El plantejament és senzill. Fa quatre anys que el Parlament va aprovar la coneguda com Llei de Serveis Digitals (coneguda com a DSA per les seves sigles en anglès) per a protegir els drets fonamentals en l'entorn digital i que els operadors rendeixin comptes pels continguts publicats a les seves plataformes.
En tractar-se d'un reglament, la seva entrada en vigor és automàtica. No necessita transposició. Les seves obligacions s'apliquen plenament des de febrer de 2024. El problema? Que Espanya encara no ha atorgat les competències necessàries perquè el supervisor exerceixi com a tal.
Aquest supervisor, o coordinador dels mercats digitals, és la Comisión Nacional de los Mercados y la Competencia (CNMC), que va ser designat com a tal pel Govern. Però necessita una habilitació legal que l'autoritzi, per exemple, a requerir informació als operadors, iniciar investigacions, realitzar registres o incoar expedients sancionadors.
Ja havia estat rebutjada
La habilitació és una demanda habitual en el supervisor en qualsevol de les seves comunicacions. I malgrat no tenir derivacions polítiques, la mesura ja s'ha estavellat en tres ocasions al Congrés.
La darrera, aquest dimarts, quan la Cambra Baixa va rebutjar l'admissió a tràmit d'una proposició de llei que el PSOE havia registrat al març, fa tot just unes setmanes, per intentar tramitar com més aviat millor la reforma.
I és que les reformes necessàries –són modificacions a la Llei 34/2002 de serveis de la societat de la informació i la Llei 3/2013 de creació de la CNMC—ja es tramiten en un altre projecte de llei, que desenvolupa, a més, l'aplicació del Reglament europeu de mitjans de comunicació.
La iniciativa es troba sotmesa a discussió a la Comissió d'Economia, que ha celebrat diverses sessions de compareixences abans de tancar els seus terminis d'esmenes. Tanmateix, tant al PSOE com a Sumar entenen que, d'aconseguir aprovar-se, no serà a curt termini.
El PSOE va buscar reforma exprés…
És precisament en aquestes compareixences on l'oposició, fonamentalment el PP, va retreure al Govern el retard a facultar la CNMC. I és la raó que va portar el PSOE a impulsar una proposició de llei, deslligada de qualsevol altra consideració, per facilitar-ne l'aprovació de forma exprés.
El resultat ja és conegut. El PSOE es va trobar en el debat que ni ERC ni Junts donarien suport a la iniciativa, que quedava en mans del PP. Els ‘populars’ van denunciar la possible censura política si la CNMC comptava amb aquestes facultats i va condicionar el seu suport final a pactar la nova presidència en aquest organisme.
… Però el Congrés la va tombar per segona vegada
L'actual presidenta, Cani Fernández, conclou el seu mandat el pròxim juny. En l'anterior renovació de consellers el PP va declinar participar, ja que el Govern volia un acord que englobés també la CNMV i el Banc d'Espanya, proposant com a governador per a aquest últim organisme José Luis Escrivá. Un candidat al qual els 'populars' es van oposar frontalment.
Malgrat la crítica, el diputat Mario Cortés va arribar a avançar que el seu grup no s'oposaria a tramitar la iniciativa, ja que era una mesura que ja havien defensat. Hores després la van rebutjar juntament amb Vox i Junts. ERC es va abstenir.
Es va perdre en un òmnibus
Però és que no és la primera vegada que el Congrés rebutja la mesura. Aquests canvis legals van arribar a entrar en vigor durant unes setmanes, després d'aprovar-se dins del decret llei òmnibus amb la pujada de pensions i la pròrroga de l'‘escut social’ a finals de 2024.
Quan el Govern va recuperar part del decret llei derogat, no va incloure l'habilitació a la CNMC, que va decidir tramitar en l'esmentat projecte de llei, estancat ara a l'espera de les seves esmenes.
El PSOE assegura que el PP la va demanar
Al PSOE va sorprendre el gir del PP en la votació. Màximament quan, asseguren a Demócrata, va ser el mateix Grup Popular el que va arribar a exigir un decret llei específic amb aquesta reforma per tenir-la aprovada com més aviat millor.
La crítica tampoc es queda aquí, ja que entenen que la reticència de Junts i ERC tampoc està justificada, ja que des del Grup Socialista entenen que es referien al Reglament de mitjans de comunicació, la regulació del qual no s'incorporava en la seva proposició de llei. “No s'havia llegit la iniciativa ningú”, etziben.
Aquestes fonts atribueixen el rebuig a decisions estratègiques que no atenen una necessitat compartida fins i tot públicament per la gran majoria de la Cambra. I que ignoren una petició reiterada de la pròpia CNMC.
El PP no va voler salvar el Govern
Fonts del Grup Popular asseguren a Demócrata que no hi va haver cap canvi de plans i justifiquen la seva posició en què el Govern no va buscar els seus vots. “Que després no esperin que els salvem la papereta si no tenen els seus socis”, s'escuden aquestes fonts, que reconeixen la incomoditat que hauria causat salvar una iniciativa de l'Executiu i el possible càstig que hauria pogut venir des de Vox.
La conclusió és la mateixa que fan al Govern des de fa mesos. Qualsevol votació que depengui del PP, fins i tot quan puguin coincidir en el fons de la proposta, corre el risc de suposar un nou fracàs per a l'Executiu.
I la CNMC i les seves competències han estat l'últim exemple d'una dinàmica que manté l'activitat legislativa a comptagotes, i això les vegades que goteja.