El ple del Parlament ha donat llum verda aquest dijous al projecte de llei de Pressupostos de la Generalitat per al 2026, els primers comptes que aconsegueix tirar endavant el Govern de Salvador Illa, gràcies als vots de PSC-Units, ERC i Comuns, i amb l'oposició de Junts, PP, Vox, CUP i Aliança Catalana.
La validació dels comptes arriba pràcticament a l'equador de la legislatura catalana i proporciona marge polític a l'Executiu per afrontar la resta del mandat, després de mesos de converses amb ERC i els Comuns molt condicionades pels pactes amb el Govern de Pedro Sánchez.
La consellera d'Economia i Finances, Alícia Romero, ha celebrat l'aprovació "perquè Catalunya necessita estabilitat, necessita certeses i necessita eines per seguir transformant i per seguir avançant", i ha expressat el seu agraïment a ERC i Comuns per la seva disposició a l'acord.
Ha subratllat que han estat capaços de prioritzar els punts d'entesa i els ha donat les gràcies "per la feina, per l'exigència i pel compromís", un reconeixement que ha fet extensiu a CC.OO., UGT, Pimec, Foment i la Taula del Tercer Sector Social.
Romero ha detallat les principals magnituds de despesa i inversió dels comptes, que ha titllat d'històriques, i ha posat el focus en el reforç de sanitat, educació i serveis socials: "De cada 4 euros, 3, és a dir, el 75% del pressupost, va a reforçar el nostre estat de benestar".
Vots a favor
En el torn dels grups, la portaveu d'ERC a la Cambra, Ester Capella, ha advertit el Govern que, amb l'aprovació d'uns Pressupostos que ha considerat imprescindibles, "ja no hi ha excuses" per ajornar decisions, incomplir acords o no exercir lideratge, i ha remarcat que Catalunya guanya marge de decisió.
La líder de Comuns al Parlament, Jéssica Albiach, ha reclamat als socialistes un pla anticorrupció per "alguns casos, altres són muntatges", i ha llançat una advertència a Junts davant d'eventuals acostaments al PP, recordant que és un partit contrari als indults, l'amnistia i el català a les institucions europees, a més dels seus casos de corrupció.
El portaveu adjunt del PSC, Jordi Riba, ha retret a Junts que les esmenes que han registrat als comptes de la Generalitat són "esmenes a la seva pròpia història", els ha acusat de voler exhibir força a base d'un gran nombre d'esmenes i els ha censurat que pretenguin augmentar la despesa reduint ingressos mitjançant baixades d'impostos.
Vots en contra
El vicepresident de Junts, Toni Castellà, ha acusat Illa d'exercir el poder amb supèrbia sense disposar de majoria absoluta, ha afirmat que en aquests Pressupostos "no hi ha projecte de país", ha criticat que hagin tardat 2 anys a aprovar-se i ha sostingut que estan condicionats pel dèficit fiscal, defensant el concert econòmic.
Des del PP, el seu portaveu, Juan Fernández, ha carregat contra Illa pels seus acords amb ERC i Comuns: "Són els Pressupostos que necessita Salvador Illa per seguir governant i Pedro Sánchez per seguir resistint", i ha rebutjat les mesures econòmiques en considerar que suposen més pressió fiscal sobre les rendes mitjanes.
El portaveu de Vox, Joan Garriga, ha qualificat els comptes de negatives, ha dubtat que es puguin executar en la seva totalitat i les ha presentat com un nou revés de l'Executiu: "Estem discutint el Pressupost de tota una legislatura perquè després no hi haurà nous pactes", ha pronosticat.
La diputada de la CUP Laure Vega ha justificat el rebuig del seu grup en entendre que els comptes no responen a les necessitats del país i es queden curts en ambició, cosa que ha reclamat a l'esquerra: "Aquests pressupostos no estan a l'alçada d'aquest país".
La parlamentària d'Aliança Catalana, Rosa Maria Soberana, ha acusat el Govern de Salvador Illa de buscar la seva "supervivència política" amb aquests Pressupostos, els ha definit com una rendició i ha criticat ERC per renunciar a la recaptació de l'IRPF a Catalunya i a un finançament singular.
Gairebé 50.000 milions de despesa
Els nous comptes preveuen una despesa total de 49.162 milions d'euros, cosa que suposa 4.604 milions més (+10,3%) respecte a la despesa executada el 2025, incloent-hi els suplements de crèdit a l'últim Pressupost aprovat, el de 2023 (l'augment sobre 2023 és de 9.126 milions, un 22,8% més).
El projecte preveu que la Generalitat ingressi 1.517 milions addicionals en impostos propis i cedits, un 30,6% més, fins a 6.481 milions; i que els ingressos no financers creixin un 27,9%, fins a 48.231 milions, és a dir, 2.063 milions més (+6,7%) que el 2025 derivats del model de finançament.
La despesa agregada de tots els Departaments s'incrementa un 24,9% en comparació amb 2023, fins a 40.399 milions. Salut concentra la partida més gran (13.840 milions, un 21,3% més que el 2023); a continuació figuren Educació i Formació Professional (8.356 milions, un 24,5% més); Drets Socials i Inclusió (4.248 milions, un 28% més) i Territori, Habitatge i Transició Ecològica (3.453 milions, un 35% més).
Les inversions previstes ascendeixen a 4.146 milions, 1.289 milions més (+45%) que el 2023, el volum més alt d'inversió programada per la Generalitat des del 2010, encara que el 2022 i 2023 el nivell inversor ja es va aproximar als 4.000 milions gràcies als fons Next Generation de la UE.
Negociacions fins a l'aprovació
El recorregut fins a l'aprovació ha estat més enrevessat del que inicialment calculava el Govern, que al febrer, després de tancar un primer pacte amb els Comuns, va donar llum verda al Consell Executiu al projecte per iniciar-ne la tramitació a la Cambra catalana.
Al març, en no prosperar l'acord amb ERC per la falta d'avenços en la recaptació de l'IRPF, Illa i el líder republicà, Oriol Junqueras, van pactar retirar els comptes davant el risc de derrota parlamentària, amb el compromís de reprendre la negociació i que entressin en vigor abans d'agost.
Al maig, ERC va flexibilitzar les seves exigències sobre l'IRPF i, després de les eleccions a Andalusia, ambdues formacions van anunciar el pacte després d'acordar la línia orbital ferroviària, la creació d'una societat mercantil per canalitzar inversions de l'Estat a Catalunya i el reforç de l'Agència Tributària de Catalunya (ATC), entre altres punts.
Amb els Comuns, Illa ha acceptat limitar les compres especulatives d'habitatge (una mesura pendent d'aprovació aquest juliol), redefinir la línia R-Aeroport, ampliar els recursos destinats a política d'habitatge i duplicar la dotació del Pla de Barris, entre altres actuacions.
Pressupost per a tota la legislatura?
Encara que el Govern insisteix públicament que aspira a aprovar també els comptes del 2027, en el pla polític veu factible esgotar la legislatura sense nous Pressupostos.
Romero es marca com a objectiu aconseguir-ho perquè, si el Congrés dona llum verda al nou model de finançament, la Generalitat disposaria d'uns 4.700 milions addicionals sobre el projecte de Pressupostos que es presenti.
No obstant això, el fet que en 2027 coincideixin les eleccions municipals al maig i les generals com a molt tard al juliol porta tant a l'Executiu com als seus socis a assumir que serà difícil reeditar un pacte pressupostari.
A això se suma que en 2028 se celebraran eleccions al Parlament, de manera que, a pocs mesos d'una nova cita amb les urnes, l'escenari tornaria a ser similar i els acords en matèria de comptes públics, complexos.