Una trobada celebrada recentment al nord d'Espanya ha evidenciat que, malgrat les grans distàncies geogràfiques i culturals, els pastors de diversos continents comparteixen una manera molt similar de relacionar-se amb la terra, el bestiar i el seu mode de vida.
En una visita a les muntanyes d'Astúries i Cantàbria, els socis del projecte Horitzó Europa CoCo, en el qual el Centre de Recerca i Tecnologia Agroalimentària d'Aragó (CITA) participa com a soci espanyol, es van apropar a les pràctiques pastorals de la zona i als reptes vinculats a la presència del llop en aquestes serralades.
L'experiència, tanmateix, va anar més enllà d'un simple intercanvi tècnic: l'equip investigador va detectar paralel·lismes cridaners amb les comunitats pastorils d'Àfrica oriental, especialment en el seu estil de vida, en els sabers heretats i en la forma de relacionar-se amb el medi natural.
A mesura que el grup visitava explotacions ramaderes, recorrent des de les valls d'Onís fins a formatgeries situades en ports de muntanya, va anar prenent força una idea comuna: el pastoralisme funciona com un nexe cultural entre regions allunyades, articulat al voltant d'una visió compartida dels cicles naturals i del maneig del bestiar.
Un dels moments més simbòlics d'aquesta connexió va sorgir durant la visita a uns ramaders locals, quan el grup es va topar amb un bastó tradicional de fusta recolzat en un mur de pedra.
L'objecte va resultar immediatament reconeixible per a la investigadora del departament de Ciència Animal del CITA, Ana Grau Valenciano, qui va comentar: "És el mateix tipus de bastó que utilitzen els pastors a Tanzània". Aquesta coincidència posa de manifest com eines senzilles, sorgides de manera independent, responen a necessitats similars del pastoreig en entorns molt diferents.
Grau Valenciano, que acumula més de deu anys de feina amb comunitats pastorils a Tanzània en contextos de convivència amb lleons, subratlla que els paralel·lismes van molt més enllà dels utensilis. "Els pastors d'Espanya i d'Àfrica oriental comparteixen una forma de mirar el món. És una relació profunda amb els animals, els paisatges i el moviment. Encara que els contextos difereixen, la identitat ramadera i la concepció de l'entorn resulten molt familiars", afirma.
TAMBÉ DIFERÈNCIES SIGNIFICATIVES
Malgrat aquestes coincidències, afloren també diferències importants. A Tanzània, la presència de grans depredadors com els lleons implica un risc físic directe tant per al bestiar com per a les persones, mentre que a Espanya l'impacte del llop es concentra en el bestiar. Tot i així, en ambdós territoris, les conseqüències socials i emocionals d'aquesta convivència mostren similituds notables.
La visita a la Formatgeria Enrique Remis, on la Sara i el Rubén treballen amb el seu ramat als pastos propers als llacs de Covadonga, va permetre aprofundir en aquests paralel·lismes. Durant el recorregut, l'intercanvi de vivències al voltant de la coexistència amb els depredadors va generar un fort reconeixement mutu entre els participants.
"En sentir parlar de lleons, em vaig adonar que moltes sensacions i reptes són similars", va assenyalar la Sara. "Encara que la fauna sigui diferent, les preocupacions, l'adaptació i el vincle amb la terra són molt semblants".
La trobada va deixar clar que, més enllà de si es tracta de llops o lleons, de muntanyes o sabanes, els reptes essencials de la ramaderia —la protecció del bestiar, el sosteniment dels models extensius i la defensa de les tradicions— superen les fronteres físiques.
Aquesta vivència ha reforçat l'orientació del projecte CoCo, que persegueix no només avançar en la convivència entre la ramaderia i la fauna silvestre, sinó també valorar el coneixement ancestral, la cultura pastoral i el patrimoni comú que comparteixen comunitats de diferents regions del planeta.
Com van resumir els assistents, de vegades un simple bastó de fusta n'hi ha prou per recordar que llocs aparentment distants parlen, en realitat, un mateix llenguatge.
El projecte CoCo, finançat per Horitzó Europa, agrupa 17 entitats de 12 països amb la meta de dissenyar solucions innovadores que afavoreixin la coexistència entre la ramaderia i la fauna silvestre, recolzant-se en l'intercanvi de coneixements entre els diferents actors del territori. Per a més informació sobre el projecte CoCo: https://cocoproject.eu/