La subdirectora adjunta del Centre de Coordinació d'Alertes i Emergències Sanitàries del Ministeri de Sanitat, María José Sierra, i el responsable del Sistema de Vigilància de Malalties Transmissibles de la Regió de Múrcia, Alonso Sánchez-Migallón, han insistit en la necessitat de reforçar els recursos humans de la xarxa de vigilància epidemiològica i de salut pública després de la recent alerta per hantavirus.
Ambdós van intervenir en una sessió centrada en el brot que va afectar el creuer "MV Hondius", moderada pel cap del Servei d'Epidemiologia i Prevenció Sanitària de l'Institut de Salut Pública i Laboral de Navarra (ISPLN), dins de la XLIV Reunió Anual de la Societat Espanyola d'Epidemiologia (SEE), que congrega aquests dies a Pamplona prop de 700 especialistes.
Els ponents van subratllar que la resposta a l'alerta ha posat de manifest que Espanya compta amb una xarxa de vigilància epidemiològica preparada per coordinar-se amb rapidesa i oferir una resposta àgil davant escenaris complexos, destacant també la bona sintonia entre el Ministeri de Sanitat, les comunitats autònomes i els organismes internacionals.
"El major èxit de la vigilància epidemiològica és, precisament, que avui aquesta alerta ja no és notícia", han assenyalat, recordant que gran part de la tasca en salut pública es desenvolupa de forma discreta i que el seu principal assoliment és impedir que les amenaces sanitàries desemboquin en crisis de major magnitud.
No obstant això, van advertir que la gestió del brot ha deixat al descobert debilitats estructurals del sistema, especialment l'escassetat d'especialistes en vigilància epidemiològica, una manca que s'estén també als equips de Sanitat Exterior.
En aquesta línia, van apuntar que el maneig d'alertes sanitàries exigeix professionals amb alta qualificació i disponibilitat contínua, però que en molts casos aquesta tasca continua descansant en la voluntarietat i el sobreesforç dels equips de salut pública.
Al mateix temps, van criticar el limitat reconeixement professional del col·lectiu, unes condicions laborals que afavoreixen la fugida de talent jove i el pes insuficient de la formació especialitzada en determinats processos de selecció.
"La cooperació i l'evidència científica funcionen i salven vides, però el sistema està al límit", van concloure els participants, que van reclamar incrementar les plantilles, millorar les condicions laborals i atorgar a la salut pública major rellevància institucional, pressupostària i organitzativa.
Modernització tecnològica i anticipació
Els experts van identificar com un altre desafiament clau la modernització tecnològica, proposant introduir automatitzacions en la història clínica electrònica, així com eines d'intel·ligència artificial i de suport al diagnòstic que contribueixin a detectar malalties poc freqüents.
Van precisar que aquestes innovacions han d'anar lligades a una major interoperabilitat entre la salut pública i l'atenció assistencial, de manera que la informació flueixi amb rapidesa i permeti reaccionar davant les primeres senyals d'alerta.
"L'objectiu de la salut pública moderna és l'anticipació basada en una avaluació adequada del risc amb la informació disponible a cada moment", van recalcar. Per això, van defensar avançar des de protocols fonamentalment reactius cap a models centrats en la detecció precoç, la preparació i la prevenció, reforçant els recursos i la capacitat de coordinació que han permès respondre de forma eficaç en aquesta alerta.
A més, els participants van lamentar la proliferació de missatges procedents de fonts poc rigoroses i la circulació de continguts científicament erronis durant l'alerta per hantavirus, així com l'ús partidista de la situació.
"La salut pública no pot ser una eina amb què fer política", van remarcar els experts, que van insistir també en la necessitat d'abordar les malalties transmissibles des d'un enfocament de salut global, atès que les patologies no respecten fronteres.