El Ministeri d'Habitatge no vol que les comunitats autònomes excloguin el Govern de la nova vivenda que espera aixecar amb el Pla Estatal d'Habitatge 2026-2030.
El nou pla, aprovat dimarts passat al Consell de Ministres, preveu 7.000 milions d'euros d'inversió, fonamentalment adreçada a ampliar l'oferta d'habitatge protegit a preus assequibles.
D'ells, un 60% seria a càrrec de l'Administració General de l'Estat, condicionats al fet que les comunitats autònomes es facin càrrec del 40%. Una fórmula similar a l'emprada en els descomptes del transport públic amb motiu de la crisi energètica. Jo et poso els diners si tu poses la teva part, sent aquesta menor.
Això sí, el Govern no vol que tot aquest esforç inversor –els fons es tripliquen en aquest pla respecte a l'últim aprovat, que ja implicava inversions rècord– sigui capitalitzat en exclusiva per les administracions autonòmiques.
Així, les comunitats s'exposen a veure bloquejats els fons parcialment o totalment en cas d'ometre que els habitatges oferts formen part del finançament del pla estatal, incloent-hi la imatge institucional del Govern i del Ministeri d'Habitatge.
Més aviat, les administracions autonòmiques hauran de comptar amb el Govern per a qualsevol inauguració, presentació pública o posada de primera pedra d'habitatges finançats amb càrrec al pla.
Aquests actes hauran de comptar amb l'autorització de l'Executiu o almenys contemplar-ne la presència, amb l'obligació de comunicar l'esdeveniment amb una antelació mínima de trenta dies a la seva celebració.
Les garanties exposen el temor del Ministeri d'Habitatge que les administracions autonòmiques obviïn el paper del Govern a l'hora d'ampliar l'oferta d'habitatge a la ciutadania, una de les majors preocupacions de la societat espanyola.
De fet, en les últimes setmanes diversos governs han anunciat reformes per agilitzar o accelerar la construcció d'habitatge, com és el cas de la Comunitat de Madrid, o han avançat plans amb un objectiu de construcció de nous habitatges, com Andalusia.
En cas de ser actuacions finançades amb càrrec a programes d'ajudes del pla, hauran d'especificar la seva procedència. També les resolucions de concessió d'ajudes.
Observació del Consell d'Estat
Aquest postulat ha estat qüestionat pel Consell d'Estat, òrgan consultiu que va analitzar el pla i va emetre el seu dictamen setmanes abans de ser aprovat en Consell de Ministres.
Este organisme va cridar a replantejar la penalització prevista –retirada total o parcial de fons–, en considerar que era una mesura prevista per a altres incompliments de major gravetat, no comparables com la d'obviar el paper del Govern central en l'execució de les ajudes.
L'observació, a diferència d'altres traslladades pel Consell d'Estat, no va ser tinguda en compte.
Habitatge apel·la al “respecte institucional”
Per la seva banda, fonts del Ministeri d'Habitatge defensen en declaracions a Demòcrata que la mesura tracta de “mantenir el respecte, la col·laboració i la lleialtat institucional”. “Si hi ha respecte institucional no s'ha de donar” la suspensió de fons.
“No és de rebut que aportant el 60% del finançament s'obviï la presència de l'Estat. O és de rebut que essent els majors aportadors se li intenti ocultar?”, es pregunten aquestes fonts.