Beatriz de Moura, fundadora de Tusquets Editores, ha mort a Barcelona als 86 anys, segons ha comunicat la pròpia editorial. La seva figura transcendeix l'àmbit estrictament empresarial o literari: representa un dels noms clau en la transformació de l'ecosistema cultural espanyol des dels últims anys del franquisme fins a la consolidació democràtica. La seva trajectòria s'entrelliga amb un moment històric en què la cultura va deixar de ser un espai rígida controlat per convertir-se en un terreny d'obertura, experimentació i connexió amb Europa.
El context d'una obertura cultural
La història de Tusquets no pot entendre's sense el clima d'obertura progressiva que va viure Espanya en la dècada de 1960, quan les esquerdes del règim van començar a permetre l'aparició de nous espais culturals, editorials i periodístics. En aquest context, Beatriz de Moura encarna el perfil d'una nova generació d'editors cosmopolites, capaços de connectar Barcelona amb els corrents intel·lectuals europeus i d'apostar per una cultura menys subordinada als marcs polítics tradicionals.
Tusquets neix el 1969 com un projecte gairebé artesanal, amb recursos limitats i una estructura mínima, però amb una ambició clara: situar l'edició en espanyol en diàleg amb la literatura i el pensament contemporani internacional. Des de les seves primeres col·leccions, l'editorial es va moure entre l'experimentació estètica i la voluntat de normalitzar a Espanya autors, debats i corrents que fins aleshores circulaven de forma marginal.
Tusquets i la construcció d'un nou cànon cultural
Durant els anys setanta, Tusquets deixa de ser un projecte reduït per convertir-se en un actor central del nou ecosistema cultural espanyol. L'aposta per autors internacionals, la publicació d'obres inèdites en espanyol i la construcció d'un catàleg coherent amb la literatura contemporània van consolidar un model editorial que combinava risc intel·lectual i capacitat d'impacte.
En aquest procés, l'editorial es va convertir en un intermediari cultural decisiu entre Espanya i l'exterior, contribuint a la incorporació d'autors que acabarien sent fonamentals en el cànon literari contemporani. Noms com Samuel Beckett o, més endavant, John Irving, Annie Ernaux o Haruki Murakami, formen part d'aquesta estratègia d'obertura que va redefinir el paper de les editorials en el món hispanoparlant.
Al mateix temps, Tusquets també va ser capaç de connectar amb el gran públic, especialment a partir de títols que van assolir una notable difusió i van consolidar la viabilitat econòmica del projecte. Eixa combinació de prestigi intel·lectual i èxit editorial explica en bona mesura la influència sostinguda del segell durant dècades.
Una figura dins d'un canvi més ampli
La rellevància de Beatriz de Moura no es limita a la gestió d'una editorial, sinó que s'inscriu en un fenomen més ampli: l'aparició d'una indústria cultural moderna a Espanya durant la Transició. En aquest procés, els editors van actuar com a mediadors entre la creació literària, el mercat i la construcció de nous marcs culturals en democràcia.
En aquest sentit, De Moura representa una generació que va entendre l'edició com un espai d'intervenció cultural, capaç d'influir en la formació del gust literari, en la circulació d'idees i en l'obertura del país a noves sensibilitats intel·lectuals.
Llegat
Amb la seva mort desapareix una de les figures més representatives d'aquell cicle de transformació cultural. Tusquets, el segell que va fundar i dirigir durant més de cinc dècades, queda com una de les herències més visibles d'aquest procés de modernització. Més enllà de la seva dimensió empresarial, la seva trajectòria ajuda a entendre com la cultura editorial va ser un dels motors silenciosos del canvi a l'Espanya contemporània.