La debilitat parlamentària va tornar a jugar una mala passada al Govern al Congrés. La passarel·la a la Seguretat Social per als mutualistes alternatius no queda, ni de bon tros, tal com tenia previst l'Executiu.
La proposta encara no ha acabat de definir-se. Li queda encara completar la seva tramitació al Senat. Però, en tot cas, el Govern ja poc pot fer per modificar-la. Ara està en mans del PP, que pot modificar-la al seu antull gràcies a la majoria absoluta que ostenta a la Cambra. I si pacta els canvis amb Vox i Junts, tindrà via lliure per referendar-los al Congrés.
En què queden aquestes modificacions? Quin és l'impacte econòmic que podrien tenir? L'Executiu va mirar de frenar canvis a la seva proposta per la via dels vetos, una potestat que li reconeix la Constitució per impedir qualsevol iniciativa que impliqui una despesa més gran o ingressos menors.
I va aconseguir vetar esmenes. Quin és el problema? Que el Govern no va vetar altres esmenes que, en la pràctica, tenien implicacions similars a les esmenes vetades, i que finalment van ser aprovades en contra del seu criteri.
Quin és l'abast d'aquests canvis i quin cost estima el Govern d'aquests canvis?
L'accés a la passarel·la
El Govern pretenia que fos una passarel·la restringida a casos de vulnerabilitat, i per això impedia la conversió de fons a aquells professionals que ja tinguessin reconegut l'accés a una pensió. També deixava fora mutualistes ja jubilats.
L'esmena aprovada acaba amb aquestes restriccions i obre la porta que qualsevol mutualista, actiu o passiu, i amb dret a pensió pública o no, pugui accedir a la passarel·la.
L'entrada de mutualistes amb dret reconegut a pensió suposaria, segons estimacions del propi Govern, un cost per al sistema de 5.204 milions d'euros. Estaria per veure l'impacte que tindria l'entrada de mutualistes ja jubilats, una estimació no detallada per l'Executiu.
En tot cas, l'entrada d'aquests col·lectius encara no està definida. L'esmena aprovada elimina les restriccions però preveu que els termes i condicions per al seu accés hagin de fixar-se en un posterior desenvolupament reglamentari, per als quals el Govern no necessitaria cap aval parlamentari.
Podrà l'Executiu decidir quins col·lectius entren i quins es queden fora? El PP té intenció d'introduir matisacions. Segons informen a DEMOCRÀTA fonts del Grup Popular, buscaran a la Cambra Alta una redacció més acord amb l'esmena vetada pel Govern.
Aquesta deixava fora els passius però sí permetia la conversió d'aportacions a tots els mutualistes en actiu, tinguessin o no accés reconegut a una pensió.
El PP té majoria al Senat per aprovar l'esmena i, després d'haver-la pactat ja amb Junts, podria referendar-la de tornada al Congrés. Una altra qüestió és si el Govern tracta de frenar-la de nou; primer amb vetos al Senat i després a la Mesa del Congrés, que aquesta legislatura ha impedit votar canvis de la Cambra Alta.
L'eliminació total de restriccions, va avisar el Govern en els seus escrits, "suposaria una càrrega financera inassumible per al sistema de Seguretat Social", ja que permetria el reconeixement de drets sense exigir una compensació per cobrir el cost futur de les pensions.
Conversió d'aportacions
Les últimes votacions també van tombar les condicions plantejades pel Govern. L'Executiu pretenia aplicar un coeficient redactor igual per a tots els mutualistes (elevant en gairebé un 25% les aportacions per descomptar les contingències comunes no gaudides fora del RETA) i reconeixia el famós 1 a 1 per a mutualistes nascuts abans de 1974.
L'esmena aprovada preveu que aquest coeficient es determini reglamentàriament i variï en funció dels anys donats d'alta a la mutualitat alternativa. A més, reconeix l'1 a 1 per a aquells anys anteriors a l'alternativitat.
L'1 a 1, una de les reclamacions dels mutualistes, implica, a efectes de calcular la quantia de la pensió, que un mes donat d'alta a la mutualitat suposa un mes cotitzat a la Seguretat Social, sense importar l'abast de les aportacions.
A l'hora de transformar les aportacions a efectes de calcular anys de cotització, l'esmena aprovada preveu l'actualització de les bases de cotització amb l'IPC. Un altre dels possibles canvis que el PP podria incloure seria eliminar aquesta referència, tal com van proposar en l'esmena pactada amb Junts.
Eliminar l'actualització de l'IPC elevaria el nombre d'anys cotitzats al RETA per a idèntic volum d'aportacions en gairebé sis anys, segons les estimacions del Govern, que xifrava en uns 640 milions d'euros aquesta mesura.
Continuïtat de l'alternativitat
Finalment, PP i Junts van aconseguir mantenir l'alternativitat per permetre als futurs professionals adherir-se a una mutualitat en lloc de la Seguretat Social.
Malgrat vetar una esmena pactada per aquests grups, l'Executiu no va identificar que una altra esmena de Junts, registrada a l'inici de la tramitació, plantejava la mateixa mesura.
El Govern no va concretar un cost econòmic directe, però sí va assenyalar el risc que pogués generar-se una futura passarel·la i una minva dels ingressos al Règim Especial de Treballadors Autònoms (RETA) de la Seguretat Social per cada professional col·legiat que no es donés d'alta per optar per una mutualitat.
Concretament, va xifrar en 3.500 euros anuals cada any cotitzat a euros constants, xifrant en 105.000 euros a euros constants la minva d'ingressos per cada professional no afiliat a la Seguretat Social.