Alfonso Fernández Mañueco se sotmetrà la setmana vinent –previsiblement el 9 de juny– a la seva tercera sessió d'investidura com a president de la Junta de Castella i Lleó, després de l'acord de governabilitat segellat aquest dimecres, 3 de juny, amb Vox. Aquest pacte obre la porta al tercer executiu de coalició encapçalat pel dirigent 'popular', el segon en aliança amb la formació de Santiago Abascal, que ja va ser el seu soci en la primera part del mandat anterior.
Amb aquesta nova investidura, Fernández Mañueco afrontarà a més el que podria convertir-se en el seu últim mandat al capdavant de l'Executiu autonòmic. La raó és la Llei de l'Estatut dels Alts Càrrecs, aprovada el 2016 per l'últim govern de Juan Vicente Herrera i encara vigent, que fixa en vuit anys el temps màxim de permanència en un mateix càrrec, llevat que es modifiqui o derogui la norma o es produeixi una convocatòria molt avançada d'eleccions. Mañueco va ser investit per primera vegada el 9 de juliol de 2019 i va prendre possessió tres dies més tard.
El líder del PP a Castella i Lleó va accedir per primera vegada a la Presidència de la Junta el juliol de 2019 després d'un acord de govern amb Ciutadans, amb el qual va configurar el seu primer gabinet en coalició. La ruptura d'aquell executiu el desembre de 2021 i l'avançament electoral a febrer de 2022 van donar pas a un segon govern que sí que va esgotar la legislatura –inicialment en coalició amb Vox i posteriorment en solitari–. Aquest encadenament de mandats permet a Fernández Mañueco tornar a presentar-se a la investidura en no haver superat el límit de vuit anys consecutius com a cap de l'Executiu autonòmic.
La disposició addicional primera de la Llei de l'Estatut dels Alts Càrrecs de l'Administració de la Comunitat de Castella i Lleó, de novembre de 2016, estableix que els qui hagin exercit durant vuit anys la Presidència de la Junta de Castella i Lleó o la Presidència o titularitat d'alguna de les institucions pròpies de la Comunitat no podran ser proposats de nou per a la reelecció en aquesta mateixa institució.
En cas que no es derogui la Llei de l'Estatut de l'Alt Càrrec, Fernández Mañueco només podria tornar a optar a la Presidència de la Junta mitjançant un ajornament molt anticipat dels comicis. L'article 37 de l'Estatut d'Autonomia recull que no es podran convocar eleccions abans que transcorri un any des de l'última dissolució de la Cambra –que va tenir lloc el 19 de gener de 2026– ni durant el primer període de sessions de la Legislatura.
Tercer debat d'investidura per a un nou govern en coalició
Després de la signatura de l'acord amb Vox, Fernández Mañueco s'enfrontarà la setmana que ve al seu tercer debat d'investidura. En aquesta ocasió compta amb el suport dels 33 procuradors del PP i els 14 de Vox, el seu soci de govern, cosa que li garanteix ser elegit en primera votació per majoria absoluta –fixada en 42 vots en la XII Legislatura–.
Fernández Mañueco va obtenir per primera vegada la confiança de les Corts el 9 de juliol de 2019, gràcies als 29 vots favorables del PP i els 12 de Ciutadans, a més de l'abstenció de Por Ávila i Vox. El dirigent 'popular', que havia perdut aquells comicis –el socialista Luis Tudanca va guanyar amb 35 escons–, va aconseguir llavors un acord de govern amb la tercera força de l'hemicicle, Ciutadans, amb la qual va formar el seu primer executiu en coalició, trencat el desembre de 2021.
Fins a aquell moment, Castella i Lleó només havia conegut un govern de coalició, el del 'popular' Jesús Posada, que va incorporar dos consellers de CDS entre 1989 i 1991.
El segon debat d'investidura d'Alfonso Fernández Mañueco es va celebrar l'11 d'abril de 2022, quan va ser reelegit president de la Junta de Castella i Lleó amb el suport exclusiu dels 31 procuradors del PP, vencedor de les eleccions, i els 13 de Vox, davant el rebuig de la resta de grups amb representació parlamentària.
L'executiu de coalició entre PP i Vox es va mantenir fins al juliol de 2024, moment en què la formació de Santiago Abascal va abandonar tots els governs autonòmics. Des de llavors, Fernández Mañueco ha dirigit la Junta de Castella i Lleó en solitari i en situació de minoria.
Setè president en la història de la Junta de Castella i Lleó
Amb la seva presa de possessió el juliol del 2019, Fernández Mañueco es va convertir en el setè president de la història de Castella i Lleó, després dels socialistes Demetrio Madrid i José Constantino Nalda i els 'populars' José María Aznar, Jesús Posada, Juan José Lucas i Juan Vicente Herrera, aquest últim en el càrrec durant 18 anys, període en què va arribar a prendre possessió en cinc ocasions.
D'acord amb el Reglament de les Corts, la sessió d'investidura de la setmana vinent s'obrirà amb la lectura de la proposta per part d'un dels secretaris de la Cambra. A continuació, el candidat exposarà sense límit de temps el programa del Govern que pretén conformar i sol·licitarà la confiança de les Corts de Castella i Lleó.
L'article 17.3 de l'Estatut d'Autonomia disposa que, per ser elegit president de la Junta de Castella i Lleó, el candidat –que ha de ser procurador– ha d'assolir la majoria absoluta en la primera votació, cosa que Fernández Mañueco té assegurada després de l'acord amb Vox. Un cop aconseguida la investidura, el president de les Corts ho comunicarà al Rei, a efectes del seu nomenament com a president de la Junta de Castella i Lleó, i al Govern de la nació.