La consellera do Mar, Marta Villaverde, ha traslladat als representants de les confraries un document tècnic elaborat per especialistes de les universitats de Santiago (USC) i A Coruña (UDC), en el qual es planteja ajustar la protecció social de les mariscadores a peu quan es vegin obligades a parar per episodis ambientals adversos, com els temporals registrats a començaments del 2026.
En una trobada celebrada aquesta tarda a la seu de la Federació Galega de Confrarías, a Ames (A Coruña), s'ha presentat aquesta proposta, que incorpora mesures concretes per escurçar els períodes sense cobertura i apuntalar l'estabilitat laboral d'aquest col·lectiu.
"Fem un pas al davant, malgrat que les competències de la Xunta en matèria de marisqueig es limiten a la gestió dels recursos marins i de la seva explotació productiva, però que sorgeix de la nostra profunda preocupació per la situació de les professionals del sector, per conseqüència de l'impacte que van generar en la seva activitat els temporals del passat hivern", afirma la consellera.
La Xunta subratlla que la parada temporal provocada per les intenses pluges i la consegüent baixada de salinitat ha evidenciat les mancances del sistema actual de protecció social. El mecanisme vigent de cessament d'activitat està pensat per a autònoms d'altres sectors en terra i no s'ajusta a la realitat del marisqueig, sotmès a cicles naturals i ambientals difícils d'anticipar.
Per aquesta raó, i per corregir aquesta disfunció, el departament autonòmic va encarregar la redacció de la proposta tècnica a dos catedràtics especialistes en Dret del Treball i de la Seguretat Social de les universitats de Santiago i A Coruña.
Un sistema específic de protecció per al marisqueig
El document planteja un règim particular de protecció per a les mariscadores, emparat en les excepcions previstes a la Llei 47/2015 per a activitats marítimopesqueres amb trets singulars. Entre les principals mesures, es recullen millores en les modalitats comuna i extraordinària de la prestació per cessament d'activitat, així com la possibilitat de compatibilitzar els ajuts amb la realització d'altres tasques imprescindibles per al manteniment del marisqueig mentre duri la paralització de l'extracció.
L'estudi també detalla un full de ruta amb les modificacions normatives necessàries per posar en marxa aquest sistema, amb l'objectiu de facilitar-ne la possible aprovació per l'administració competent, que recau en el Govern central a través de la Seguretat Social i de l'Institut Social de la Marina (ISM).
Segons Villaverde, la implantació d'aquesta proposta "permetria oferir una protecció més immediata, contínua i adaptada a les necessitats reals de les mariscadores, reduir els períodes de desprotecció, reforçar la igualtat de gènere, contribuir a l'estabilitat socioeconòmica de les zones costaneres gallegues, afavorir la continuïtat de l'activitat marisquera, evitar l'abandonament professional i impulsar el relleu generacional en un sector estratègic per al litoral gallec".