Col·lectius d'empleats públics temporals han presentat al Congrés dels Diputats un document amb les seves "línies vermelles innegociables", remès al Grup Parlamentari Socialista, en el qual detallen les condicions mínimes que, al seu entendre, ha d'incorporar qualsevol reforma legal dirigida a aturar l'abús de la temporalitat en les administracions públiques espanyoles.
Així ho ha informat aquest dijous el despatx d'advocats Araúz de Robles, representant de diverses associacions de personal temporal i promotor del procediment sobre la temporalitat en l'ocupació pública a Espanya davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE).
El bufet precisa que aquest text de "línies vermelles innegociables" es registra en un context d'especial transcendència jurídica i institucional, després de la sentència del TJUE dictada el passat mes d'abril en l'assumpte Obadal, en la qual es conclou que les eines existents a Espanya per frenar l'encadenament de contractes temporals en el sector públic no s'adeqüen al Dret de la Unió Europea.
Des d'Araúz de Robles sostenen que qualsevol modificació normativa que s'aprovi després de la decisió europea ha de partir del fet que el problema ha deixat de ser una qüestió de mera oportunitat política per convertir-se en una obligació jurídica derivada del Dret de la UE.
"El legislador espanyol no té marge per aprovar una solució merament formal o parcial. La sentència Obadal exigeix mesures efectives, proporcionades i dissuasòries, capaces de sancionar l'abús comès i d'eliminar les seves conseqüències. Qualsevol norma que deixi fora col·lectius afectats, que mantingui la precarietat o que es limiti a indemnitzacions taxades tornaria a situar Espanya en un escenari d'incompliment", assenyala Javier Araúz de Robles.
Al seu parer, la sentència Obadal descarta que les fórmules emprades fins ara a Espanya puguin considerar-se suficients per ajustar-se a la normativa comunitària. En particular, el TJUE ha posat en dubte la figura de l'indefinit no fix, les indemnitzacions taxades, els processos selectius o d'estabilització i el règim de responsabilitat vigent quan aquests instruments no permeten castigar de forma adequada l'abús ni reparar les seves conseqüències.
Per a Araúz de Robles, el pronunciament del TJUE obliga a revisar "de forma integral" la situació de funcionaris interins, personal estatutari i personal laboral temporal que durant anys han exercit funcions estructurals en sanitat, educació, justícia i administració general.
"No estem davant d'una reivindicació corporativa, sinó davant la necessitat de donar compliment a una doctrina europea vinculant. Durant més de dues dècades, milers d'empleats públics han prestat serveis permanents sota vincles formalment temporals. Aquesta situació no pot resoldre's amb una compensació limitada ni amb processos que no distingeixen adequadament entre els qui han estat víctimes de l'abús i els qui no ho han estat", adverteix.
Reparació real i sancions efectives a l'Administració
L'escrit registrat per les organitzacions d'interins fixa els requisits mínims que, al seu parer, ha de respectar una futura llei per no repetir les fallades ja assenyalades pel TJUE: la inclusió de tots els col·lectius afectats, una reparació "real" per als qui han patit l'abús, la implantació d'una sanció efectiva enfront de les Administracions incomplidores i la garantia que la temporalitat abusiva no torni a consolidar-se com a pràctica estructural.
Araúz de Robles recorda que el conflicte té també una vessant institucional immediata, ja que la Comissió Europea va emetre el passat 29 d'abril un dictamen motivat contra Espanya, pas previ a un possible recurs davant el TJUE, en entendre que el marc jurídic espanyol continua sense oferir una solució adequada a l'abús de temporalitat en el sector públic.
El despatx subratlla igualment que la resolució d'aquest problema condiciona el desbloqueig de fons europeus lligats al compliment dels compromisos assumits per Espanya.
Araúz emfatitza que correspon a les Corts Generals, a proposta del Govern, aprovar la reforma legislativa, però adverteix que aquesta resposta haurà d'encaixar necessàriament en els paràmetres marcats per les institucions europees.
"El Parlament és qui ha de legislar, però ha de fer-ho dins del marc jurídic europeu. La sentència Obadal no permet tornar al punt de partida ni aprovar una solució que neixi ja com a insuficient. El que està en joc és la tutela efectiva dels drets de milers d'empleats públics, la credibilitat de l'Estat espanyol en el compliment del Dret de la Unió i també el risc de pèrdua de 625 milions d'euros de fons comunitaris, a més d'una eventual sanció econòmica de la Comissió Europea que acabaríem pagant tots els espanyols", assenyala Javier Araúz.