Bonoloto avui: resultat del dimecres 1 de juliol, complementari i reintegrament

Els sortejos de Bonoloto no tenen una “llei pròpia” aïllada, sinó que es recolzen en el marc general del joc d’àmbit estatal (especialment la Llei 13/2011) i en la normativa específica de la Loteria Primitiva o de Nombres, de la qual Bonoloto és una modalitat. A això s’hi afegeixen normes sobre l’organització de Loteries i Apostes de l’Estat, la celebració de sortejos, la distribució de la recaptació i el règim fiscal. A més, en els últims anys s’han reforçat les regles de protecció de jugadors i de joc responsable. A continuació es detalla el bloc principal de normativa que afecta directament Bonoloto.

1. Marc general del joc d’àmbit estatal

La peça bàsica és la Llei 13/2011, de 27 de maig, de regulació del joc, que fixa “la regulació de l’activitat de joc, en les seves diferents modalitats, que es desenvolupi amb àmbit estatal” i defineix l’objecte, àmbit, tipus de jocs (incloses les loteries), títols habilitants, control de l’activitat, règim sancionador i el nou impost sobre activitats del joc. Regula també les prohibicions subjectives (menors, autoexclosos, etc.) i la protecció dels participants (Llei 13/2011).

Aquesta Llei ha estat modificada i desenvolupada per diverses normes clau:

– Llei 11/2021, de 9 de juliol, de mesures contra el frau fiscal, que modifica diversos articles de la Llei 13/2011 (10, 13, 21, 24, 40, 41 i afegeix l’art. 47 bis i una disposició addicional 8), reforçant la regulació fiscal i de control del joc (Llei 11/2021).
– Llei 23/2022, de 2 de novembre, que modifica els arts. 8, 13.2.c) i 21 i afegeix l’art. 7 bis i disposicions addicionals 9 i 10, reforçant les polítiques de joc més segur i la protecció de consumidors (Llei 23/2022).
– Reial Decret 1613/2011, de 14 de novembre, que desenvolupa la Llei 13/2011 pel que fa als requisits tècnics de les activitats de joc, fixant exigències sobre sistemes, traçabilitat, seguretat, identificació de jugadors i prohibicions subjectives (RD 1613/2011 i correcció d’errors BOE-A-2012-406).
– Reial Decret 1614/2011, de 14 de novembre, que regula llicències, autoritzacions i registres del joc, inclosa la regulació dels registres de llicències, interdiccions d’accés i persones vinculades a operadors (RD 1614/2011 i la seva correcció BOE-A-2012-407).

Aquest bloc es completa amb resolucions de la Direcció General d’Ordenació del Joc (DGOJ) que desenvolupen la part tècnica i procedimental: especificacions de sistemes, monitorització, llicències, pla operatiu, joc responsable, etc. Destaquen, entre altres:

– Resolució de 6 d’octubre de 2014 (especificacions tècniques, traçabilitat i seguretat).
– Resolució de 31 d’octubre de 2018 i la seva correcció d’errors BOE-A-2018-17134, que modifiquen aquestes especificacions.
– Resolució de 1 de desembre de 2017 sobre procediment de sol·licitud i atorgament de llicències singulars.
– Resolució de 16 de novembre de 2011 sobre el pla operatiu; una altra de 16 de novembre de 2011 sobre el test de joc responsable; i la d’inscripcions provisionals en el Registre de llicències (BOE-A-2011-18054 i la seva correcció BOE-A-2011-20474).
– El plec de bases de llicències generals: Ordre EHA/3124/2011, Ordre HAP/1995/2014 i Ordre HFP/1227/2017.
– La recent Resolució de 6 de juny de 2024, que aprova el model de dades del sistema de monitorització de la informació de joc.

2. Normativa específica de Loteria Primitiva i Bonoloto

Bonoloto és una modalitat de la Loteria Primitiva o Loteria de Nombres. El pilar bàsic és el Reial Decret 1360/1985, d’1 d’agost, “pel qual s’autoritza l’explotació de la Loteria Primitiva o Loteria de Nombres”, que defineix el joc (extracció de sis boles més una complementària, apostes senzilles i múltiples, etc.) i atribueix la direcció, organització i explotació a l’Organisme Nacional de Loteries i Apostes de l’Estat (RD 1360/1985).

Aquest Reial Decret va ser desenvolupat i modificat per:

– Reial Decret 980/1986, de 9 de maig, que modifica la distribució de la recaptació (55 % a premis, 33 % al Tresor i 12 % a despeses d’administració) i faculta el Ministre d’Economia i Hisenda per modificar el preu de l’aposta (RD 980/1986 i la Ordre de 18 de juny de 1986 sobre el preu de l’aposta).
– La Ordre de 28 d’octubre de 1987, que regula determinats aspectes de la Loteria Primitiva o Loteria de Nombres.
– Distintes resolucions de l’Organisme Nacional de Loteries i Apostes de l’Estat que, segons la jurisprudència constitucional, estableixen regles específiques, entre elles la modalitat d’abonament a quatre concursos denominada Bonoloto (citada en la STC 164/1994 i en els conflictes positius de competència BOE-A-1988-18139 i BOE-A-1988-12002).

Quant a la forma dels sortejos, el Reial Decret 773/1989, de 23 de juny, regula “aspectes formals dels sortejos a celebrar per l’Organisme Nacional de Loteries i Apostes de l’Estat” (caràcter públic, taules de control, actes, etc.) (RD 773/1989), i el Reial Decret 419/1991, de 27 de març, regula la “distribució de la recaptació i premis en les apostes esportives de l’Estat i altres jocs gestionats” per aquest organisme (RD 419/1991). També és rellevant el Reial Decret 1012/1981, sobre cobrament indistint de premis a les Administracions de Loteries (RD 1012/1981).

3. Organització de Loteries i Apostes de l’Estat

L’explotació de les loteries estatals (inclosa Bonoloto) està reservada a la Societat Estatal Loteries i Apostes de l’Estat (SELAE) i a l’ONCE. La Llei 13/2011 assenyala que es “manté la reserva en exclusiva de l’activitat del joc de loteries d’àmbit estatal” a favor d’aquestes entitats, sotmetent-les a un estricte control públic degut al gran volum de joc i al risc de blanqueig (Llei 13/2011).

L’organització històrica es completava amb el Reial Decret 904/1985, pel qual es va constituir l’Organisme Nacional de Loteries i Apostes de l’Estat, analitzat pel Tribunal Constitucional en la STC 163/1994. L’Estatut de l’entitat pública empresarial Loteries i Apostes de l’Estat va ser aprovat pel Reial Decret 2069/1999 (avui parcialment derogat per la Llei 13/2011, que redistribueix funcions i competències).

4. Fiscalitat i protecció dels consumidors

Històricament, el marc penal, administratiu i fiscal dels jocs d’atzar es va fixar en el Reial Decret-llei 16/1977, de 25 de febrer, desenvolupat pel Reial Decret 444/1977, d’11 de març, i pel Reial Decret 2221/1984, de 12 de desembre, que regula la taxa fiscal sobre l’autorització o organització de jocs de sort, envit o atzar (RDL 16/1977, RD 444/1977, RD 2221/1984 i la Ordre de 13 de novembre de 1981 sobre exacció de la taxa).

Amb la Llei 13/2011 es crea un impost estatal sobre les operacions de joc i s’estableix, a més, una taxa fiscal sobre les activitats i serveis prestats als operadors per la llavors Comissió Nacional del Joc (Llei 13/2011). L’IVA aplicable a determinades operacions de joc es regula en la Llei 37/1992, de 28 de desembre, de l’Impost sobre el Valor Afegit (Llei 37/1992).

En matèria de defensa de les persones consumidores, a més de la pròpia Llei 13/2011 (especialment després de la reforma de 2022), incideixen també la reforma del text refós de la Llei General per a la Defensa dels Consumidors i Usuaris operada pel Reial Decret-llei 24/2021 i desenvolupada per la Llei 23/2022 (Llei 23/2022), que reforça les potestats sancionadores i el nivell de protecció front a pràctiques comercials deslleials.

5. Síntesi

En resum, Bonoloto es regeix per la combinació de: a) la Llei 13/2011 i el seu desenvolupament reglamentari (control, llicències, fiscalitat i protecció de jugadors); b) el bloc específic de la Loteria Primitiva (RD 1360/1985, RD 980/1986, Ordre de 28 d’octubre de 1987 i resolucions específiques sobre Bonoloto); c) les normes sobre celebració de sortejos i distribució de recaptació (RD 773/1989, RD 419/1991); d) el règim organitzatiu de SELAE com a titular de l’explotació; i e) el marc fiscal general del joc derivat, en part, del RDL 16/1977 i de la Llei 37/1992.

Loteries i Apostes de l’Estat és, actualment, la Societat Estatal Loteries i Apostes de l’Estat, S.M.E., S.A. (SELAE), operador públic que gestiona en règim de monopoli les loteries de titularitat estatal a Espanya. Les seves funcions principals són organitzar, explotar i comercialitzar els jocs de loteria i apostes d’àmbit estatal, garantir la seva transparència i canalitzar part dels ingressos a fins públics. Jurídicament és una societat mercantil estatal, adscrita al Ministeri d’Hisenda, subjecta en l’essencial al dret privat però sotmesa a un marc regulatori específic del sector del joc. A continuació es detallen les seves competències i el marc normatiu que les sustenta.

Funcions i competències principals de SELAE

1. Gestió i explotació de loteries i apostes estatals

SELAE és l’operador estatal de loteries d’àmbit nacional. Segons el seu règim jurídic i estatuts (derivats del Reial Decret 2069/1999 i la seva reordenació posterior), li correspon la gestió, explotació i comercialització de:

– La Loteria Nacional en totes les seves modalitats (incloent sortejos extraordinaris com el de Nadal).
– Les apostes mútuas esportives benèfiques i concursos de pronòstics sobre resultats esportius.
– Altres jocs de titularitat estatal el àmbit dels quals excedeixi el d’una comunitat autònoma.

De forma pràctica, això implica dissenyar els productes (preu, estructura de premis), organitzar els sortejos, gestionar la xarxa d’administracions i punts de venda i controlar la venda presencial i en línia. Una descripció general de l’entitat es pot consultar a aquesta entrada i a l’apartat de règim jurídic de la seva web corporativa de SELAE.

2. Comercialització exclusiva i reserva d’activitat

En el marc de la Llei 13/2011, de regulació del joc, les loteries d’àmbit estatal estan reservades a operadors designats per llei. Per a les loteries, aquests operadors són SELAE i l’ONCE, segons es recull reiteradament en resolucions publicades al BOE sobre l’ONCE (per exemple, BOE-A-2024-12936, BOE-A-2024-15422, BOE-A-2025-9805, BOE-A-2025-13637, BOE-A-2025-15730, BOE-A-2025-21012, BOE-A-2024-12855 i BOE-A-2024-12856). Aquesta reserva significa que SELAE té la competència exclusiva d’explotació de les loteries estatals, excepte la quota atribuïda a l’ONCE.

3. Control de legalitat, seguretat i prevenció de frau

Una part essencial de les competències de SELAE és garantir que els sortejos es desenvolupin de forma justa, segura i transparent. L’Informe de fiscalització del Tribunal de Comptes sobre la gestió de premis (exercici 2022) i la resolució parlamentària que l’assumeix (BOE-A-2025-14671) insisteixen en:

– Millorar els sistemes informàtics per avaluar riscos de frau i detectar-los.
– Regular internament els requisits i prohibicions de participació en tots els jocs, en desenvolupament de la normativa general del joc.
– Reforçar la independència i mitjans de la unitat de prevenció del blanqueig de capitals.
– Ordenar i sistematitzar la regulació del pagament de premis i de la documentació associada.

Això es vincula amb la Llei 10/2010, de prevenció del blanqueig de capitals i el seu Reglament, la qual aplicació a SELAE és subratllada en aquesta resolució.

4. Funció social i destí dels beneficis

Tradicionalment, els beneficis de SELAE es destinen en bona mesura a finançar polítiques públiques i projectes socials, culturals i esportius. La pròpia naturalesa d’“apostes mútuas esportives benèfiques” implica una finalitat benèfica associada a determinats productes. Exemples d’aquesta vessant són convenis de col·laboració amb entitats com Creu Roja, la signatura dels quals forma part habitualment de l’agenda governamental (per exemple, actes reflectits a l’agenda de La Moncloa com el d’Alacant de 2026: enllaç d’agenda).

Marc jurídic i adscripció administrativa

1. Creació i naturalesa jurídica

L’actual SELAE es configura a partir del Reial Decret-llei 13/2010, que va reordenar l’anterior entitat pública empresarial i va crear la societat estatal enquadrada en el “Grup Patrimoni” dependent de la Direcció General del Patrimoni de l’Estat. El seu estatut originari es vinculava al Reial Decret 2069/1999, que establia que l’entitat es regia pel dret privat, excepte en la formació de la voluntat dels seus òrgans, l’exercici de potestats administratives i la legislació pressupostària.

SELAE està adscrita al Ministeri d’Hisenda i Funció Pública, que exerceix la direcció estratègica, avaluació i control d’eficàcia, tal com recullen tant la normativa sectorial com documents del propi Ministeri (per exemple, fitxes i documentació accessible a aquest enllaç i a aquest altre).

2. Normativa sectorial del joc

El funcionament de SELAE s’insereix en el marc general de la Llei 13/2011, de regulació del joc, desenvolupada per normativa posterior com el Reial Decret 1026/2023, que reforça les obligacions de joc responsable i control del comportament dels jugadors. A més, la fiscalitat dels premis es regula en la Llei 16/2012, que introdueix un gravamen especial sobre premis de loteries i apostes, i en normativa tributària posterior.

Les referències normatives generals es poden consultar a la pròpia Llei del Joc BOE-A-2011-22883 i a la Llei 16/2012 BOE-A-2012-22883; també existeixen anàlisis i resums sectorials en pàgines especialitzades com aquest blog, aquesta explicació, recopilacions de legislació, síntesi d’organismes i competències o treballs sectorials com aquest document.

En la normativa estatal espanyola sobre joc i concursos, els premis no reclamats dins del termini de caducitat es tradueixen, en la pràctica, en la pèrdua definitiva del dret de cobrament per part del guanyador. Aquest termini el fixa la regulació específica de cada producte o concurs: per exemple, el Reglament del “Cupó de l’ONCE” estableix 30 dies naturals. En els concursos regulats per la Llei del Joc, les bases han de fixar el termini i l’Ordre bàsica preveu que, si hi ha reclamació, la caducitat s’interromp durant la seva tramitació. Les normes analitzades no detallen de forma expressa el destí final de les quantitats caducades, que es remet a la normativa econòmica i pressupostària de l’operador corresponent.

1. Loteries i jocs d’atzar d’àmbit estatal

a) Marc general

Les activitats de joc d’àmbit estatal (loteries, apostes, rifes, concursos de pagament, etc.) es regulen per la Llei 13/2011, de regulació del joc, que defineix les diferents modalitats i habilita els operadors d’àmbit estatal (Llei 13/2011). Aquesta llei no fixa un termini únic de caducitat de premis, sinó que deixa aquest aspecte als reglaments específics i a les “regles particulars” de cada joc.

b) Exemple: Cupó de l’ONCE

El nou Reglament del “Cupó de l’ONCE”, aprovat per Resolució de 4 d’abril de 2023 (Cupó de l’ONCE), conté una regulació molt clara:

- L’article 40.1 estableix que el termini per presentar bitllets premiats “caducarà als trenta (30) dies naturals, comptats des de l’endemà d’aquell en què va tenir lloc el sorteig corresponent”. - L’article 40.5 afegeix que, “transcorregut el termini de caducitat decaurà el dret al cobrament dels premis que els bitllets premiats poguessin haver obtingut”.

És a dir, en el cas del Cupó ONCE, la caducitat és molt estricta: després de 30 dies el premi es perd jurídicament, sense possibilitat d’exigir-ne el pagament excepte supòsits excepcionals (per exemple, suspensió del pagament ordenada per autoritat judicial, en aquest cas l’art. 40.6 preveu ampliar el termini fins a sentència ferma).

c) Distribució de recaptació i premis

El Reial Decret 419/1991, sobre distribució de recaptació i premis de les apostes esportives de l’Estat i altres jocs de Loteries i Apostes de l’Estat (RD 419/1991), fixa que, excepte Loteria Nacional, els jocs d’àmbit estatal destinaran a premis “un percentatge de la recaptació obtinguda no inferior al 55 per cent”. Tanmateix, en el text consultat no es regula expressament què passa comptablement amb els premis no cobrats; només es fixa el percentatge global de recaptació destinat a premis.

2. Concursos i promocions vinculats a mitjans de comunicació

a) Concursos com a modalitat de joc

La Llei 13/2011 també considera “concursos” una modalitat de joc quan es participa mitjançant pagament o tarifació addicional (trucades, SMS, Internet, etc.) per optar a premis dineraris o en espècie. Aquesta figura es desenvolupa reglamentàriament en la Ordre EHA/3084/2011, de reglamentació bàsica dels concursos (Ordre EHA/3084/2011).

b) Caducitat i reclamacions

L’Ordre exigeix que cada concurs tingui “regles particulars”, de naturalesa privada, on s’ha de detallar, entre altres extrems, l’import i categories de premis i els principis que regiran les relacions operador–participant (art. 13448-14454 del text consultat). Aquestes regles solen fixar:

- El termini per presentar reclamacions, que “no serà inferior a tres mesos” des de la celebració del concurs. - El règim d’atenció de reclamacions i el deure de l’operador de contestar a cadascuna d’elles.

Un punt rellevant és que l’Ordre preveu que “el termini de caducitat dels premis quedarà interromput” des que l’operador rep la reclamació fins que comunica la seva decisió, o fins a la resolució de la Comissió Nacional del Joc (Ordre EHA/3084/2011, fragment 16949-17958). Mentre dura la reclamació, el rellotge de la caducitat s’atura. Però, un cop reprès i complert el termini fixat a les bases, el dret al cobrament caduca.

3. Drets del consumidor i destí de l’import caducat

Des de la perspectiva de protecció del consumidor, la normativa estatal se centra en:

- Dret a la informació prèvia clara sobre regles del joc, import dels premis, percentatges destinats a premis i preu de la participació (Ordre EHA/3084/2011, tram 19244-20250 i 16000-23500). - Dret a reclamar davant l’operador i, si escau, davant la Comissió Nacional del Joc, amb interrupció de la caducitat del premi mentre es tramita la reclamació. - Publicitat responsable i protecció de persones consumidores, reforçada pel Reial Decret 958/2020 sobre comunicacions comercials de joc (RD 958/2020).

Pel que fa al destí econòmic dels premis no reclamats un cop caducats, les normes analitzades (Llei 13/2011, Ordre EHA/3084/2011, RD 419/1991 i Reglament del Cupó de l’ONCE) no detallen expressament el seu tractament; es limiten a declarar la pèrdua del dret del guanyador. L’ús posterior d’aquests imports s’emmarca en la normativa financera i pressupostària de cada operador (Loteries i Apostes de l’Estat, ONCE, etc.). No es disposa de més informació en les fonts consultades.

4. Idea clau

En resum: a Espanya, en els jocs i concursos regulats, els premis no reclamats s’extingeixen jurídicament després de la caducitat, sense que el consumidor conservi un dret de cobrament tardà, excepte que hagi reclamat en termini (fet que interromp la caducitat). El termini concret i les possibles vies de reclamació es fixen en el reglament o bases de cada joc i han d’estar sempre a disposició del participant.