L'exCEO d'Air Europa, Javier Hidalgo, ha declarat aquest dimarts davant el Tribunal Suprem que mai va entregar 500.000 euros a l'exministre de Transports José Luis Ábalos ni a l'exassessor Koldo García a canvi del "préstec" atorgat pel Govern a l'aerolínia durant la pandèmia, i ha negat igualment que tingués intervenció alguna Begoña Gómez, esposa del president del Govern, Pedro Sánchez.
En qualitat de testimoni en el judici contra Ábalos, Koldo i l'empresari Víctor de Aldama, Hidalgo ha respost amb un doble "no" quan se li ha preguntat si va oferir algun tipus de compensació per l'esmentat préstec i si Gómez va tenir algun paper perquè s'aprovés.
L'exdirectiu ha relatat que Aldama va actuar com a "canal de comunicació" amb diversos ministeris en les gestions relacionades amb aquest "préstec". Ha admès que va ser ell qui va decidir incorporar-lo i que es va integrar en un equip "molt ampli" que va treballar per aconseguir la finançació pública.
Hidalgo ha precisat que primer va contractar l'empresari per intentar recuperar un deute a Veneçuela i, posteriorment, per tasques d'assessoria, per les quals li va abonar 10.000 euros mensuals durant prop de dos anys.
"Participava en la part institucional i l'únic que feia era ser un canal de comunicació amb els diferents ministeris, no solament amb el Ministeri de Transports", ha detallat, en descriure la seva comesa.
L'antic conseller delegat ha assenyalat que Aldama "era una persona també amb molta iniciativa" i que les seves responsabilitats eren "molt àmplies". "Em semblava una persona bastant intel·ligent, tenia un perfil d'empresari a més de ser assessor nostre", ha remarcat.
Hidalgo ha reconegut igualment que va mantenir trobades amb Ábalos en la seva etapa com a ministre de Transports perquè "era de la part que depenia". No obstant això, ha puntualitzat que "realment qui més va intervenir en la part del préstec va ser el Ministeri d'Economia" i ha desmentit haver costejat unes vacances o un allotjament vacacional a l'aleshores ministre.
Pel que fa a Koldo García, ha manifestat que creu que el va conèixer en la seva primera visita al despatx d'Ábalos i que el seu paper es va limitar a rebre'l i acomiadar-lo quan acudia al Ministeri, sense més participació en les negociacions.
Importància del préstec i crítiques a les condicions
Hidalgo ha recalcat que el "préstec" va tenir "moltíssima importància" per a la supervivència d'Air Europa, ja que a l'inici de la crisi sanitària Globalia, el grup matriu, "solament va rebre 140 milions d'euros".
"I la pandèmia es va estendre, quan molts competidors, ja als 20 dies d'iniciar-se la pandèmia, havien rebut 1.000 milions", ha comparat, per subratllar que, amb 18.000 empleats i una facturació de 5.000 milions, "la sagnia de caixa era molt important" per a Globalia durant la crisi del coronavirus.
L'exCEO ha carregat contra les condicions del rescat en afirmar que el "préstec" "va ser tot imposat per SEPI amb unes condicions realment sibil·lines". "Jo desconec cap préstec que s'hagi donat a Espanya on es destitueixi el conseller delegat, en aquest cas a mi", ha emfatitzat.
"Cap préstec s'ha donat amb aquestes condicions. I a més, estrangulant la companyia Globalia, vam haver de vendre dos hotels. I a sobre, intervenint pràcticament la companyia", ha reiterat, en descriure l'impacte de l'acord en el grup turístic.
Hidalgo ha afegit que no li consta que el Ministeri de Transports difongués una nota de premsa específica sobre el "préstec" i que "mai es va demanar" que s'emetés una comunicació pública al respecte.
Ha explicat que "l'únic que demanava" Air Europa "era un document oficial per part de SEPI", datat el 9 de setembre de 2020, "en espanyol i en anglès" per poder "ensenyar als creditors, que la majoria eren estrangers", i acreditar així que el procés estava "en marxa".
"Crec que és el préstec amb pitjors condicions que s'ha donat", ha sentenciat, abans de destacar que la companyia el va retornar amb "milions d'interessos".
Silenci d'un comandament de la Guàrdia Civil investigat
En la mateixa vista, Rubén Villalba, comandant de la Guàrdia Civil investigat per l'Audiència Nacional en el 'cas Koldo', s'ha acollit al seu dret a no contestar a les parts degut a la seva condició d'imputat en aquesta causa, limitant-se a assenyalar que al llarg de tota la seva trajectòria professional ha estat implicat en la lluita contra el terrorisme.