La imputació de l'expresident del Govern espanyol José Luis Rodríguez Zapatero per suposats delictes de tràfic d'influències i pertinença a organització criminal ha obert un escenari polític i judicial de gran abast que ja traspassa les fronteres espanyoles.
La confirmació que el Departament de Seguretat Nacional dels Estats Units està col·laborant amb la Policia Nacional en les investigacions ha disparat una pregunta que comença a sobrevolar tant Madrid com Washington: pot els Estats Units acabar impulsant una causa pròpia contra Zapatero o fins i tot reclamar la seva extradició?
Per ara, no hi ha cap petició formal ni acusació pública de les autoritats nord-americanes. No obstant això, la dimensió internacional del cas, les connexions amb Veneçuela i l'enduriment de la política exterior nord-americana respecte al chavisme han alimentat tot tipus d'especulacions polítiques i jurídiques.
La clau: Veneçuela i el focus de Washington
Des de fa anys, Zapatero manté una intensa relació política i diplomàtica amb el règim de Nicolás Maduro, actuant com a mediador en diferents processos de negociació entre el chavisme i l'oposició veneçolana. Precisament aquesta proximitat és la que ha col·locat l'expresident espanyol sota el radar de determinats sectors polítics i mediàtics nord-americans, especialment després del retorn de Donald Trump a la Casa Blanca i de l'enduriment del discurs de Washington cap a Caracas.
Diverses informacions publicades en mitjans nord-americans i espanyols apunten que organismes federals haurien analitzat possibles connexions financeres, activitats d'intermediació internacional o eventuals operacions relacionades amb sancions econòmiques imposades a l'entorn chavista.
No obstant això, una cosa és l'anàlisi preliminar o la recopilació d'informació i una altra molt diferent l'obertura formal d'una causa penal. A dia d'avui no consta cap acusació formal dels Estats Units contra Zapatero.
Què necessitaria els EUA per actuar
Els Estats Units no poden processar automàticament qualsevol ciutadà estranger per mantenir relacions polítiques amb un govern qüestionat internacionalment. Per obrir una investigació penal necessita acreditar una connexió concreta amb la seva jurisdicció.
Aquí és on apareixen diversos elements clau.
Les autoritats estatunidenques solen fonamentar aquest tipus d'investigacions en qüestions com:
-
Ús del sistema financer en dòlars
-
Moviments bancaris amb impacte en territori estatunidenc
-
Possibles violacions del règim de sancions
-
Suposades operacions de blanqueig
-
Conspiració internacional
-
Activitats de lobby no registrades
-
Actuació com a agent estranger sense declarar
En altres paraules, la proximitat política al chavisme no constitueix per si sola un delicte als EUA. El problema sorgiria únicament si Washington considerés que determinades actuacions van poder vulnerar legislació federal nord-americana.
La imputació a Espanya no impediria automàticament una extradició
Un dels punts que més debat jurídic està generant és si la imputació oberta a Espanya bloquejaria una eventual reclamació estatunidenca. La resposta és no.
La legislació espanyola contempla que una extradició pugui ajornar-se quan la persona reclamada està sent investigada o jutjada en territori nacional, però això no suposa una prohibició automàtica. La Llei d'Extradició Passiva estableix que no es concedirà el lliurament quan la persona “hagi estat jutjada o ho estigui sent a Espanya pels mateixos fets”. Tanmateix, aquesta limitació només operaria si els EUA reclamessin a Zapatero exactament pels mateixos delictes i circumstàncies que investiga l'Audiència Nacional.
És a dir, si Washington plantegés una causa diferent, basada en sancions internacionals, blanqueig o activitats sota jurisdicció estatunidenca, la situació jurídica canviaria completament.
A més, el tractat bilateral d'extradició entre Espanya i els Estats Units permet posposar el lliurament fins que finalitzin els procediments oberts al país requerit, però no impedeix necessàriament una futura reclamació.
La investigació impulsada pel jutge José Luis Calama arran del rescat de Plus Ultra s'ha convertit en un dels principals focus d'atenció del cas. La causa analitza possibles connexions entre decisions econòmiques adoptades a Espanya i entorns empresarials pròxims al chavisme, un assumpte especialment sensible per als Estats Units a causa de la bateria de sancions imposades durant els últims anys contra dirigents veneçolans i xarxes financeres vinculades al règim. Precisament per això, diferents sectors polítics comencen a interpretar la col·laboració d'organismes estatunidencs com una cosa més que una mera cooperació policial ordinària.
L'esquerra acusa Washington d'intentar provocar una crisi política
Les sospites sobre una possible implicació política dels Estats Units han estat alimentades directament des de sectors del Govern i de l'esquerra parlamentària.
El portaveu parlamentari d'Esquerra Unida i diputat de Sumar, Enrique Santiago, ha acusat obertament Washington d'estar darrere dels enregistraments i materials que haurien desembocat en la imputació de l'expresident.
En declaracions públiques, Santiago va assegurar que l'Administració Trump estaria intentant “causar una crisi política al Govern d'Espanya” i llançar un missatge d'advertència a aquells que intentin sortejar les sancions unilaterals contra Veneçuela.
El dirigent de Sumar va qualificar a més la suposada operació com una “interferència política en la sobirania d'altres Estats”.
Quins riscos reals afrontaria Zapatero
Encara que l'escenari més extrem —una extradició— continua sent altament hipotètic, experts jurídics recorden que els Estats Units disposen d'àmplies eines de pressió internacional fins i tot sense necessitat de seure una persona davant d'un tribunal federal.
Si les autoritats nord-americanes consideressin que existeixen indicis suficients, les conseqüències podrien anar des de:
-
Restriccions d'entrada o retirada de visats
-
Sancions econòmiques
-
Bloqueig d'actius
-
Citacions judicials
-
Ordres de compareixença
-
Investigacions financeres internacionals
-
Acusacions penals formals
Tot dependria de dos elements fonamentals: l'existència de proves concretes i la capacitat dels EUA per justificar la seva jurisdicció sobre els fets investigats.
Per ara, no hi ha cap sol·licitud d'extradició sobre la taula ni una acusació formal coneguda per part de Washington.