé un 25% les aportacions per descomptar les contingències comunes no gaudides fora del RETA) i reconeixia el famós 1 a 1 per a mutualistes nascuts abans de 1974.

L'esmena aprovada preveu que aquest coeficient es determini reglamentàriament i variï en funció dels anys donats d'alta a la mutualitat alternativa. A més, reconeix l'1 a 1 per a aquells anys anteriors a l'alternativitat.

L'1 a 1, una de les reclamacions dels mutualistes, implica, a efectes de calcular la quantia de la pensió, que un mes donat d'alta a la mutualitat suposa un mes cotitzat a la Seguretat Social, sense importar l'abast de les aportacions.

A l'hora de transformar les aportacions a efectes de calcular anys de cotització, l'esmena aprovada preveu l'actualització de les bases de cotització amb l'IPC. Un altre dels possibles canvis que el PP podria incloure seria eliminar aquesta referència, tal com van proposar en l'esmena pactada amb Junts.

Eliminar l'actualització de l'IPC elevaria el nombre d'anys cotitzats al RETA per a idèntic volum d'aportacions en gairebé sis anys, segons les estimacions del Govern, que xifrava en uns 640 milions d'euros aquesta mesura.

Continuïtat de l'alternativitat

Finalment, PP i Junts van aconseguir mantenir l'alternativitat per permetre als futurs professionals adherir-se a una mutualitat en lloc de la Seguretat Social.

Malgrat vetar una esmena pactada per aquests grups, l'Executiu no va identificar que una altra esmena de Junts, registrada a l'inici de la tramitació, plantejava la mateixa mesura.

El Govern no va concretar un cost econòmic directe, però sí va assenyalar el risc que pogués generar-se una futura passarel·la i una minva dels ingressos al Règim Especial de Treballadors Autònoms (RETA) de la Seguretat Social per cada professional col·legiat que no es donés d'alta per optar per una mutualitat.

Concretament, va xifrar en 3.500 euros anuals cada any cotitzat a euros constants, xifrant en 105.000 euros a euros constants la minva d'ingressos per cada professional no afiliat a la Seguretat Social.

Més punts clau, informació de fons i preguntes amb FREN

CONTINGUT GENERAT PER IA

En quin estat de tramitació parlamentària es troba la reforma sobre la passarel·la al RETA i quins són els pròxims passos al Senat?

La reforma coneguda en el debat públic com a “passarel·la al RETA” no està ara mateix en fase de tramitació al Senat. L'única iniciativa de la XV Legislatura que encaixa temàticament és la Proposició de Llei de reforma integral del treball autònom (expedient 122/000274, Grup Junts), però aquesta proposició va ser rebutjada i arxivada al Congrés per desacord del Govern abans encara del debat de presa en consideració. En no aprovar-se al Congrés, el text no ha estat remès al Senat, per la qual cosa allà no existeix expedient obert ni pròxims passos reglamentaris. Qualsevol eventual reforma de la “passarel·la al RETA” requeriria una nova iniciativa diferent que torni a iniciar el cicle parlamentari.

1. Identificació de la iniciativa vinculada a la “passarel·la al RETA”

En la documentació oficial consultada no apareix cap iniciativa el títol de la qual inclogui literalment “passarel·la al RETA”. L'única que guarda relació material amb el treball autònom és la:

Proposició de Llei de reforma integral del treball autònom
Expedient: 122/000274
Autoría: Grup Parlamentari Junts per Catalunya
Cambra d'origen: Congrés dels Diputats
Tipus: Proposició de Llei (no és projecte del Govern ni reial decret‑llei)

El seu text es va publicar al Butlletí Oficial de les Corts Generals, Congrés, Sèrie B, el 24 d’abril de 2026, al BOCG nº 323‑1, on figura íntegrament la proposició: BOCG‑15‑B‑323‑1. En el debat polític i mediàtic és raonable que propostes sobre drets de les persones treballadores autònomes, enquadraments de cotització i canvis de règim s’associïn col·loquialment a la “passarel·la al RETA”, però aquesta denominació no apareix en els documents oficials.

2. Estat real de tramitació al Congrés

Aquesta proposició de llei no ha arribat a la fase clàssica de tramitació parlamentària (presa en consideració, ponència, comissió, etc.), perquè va ser bloquejada pel Govern emparant-se en la Constitució. El recorregut efectiu ha estat:

1) Presentació i admissió inicial
La iniciativa s’admet formalment i es publica el seu text complet al BOCG del 24‑04‑2026 (BOCG‑15‑B‑323‑1), la qual cosa, en condicions normals, obriria el camí al debat de presa en consideració al Ple del Congrés.

2) Desacord del Govern amb la seva tramitació
El Govern fa ús de l'article 134.6 de la Constitució i de l'article 126.2 del Reglament del Congrés, que li permeten oposar-se a la tramitació de proposicions de llei o esmenes que suposin augment de despesa o minva d’ingressos pressupostaris. Aquesta comunicació es recull al BOCG. Congrés. Sèrie B. nº 323‑2, de 12‑06‑2026: BOCG‑15‑B‑323‑2.

3) Acord de la Mesa: no procedeix la presa en consideració
En aquest butlletí es publica l’acord de la Mesa del Congrés (de l’8 de juny de 2026), que, literalment, declara que, expressat el desacord del Govern, “no procedeix la presa en consideració pel Ple de la citada Proposició de Llei”, s’ordena comunicar-ho al Grup autor i a l’Executiu, i es disposa la seva publicació al Butlletí.

Amb això, l’expedient queda en estat “conclòs (publicació del rebuig)”. No hi ha informe de Ponència, ni dictamen de Comissió, ni debat final al Ple del Congrés. La proposició s’arxiva sense iniciar el circuit legislatiu ordinari.

3. Situació exacta al Senat

En haver estat rebutjada al Congrés abans de la presa en consideració:

No s’ha produït remissió al Senat de la Proposició de Llei 122/000274.
– Per tant, a la Cambra Alta no existeix data d’entrada de l’expedient, ni acord de la Mesa del Senat d’admissió a tràmit.
No hi ha assignació de comissió, ni designació de ponència, ni presentació d’esmenes o vetos pels grups senatorials.
– No consten referències al BOCG‑Senat ni al Diari de Sessions del Senat relatives a aquesta iniciativa.

En termes estrictament reglamentaris, la tramitació al Senat és inexistent en aquest cas. El Senat només intervé un cop el Congrés aprova en Ple un text (sigui projecte o proposició de llei) i el remet. Aquí aquesta fase prèvia mai no va arribar a produir-se.

4. Pròxims passos possibles

Atès que l’expedient 122/000274 està tancat, no hi ha “pròxims passos” pendents al Senat ni al Congrés respecte d’aquesta concreta reforma. Perquè la dita reforma de la “passarel·la al RETA” tingués recorregut legislatiu serien necessàries alguna d’aquestes opcions:

– Que el Govern presentés un projecte de llei propi (o un reial decret‑llei posteriorment convalidat i tramitat com a projecte), la qual cosa eliminaria el problema del desacord pressupostari.
– Que un o diversos grups parlamentaris registressin una nova proposició de llei amb contingut similar, intentant ajustar-la als marges pressupostaris per evitar un nou veto emparat en l’art. 134.6 CE.

Fins que alguna d’aquestes coses succeeixi i es publiqui de nou al Butlletí, no hi ha una reforma sobre la “passarel·la al RETA” en curs ni al Congrés ni al Senat, i, per tant, tampoc un calendari de votacions o debats pròxims que es pugui assenyalar.

Quin contingut concret incloïa la Proposició de Llei de reforma integral del treball autònom sobre la dita passarel·la al RETA? Com s’ha utilitzat l’article 134.6 de la Constitució en altres iniciatives legislatives que afectaven els autònoms? Quines alternatives polítiques estan plantejant ara els diferents grups per reformar el RETA després de l’arxiu d’aquesta proposició?

Quines són les competències i funcions del Grup Popular al Senat i com pot influir en la tramitació de la reforma?

El Grup Popular al Senat, en ser el grup majoritari en aquesta Cambra, té una capacitat decisiva per marcar el ritme, el contingut i, en alguns casos, el desenllaç de qualsevol reforma que arribi des del Congrés. Les seves competències deriven tant del Reglament del Senat com del seu pes numèric: pot controlar la Mesa, les majories a comissions, els temps de debat i la presentació d’esmenes. En la pràctica, això li permet retardar, modificar en profunditat o fins i tot forçar la devolució d’una reforma al Congrés, condicionant així el seu calendari i el seu contingut final. La seva influència és especialment rellevant quan la reforma arriba amb majoria justa des del Congrés, perquè el Senat esdevé un espai clau de negociació política.

Competències formals del Grup Popular al Senat

Les competències d’un grup parlamentari al Senat estan definides pel Reglament de la Cambra, però la capacitat real d’influència depèn del nombre de senadors amb què compti el grup. En el cas del Grup Popular, en ser el principal grup de l’oposició al Congrés i el més nombrós al Senat, les seves funcions es veuen amplificades.

En termes formals, el Grup Popular pot:

1. Configurar òrgans de govern i de treball de la Cambra

El grup participa en l’elecció de la Mesa del Senat (Presidència i Vicepresidències) i en la designació dels membres de les comissions. Si disposa de majoria o d’una posició dominant, pot assegurar la Presidència del Senat i diverses presidències de comissió, la qual cosa li dóna gran control sobre:

– L’admissió a tràmit d’iniciatives.
– La fixació de l’ordre del dia.
– La gestió dels terminis de tramitació i de presentació d’esmenes.

2. Impulsar i condicionar l’activitat legislativa

El Grup Popular pot presentar iniciatives pròpies (proposicions de llei, mocions, proposicions no de llei, sol·licituds de compareixences, etc.) i, en el marc d’una reforma concreta, pot:

– Presentar esmenes a l’articulat i a la totalitat del text remès pel Congrés.
– Sol·licitar informes, compareixences de membres del Govern o experts en comissió per substanciar la reforma.
– Proposar vetos o esmenes de devolució al Congrés quan consideri que la reforma és contrària a les seves posicions polítiques o afecta competències autonòmiques, la distribució de recursos o principis constitucionals.

3. Controlar políticament el Govern

Encara que la teva pregunta es centra en la reforma, no és menor la funció de control: el Grup Popular intervé en sessions de control, interpel·lacions i mocions conseqüència d’interpel·lació. Aquestes eines s’utilitzen per pressionar el Govern sobre l’abast de la reforma, la seva oportunitat i els seus efectes, generant cost polític si l’Executiu insisteix a mantenir determinats continguts.

Comod marge per influir en la tramitació de la reforma

En la tramitació concreta d’una reforma remesa pel Congrés, el Grup Popular disposa de diversos mecanismes d’influència, alguns directes (sobre el text) i altres indirectes (sobre temps i clima polític).

1. Control dels temps i del calendari

Si el Grup Popular domina la Mesa del Senat o les taules de les comissions competents, pot:

– Estirar els terminis dins dels marges reglamentaris per retardar l’aprovació definitiva de la reforma, dificultant que el Govern compleixi certs calendaris polítics o compromisos europeus.
– Forçar un debat més prolongat en comissió i en Ple, permetent major exposició pública de les seves crítiques i arguments, i, eventualment, majors pressions mediàtiques i socials.

2. Capacitat de veto, devolució i modificació substancial

En el pla substantiu, el Grup Popular pot:

– Registrar un veto (o donar suport al d’altres grups) a la totalitat del projecte o proposició remesa. Encara que el veto pot ser aixecat pel Congrés en una nova votació, obliga a una segona decisió política i retarda l’entrada en vigor de la reforma.
– Aprovar esmenes que alterin de forma significativa el contingut: suavitzant, endurint o reorientant articles clau. Si aquestes esmenes prosperen gràcies a la seva majoria, el text torna al Congrés, que haurà de decidir si les accepta o les rebutja, obrint un nou cicle de negociació.
– Utilitzar esmenes tècniques per introduir matisos que, sense canviar el títol de la reforma, condicionen la seva aplicació pràctica (per exemple, definint amb més detall terminis d’entrada en vigor, règims transitoris o condicions per a comunitats autònomes).

3. Utilització política de la posició al Senat

Més enllà del procediment, el Grup Popular pot convertir la tramitació de la reforma en un eix de confrontació política amb el Govern:

– Promovent una narrativa de “control” o “correcció” dels excessos de la majoria del Congrés, especialment si la reforma és delicada en termes territorials, penals o institucionals.
– Coordinant la seva actuació al Senat amb governs autonòmics del seu mateix color polític per reforçar arguments sobre impacte competencial o pressupostari.
– Aprofitant els debats en Ple i en comissió per forçar alineaments (o divisions) en altres grups clau (PNV, Junts, Grup Republicà, Bildu, etc.), tensionant les majories que sostenen la reforma al Congrés.

Efectes pràctics sobre la reforma

En síntesi, el Grup Popular pot influir en la reforma de tres maneres principals: retardant la seva aprovació mitjançant el control de terminis i calendari; obligant el Congrés a reconsiderar el text amb vetos i esmenes; i elevant el cost polític de mantenir determinats continguts a través del debat públic i el control al Govern. Encara que el Congrés conserva l’última paraula, la configuració actual del Senat converteix el Grup Popular en un actor imprescindible a l’hora d’anticipar temps, contingut final i grau de conflictivitat que acompanyarà la reforma fins a la seva aprovació definitiva.

En què es diferencia el paper del Senat respecte al Congrés a l’hora d’aprovar aquesta reforma concreta? Quines estratègies parlamentàries específiques pot usar el Grup Popular per retardar l’entrada en vigor de la reforma? Fins a quin punt pot el Congrés revertir els vetos o esmenes que introdueixi el Grup Popular al Senat?

Quins requisits legals s’han de complir perquè els mutualistes alternatius puguin accedir a la passarel·la al RETA segons la normativa vigent?

En la normativa vigent que es pot reconstruir amb les fonts disponibles, l’accés d’un mutualista alternatiu al Règim Especial de Treballadors Autònoms (RETA) no s’articula com una “passarel·la” detallada, sinó com la fi de l’exoneració d’alta al RETA quan el professional deixa d’estar acollit a la mutualitat alternativa. La clau jurídica està en la disposició addicional 15a de la Llei 30/1995 (via Ordre TIN/1362/2011) i en la disposició addicional cinquena de la Llei 20/2007. D’aquí se’n desprèn que el professional col·legiat que exerceix per compte propi està obligat a enquadrar-se en RETA tret que opti vàlidament per la mutualitat col·legial que actua com a alternativa. Quan deixa de complir les condicions d’aquesta alternativa (per baixa voluntària, canvi de situació, etc.), renaix l’obligació d’alta al RETA amb els requisits generals d’afiliació i alta, encara que les normes consultades no regulen efectes retroactius ni regularització de quotes.

1. Marc legal bàsic de la mutualitat alternativa

Segons el preàmbul de la Ordre TIN/1362/2011, després de la reforma de la disposició addicional 15a de la Llei 30/1995 per la Llei 50/1998, els professionals col·legiats que exerceixen per compte propi:

“s’entendran inclosos en el camp d’aplicació del RETA, la qual cosa comporta l’obligació de sol·licitar, si escau, l’afiliació i, en tots els supòsits, l’alta en aquest règim en els termes reglamentàriament establerts” (Ordre TIN/1362/2011).

Aquesta mateixa Ordre precisa que aquesta obligació queda exonerada:

“en aquells casos en què l’interessat opti per incorporar-se alternativament a la corresponent mutualitat de previsió social, en la hipòtesi que existeixi tal mutualitat i que la mateixa reuneixi els requisits que en la pròpia disposició s’exigeixen per actuar com a alternativa al RETA” (BOE-A-2011-9138).

D’aquí s’extreuen dues idees clau per a la “passarel·la” al RETA:

– La mutualitat col·legial només pot operar com a alternativa al RETA si compleix els requisits de la DA 15a de la Llei 30/1995 (mutualitat de previsió social del col·legi, amb determinades condicions tècniques i de protecció).
– Si la mutualitat no actua o deixa d’actuar com a alternativa (perquè el professional no exerceix o revoca l’opció, o deixa de complir condicions), desapareix l’exoneració i s’aplica la regla general: alta al RETA.

2. Tractament específic a la Llei 20/2007 (Estatut del Treball Autònom)

La disposició addicional cinquena de la Llei 20/2007 reconeix expressament als professionals que han optat per la mutualitat alternativa:

“[…] no seran d’aplicació als treballadors per compte propi o autònoms que, en els termes establerts a la disposició addicional quinzena de la Llei 30/1995, […] hagin optat o optin en el futur per adscriure’s a la Mutualitat de Previsió Social que tingui constituïda el Col·legi Professional al qual pertanyin i que actuï com a alternativa al Règim Especial de la Seguretat Social dels treballadors per Compte Propi o Autònoms” (Llei 20/2007).

Això significa que, mentre el professional sigui mutualista alternatiu, determinats articles (23.2, 24 a 26, 27.2.c, DA 2a i 3a i DF 2a) de l’Estatut de l’Autònom no li resulten aplicables. Jurídicament, la “passarel·la” al RETA implica:

– Deixar de ser a la mutualitat que actua com a alternativa.
– Passar a enquadrar-se en RETA, amb la qual cosa se li comencen a aplicar aquests preceptes generals sobre protecció, cotització i mesures de foment, tret de normes especials en contrari.

3. Requisits legals substantius per passar de mutualitat alternativa a RETA

Amb els textos disponibles, els requisits no es descriuen com un procediment excepcional, sinó com la tornada al règim general d’obligació d’alta:

a) Cessament de la condició de mutualista alternatiu
El requisit de fons és que deixin de concurrer les circumstàncies que exonerin de l’alta al RETA. Això succeeix quan:

– El professional no exerceix o revoca l’opció per la mutualitat que actua com a alternativa.
– O deixa de complir els requisits per estar acollit a aquesta mutualitat en els termes de la DA 15a de la Llei 30/1995 (per exemple, baixa al col·legi professional, canvi d’activitat, etc.).

b) Naixement de l’obligació d’alta al RETA
En el mateix moment en què desapareix l’exoneració, l’Ordre TIN/1362/2011 indica que regeix l’obligació general de:

“sol·licitar, si escau, l’afiliació i, en tots els supòsits, l’alta en aquest règim [RETA] en els termes reglamentàriament establerts” (BOE-A-2011-9138).

Els termes reglamentaris (terminis, formularis, efectes d’alta) es troben en la regulació general del RETA (Decret 2530/1970, BOE-A-1970-1000, i normativa posterior), però en els extractes disponibles no es detallen per al cas concret de mutualistes alternatius.

4. Allò que la normativa consultada no defineix expressament

En les fonts analitzades no apareix una regulació específica sobre:

– Efectes retroactius del canvi: si és possible convertir períodes de cotització en mutualitat en períodes reconeguts a efectes de prestacions del sistema públic de Seguretat Social.
– Possibles regularitzacions de quotes a RETA per anys anteriors en què el professional estava només a la mutualitat alternativa.
– Les reformes recents (des de 2022) del text refundit de la Llei General de la Seguretat Social (RDL 8/2015) que hagin pogut crear una “passarel·la” més definida o limitar-la.

Pel mandat de les fonts, no és possible descriure aquests extrems ni les últimes interpretacions de la TGSS que es recolzin en normativa no inclosa en els documents citats.

5. Compatibilitats i criteri administratiu rellevant

L’Ordre TIN/1362/2011 també aclareix que la incompatibilitat entre pensió de jubilació contributiva i treball s’aplica igualment als professionals col·legiats exonerats d’alta al RETA per la DA 15a de la Llei 30/1995, “amb independència que quedin o no integrats en una de les mutualitats de previsió social” (BOE-A-2011-9138). Això reforça la idea que:

– A efectes de Seguretat Social, el professional col·legiat està sempre en una d’aquestes dues situacions: RETA o mutualitat alternativa (quan existeix i compleix requisits).
– El canvi a RETA és, jurídicament, el retorn a la situació general d’enquadrament obligatori, no un mecanisme excepcional amb regles pròpies en les normes consultades.

Quines diferències pràctiques en prestacions i protecció social tinc si segueixo a la mutualitat alternativa respecte a passar-me al RETA? Com estan tractant actualment la TGSS i els tribunals els anys cotitzats en mutualitats alternatives a efectes de jubilació pública? Hi ha hagut des de 2022 algun canvi normatiu o proposta legislativa concreta sobre la passarel·la entre mutualitats alternatives i el RETA?

Juga

Posa a prova els teus coneixements amb FREN!

Quant en saps sobre aquest tema? Respon les següents 3 preguntes.

Quin canvi principal va introduir l'esmena aprovada respecte a la proposta inicial del Govern sobre la passarel·la al RETA?

Pregunta" 1 de 3

Quina majoria ostenta el PP a la Cambra Alta que li permet modificar la proposta al Senat?

Pregunta" 2 de 3

Quin és el cost estimat pel Govern de l'entrada de mutualistes amb dret a pensió al sistema?

Pregunta" 3 de 3

Hola, soy Fren. ¿Cómo te ayudo?