EsadeEcPol estima que el 41% dels residents a Espanya registra un saldo fiscal net positiu, és a dir, paga més en tributs del que obté en forma de prestacions i serveis públics. Aquesta proporció augmenta fins al 68% entre la població de 25 a 64 anys i es redueix per sota del 10% en les primeres i últimes etapes de la vida, "reflactint el disseny de l'Estat del benestar".
Aquestes conclusions procedeixen d'un informe recent d'EsadeEcPol, que utilitza la metodologia dels Comptes Nacionals de Transferència (NTA, per les seves sigles en anglès) per mesurar com es reparteixen, al llarg del cicle vital, els impostos abonats i les prestacions públiques rebudes a Espanya el 2024.
El document assenyala que, en la infància i la vellesa, una persona és receptora neta del sector públic, mentre que durant els anys d'activitat laboral esdevé contribuent net.
De mitjana, el saldo fiscal assignable per edat assoleix el seu punt màxim al voltant dels 50 anys, amb una contribució neta positiva propera a 11.000 euros a l'any. A partir d'aquí descendeix fins a un dèficit aproximat de 16.000 euros als 70 anys, moment en què el final de la vida laboral coincideix amb el cobrament de les pensions.
Saldo fiscal per edat i nivell educatiu
L'anàlisi inclou un exercici que projecta els perfils fiscals actuals sobre tot el cicle vital. Amb aquesta simulació, el saldo net d'una persona nascuda el 2024 seria negatiu al voltant de 140.000 euros en valor present.
En l'agregat, els ingressos pels impostos considerats no arriben per finançar la despesa pública assignable per edat. El saldo fiscal assignable per edat va ser negatiu el 2024 i es va situar en uns 30.213 milions d'euros, l'equivalent a l'1,9% del PIB.
L'estudi també desglossa el saldo mitjà segons el nivell formatiu entre els 30 i els 54 anys. En aquest tram, l'aportació fiscal neta anual se situa en 15.900 euros per a aquells que compten amb estudis superiors, en 6.300 euros per a les persones amb batxillerat o FP mitjana i en 2.500 euros per a aquells que no han superat l'ESO.
Projecció del saldo fiscal fins al 2050
L'informe realitza a més una simulació del que ocorreria amb el saldo fiscal assignable per edat si l'esquema actual s'apliqués sobre l'estructura demogràfica prevista per al 2050. El resultat és un saldo negatiu d'entre el 6,1% i el 8,5% del PIB, en funció de l'escenari migratori contemplat.
Aquesta situació reflecteix dues dinàmiques simultànies: per una banda, el desplaçament de les cohorts del 'baby boom' cap a edats amb major consum de recursos públics; per l'altra, la menor presència de població en edat de treballar després de dècades de baixa natalitat.
No obstant això, en introduir hipòtesis alternatives sobre l'evolució relativa de pensions, despesa sanitària i IRPF, el deteriorament projectat es modera. En l'escenari central, el saldo fiscal assignable per edat passaria d'un -6,8% a un -3,2% del PIB contrafactual de 2050.
El treball es tanca amb tres grans línies de reforma que, segons EsadeEcPol, haurien d'estar a l'agenda dels responsables de política econòmica: augmentar la participació laboral en edats avançades, establir mecanismes que vinculin l'edat efectiva de jubilació a la longevitat —amb salvaguardes lligades a la salut, l'ocupació i la trajectòria professional— i avançar de forma gradual cap a un sistema públic de comptes nacionals de contribució definida, amb l'objectiu de reforçar la sostenibilitat actuarial del model.