El Partit Popular porta avui al Congrés, després d'un any de paràlisi parlamentària, la Proposició de Llei de Mesures per al Desenvolupament Urbà i l'Habitatge, en el document al qual ha tingut accés Demòcrata, es planteja una transformació del sistema urbanístic espanyol i del mercat del lloguer.
El text s'estructura en quatre grans blocs —eficiència administrativa, seguretat jurídica, reforç competencial i reforma de la política d'habitatge— i incorpora com a eixos centrals el fi de les zones tensionades, la desregulació del mercat del lloguer, la lluita contra l'inquipació i l'ampliació de competències de Ceuta i Melilla, entre altres qüestions.
UNA ADMINISTRACIÓ MÉS ÀGIL PER DESBLOQUEJAR PROJECTES
1. Informes en termini per evitar bloquejos
La norma posa fi als retards en l'emissió d'informes sectorials, que en la pràctica paralitzen l'urbanisme. Si les administracions no responen en termini, els informes s'entendran favorables, evitant bloquejos administratius. A més, es limita el seu contingut a les competències estrictes de cada organisme per reforçar la seguretat jurídica.
2. Centralització estatal dels informes urbanístics
Les Delegacions del Govern coordinaran la gestió dels informes sectorials de l'Estat (Costes, Confederacions Hidrogràfiques, seguretat aèria, entre d'altres), que s'hauran de resoldre en un màxim de tres mesos. Si no hi ha resposta, s'activaran terminis addicionals molt breus i, finalment, el silenci s'interpretarà com a favorable.
3. Llicències més ràpides: el silenci passa a ser positiu
Les llicències d'obra nova i rehabilitació quedaran concedides si no es resolen en tres mesos, cosa que suposa un canvi clau per accelerar la construcció d'habitatge. Només quedaran fora d'aquest règim les actuacions en sòls protegits, catalogats o rurals, i determinats supòsits ambientals o forestals.
SEGURETAT JURÍDICA PER EVITAR PARALITZACIONS URBANÍSTIQUES
4. Fi de les nul·litats en cascada dels plans urbanístics
La llei corregeix una problemàtica recurrent: l'anul·lació de plans generals per defectes formals que bloquegen ciutats senceres. A partir d'ara, la nul·litat no arrossegarà automàticament tot el planejament derivat, i es permetrà la subsanació d'errors no greus.
5. Sentències urbanístiques amb solució i no bloqueig
Quan existeixin sentències pendents d'execució, es permetrà retrotreure actuacions per corregir defectes en lloc de paralitzar tot el planejament. Els plans es podran mantenir vigents provisionalment mentre es corregeixen els errors, amb terminis taxats.
6. Fi d'impugnacions abusives de l'urbanisme
Es limita l'acció pública per evitar impugnacions amb finalitats espúries o econòmiques. Només podran recórrer aquells que acreditin interès legítim o entitats ambientals amb activitat real i antiguitat. A més, es reforça el control previ per evitar litigis abusius.
7. Reformes processals per donar estabilitat al sistema
S'adapta la jurisdicció contenciós-administrativa per evitar anul·lacions desproporcionades de plans urbanístics, dotant de més estabilitat a les decisions administratives i reduint l'impacte dels litigis sobre el desenvolupament urbà.
MÉS AUTONOMIA PER A CEUTA I MELILLA
8. Recuperació de competències urbanístiques
Ceuta i Melilla podran aprovar els seus propis plans generals i especials amb informe previ de l'Estat, recuperant competències perdudes el 1999. L'objectiu és situar-les en un nivell d'autogovern equiparable al de la resta de comunitats autònomes.
UNA NOVA POLÍTICA D'HABITATGE: MENYS INTERVENCIÓ I MÉS OFERTA
9. Derogació de les zones de mercat tensionat
Es proposa eliminar les zones tensionades, en considerar-se una figura que restringeix l'oferta i genera distorsions en el mercat. La seva aplicació, especialment a Catalunya, s'assenyala com un factor de contracció del mercat del lloguer.
10. Fi de l'intervencionisme en els preus del lloguer
La proposició planteja la derogació del control de preus del lloguer. El text sosté que la intervenció iniciada el 2022 i la posterior Llei d'Habitatge han generat inseguretat jurídica i retirada d'habitatges del mercat. Se citen informes del Consell General del Poder Judicial, l'Institut d'Estudis Econòmics, Fedea i el Fons Monetari Internacional, a més d'experiències internacionals com Catalunya, Berlín, Escòcia o San Francisco, que haurien mostrat efectes negatius sobre l'oferta.
11. Fi de la impunitat de l'okupació
Es reforma el marc de l'"okupació" per evitar que impagaments prolongats quedin sense resposta eficaç. El text revisa els criteris de vulnerabilitat introduïts per la Llei d'Habitatge i denuncia el seu impacte en els terminis de desnonament, que s'haurien duplicat fins a assolir els 21 mesos en alguns casos.