Mor Moncho Monsalve, llegenda del bàsquet espanyol i membre del Hall of Fame de la FEB

Des del Reial Madrid al cim mundial: sis dècades d'un mestre que va forjar el bàsquet espanyol

1 minut

Demócrata 1200 x 900

Demócrata 1200 x 900

Comenta

Publicat

Última actualització

1 minut

Més llegides

Ha mort Moncho Monsalve, una de les grans figures històriques del bàsquet espanyol. La seva defunció als 81 anys ha provocat una onada de reconeixements en l'entorn de l'esport.

Nascut a Medina del Campo, va formar part del Real Madrid entre 1963 i 1967, en una etapa fundacional per al club blanc. Durant aquells anys va conquerir tres Copes d'Europa, tres Lligues i tres Copes d'Espanya, integrant-se en una generació que va marcar època en el bàsquet continental. També va ser internacional amb Espanya en 61 partits.

La seva carrera com a jugador va acabar aviat per problemes de genoll, però va donar pas a una trajectòria encara més extensa a les banquetes. Aquí va començar la dimensió per la qual molts el consideren una referència del bàsquet espanyol.

Una vida a les banquetes

Monsalve inicià la seva carrera com a entrenador el 1972 i dirigí durant dècades equips espanyols i estrangers. Passà, entre d'altres, per clubs com Barcelona, Saragossa, Múrcia, Màlaga o Cantàbria Lobos, a més de dirigir 177 partits a l'ACB, segons les xifres recordades en els homenatges publicats aquest dimarts.

Però la seva empremta no va quedar només en els clubs. També va dirigir seleccions com el Marroc, la República Dominicana i el Brasil. Amb aquesta última va aconseguir una de les fites més citades de la seva carrera com a tècnic: l'or al Campionat FIBA Amèriques de 2009 i la classificació per al Mundial de 2010.

Saló de la Fama

El 2024, Moncho Monsalve va ingressar al Hall of Fame del bàsquet espanyol impulsat per la Federació Espanyola de Bàsquet. La seva entrada al Saló de la Fama va consolidar un llegat construït primer com a jugador i després com a tècnic i divulgador del joc.

Abans havia rebut també el Premi Raimundo Saporta per la seva trajectòria, un altre dels reconeixements associats a una carrera de diverses dècades dedicada al bàsquet. Per a molts, va ser no només un entrenador, sinó un mestre del joc.

La seva mort deixa així el comiat d'una figura vinculada a bona part de la història del bàsquet espanyol: des de les primeres Copes d'Europa del Reial Madrid fins al desenvolupament internacional de les banquetes espanyoles.